Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Foto1
Amèrica no és Barcelona. I ho podem endevinar, per exemple, pel clima. Ja fa unes setmanes que està tot ben nevat. El poble cobert de blanc té un encant especial. El dia s’escurça. La neu ho impregna tot de silenci, de pau i de tranquil·litat. I de fred: ja fa molts dies que estem permanentment sota zero.

Toca abrigar-se per sortir al carrer: barret, bufanda, una bona jaqueta, guants ben gruixuts, escalfadors per als turmells i botes impermeables. Tot i anar ben preparat, moure’s en bici és tota una aventura. Començo a entendre que tothom vagi en cotxe. I que tothom parli del temps: ho condiciona tot. El que no comprenc és que tothom se’n queixi tothora. Quan els dic que m’agrada que nevi, em miren amb cara de no-saps-què-t’espera i em repten a continuar dient el mateix d’aquí unes setmanes. Jo els dic que sí, que el fred és punyeter, però que a mi em sembla que la neu fa bonic.

Foto2
Els desplaçaments llargs no tinc cap altre remei que fer-los en taxi. Fa uns dies em va tocar un taxista amb molt de seny: “Si fa fred, et tapes. I si fa molt fred, t’assegures que el barret et guardi les orelles. Per què la gent es queixa tant del fred? L'hem de passar tant sí com no. Doncs val més no queixar-se.” Sàvies paraules, vaig pensar. Quan li vaig preguntar si no prefereix els climes menys extrems, com el d’altres parts dels Estats Units, em respon que pel seu negoci és millor que nevi: la gent va més en taxi.

Aquest dimarts sopava amb uns col·legues de la facultat. Ja era fosc. Al defora, continuava nevant sobre nevat. Els explicava que se’m fa estrany quedar a les sis de la tarda per sopar, que de fet m’és impossible acostumar-me a com organitzen el menjar durant el dia. En Dan, un amic americà, m’explica que ell també prefereix dinar fort i sopar tard, però que aquí fa tant fred que tothom vol ser a les sis a casa amb una sopa calenta. Somric. Durant aquests mesos el clima m’ha demostrat ser més important que no em pensava: condiciona els hàbits més elementals i, amb això, la forma de relacionar-se i el caràcter.

foto3
Continuem sopant i els trasllado els pensaments del taxista assenyat: “I per què tothom es queixa tant del clima? L'hem de passar tant sí com no. Doncs més val no queixar-se.” I afegeixo de collita pròpia: “El que em sorprèn és que no hi estigueu acostumats els que sou d’aquí.”

En Dan llança la mirada al carrer blanc de neu i es queda fixat, amb la mirada perduda. Tot seguit em confessa: “No hi estem acostumats. Jo no m’hi puc acostumar. De vegades penso que els éssers humans estem fets per viure al Mediterrani.” No puc estar-hi més d’acord: res com l’enyorada terra mediterrània.

Ignasi Llobera
_______________________________________________________________
Fotos: "El poble nevat té un encant especial" (Autor: Ignasi Llobera)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tinc 24 anys i originàriament sóc de l'Eixample de Barcelona. Durant
Ignasi Llobera
els últims anys he viscut a Badalona.

Ara mateix visc a South Bend, un poble situat al nord d'Indiana, als Estats Units. Aquí m'hi ha portat el Doctorat en Filosofia que estic fent a la Universitat de Barcelona. A South Bend s'hi troba la Notre Dame University on treballa el filòsof al que dedico la meva tesi doctoral, Alasdair MacIntyre. Poder parlar amb ell mateix és extraordinari. Aquí m'hi estaré un any, fins el setembre del 2011.

A Catalunya estudiava Filosofia i vaig fer el Màster en Pensament Contemporani. Fa dos anys em van concedir la beca FPU del Ministerio de Educación, i l'any passat ja vaig fer una estada a la University of St. Andrews (Escòcia).

Actualment no tinc cap blog. Els petits pensament els comparteixo al Facebook. Sí que tinc una pàgina web acadèmica on vaig actualitzant els resultats de la feina feta.

Ignasi
----------------------------------------
Foto: Ignasi Llobera
       
Publicitat