Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ara fa uns dies que no dic res al blog, però han estat dies molt atrafegats i plens d’emocions. Per un costat, he donat per acabada l’aventura brasilera, i he tornat a passar uns dies a Vallirana i Barcelona amb amics, coneguts, i sobretot família. I de l'altre he tornat a fer maletes i també caixes per traslladar-me a Lisboa, ara fa una setmaneta! Podríem dir, doncs, que he passat del país de les oportunitats (si podeu, us hi esperen) a un país que, més que mai, necessita una altra oportunitat: benvinguts al Portugal de l'FMI! Sempre s’ha dit que els catalans som gent de nous reptes, no? Doncs dues tasses!
Aeroport Brasil

Però anem per pams, perquè us vull explicar la sortida del Brasil, bananera bananera com el seu dia a dia: vaig anar cap a l’aeroport conscient que havia excedit el temps d’estada que marca la llei per a turistes (6 mesos) gaudint d’aquella terra 26 dies més del compte. Sabia del preu de la multa, d’uns 9 reals al dia, o sigui menys de 4 euros, i duia a la butxaca els diners per pagar-la. Però la meva sorpresa superbananera va ser quan, un cop localitzada l’anomalia i passat per un despatxet de la duana amb la Policia Federal, em van passar la respectiva recepta a pagar; jo que em poso la mà a la butxaca per afluixar la cartera i és llavors quan em diuen: aquesta multa l’hauràs de pagar quan tornis al Brasil!!! Deixo anar la cartera, agafo la multa, dono les gràcies i passo la frontera més content que unes pasqües!

Aterra a Barcelona fent escala al CDG de París, eixuga la llagrimeta de la mama i cap a casa a dinar una excel·lent paella casolana! Els dies que he passat a terres catalanes han servit per recuperar els 8 quilassos que havia perdut, i sobretot per estar amb la família i els amics, posant-nos tots al dia de novetats i veient, per fi, el Barça amb tots ells.

Però sense gaire temps, hem tornat a fer maletes i caixes, aquesta vegada per instal·lar-nos a Lisboa en la mateixa setmana que saltava la notícia de la caiguda del govern portuguès, convocatòria d’eleccions avançades per al juny i entrada de l’FMI a “solucionar els problemes”. Ja veurem com va, de moment nosaltres anem deixant currículums i descobrint, en el meu cas, una ciutat on viure, i la Vera redescobrint la seva pròpia ciutat després de gairebé quatre anys fora. Ja podeu imaginar que el volum de sensacions i sentiments és considerable!

De moment, je he descobert on veure el Barça en bona companyia i envoltat d’una nombrosa comunitat catalana i sobretot culer. A la Penya Blaugrana de Lisboa, allotjada a l’Snooker Club a tocar de l’Avenida da Liberdade, parada de metro Avenida.

Seguim en contacte!

Víctor Rovira

_______________________________________________________________
Foto 1: Imatge des de la terrassa de la nova casa a Lisboa, des d'on seguim gairebé tot el trànsit aeri. En aquest punt de la ciutat els avions ja porten les rodes baixades i vénen inclinats, ja per tocar terra!! (Autor: Víctor Rovira)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tot i que deveu haver notat, de la meva presentació, que ja estic tornant de l'aventura carioca, no deixaré d'explicar-vos quatre coses interessants de la Cidade Maravilhosa, mentre espero tornar a traslladar-me i sortir de Catalunya cap al mes d'abril, aquesta vegada cap a Lisboa a muntar-hi una vida. Durant aquest temps voldré explicar-vos quatre coses que he viscut a Rio de Janeiro i que, si teniu l'oportunitat de visitar-la, espero que proveu de fer.

Foto1
La primera recomanació és molt fàcil, però no per això deixa de tenir interès. No sé per què a les guies turístiques només et marquen els típics Pao de Açúcar, Cristo Redentor (Corcovado), Arcos da Lapa, platges d'Ipanema i Copacabana, i es deixen de recomanar-te coses tan mundanes i assequibles com agafar un ònibus (autobús), que a simple vista pot semblar poc important però que aquí a Rio és sens dubte sorprenent. Anem per passos.

Com en moltes ciutats sud-americanes les parades d'autobús no assenyalen els autobusos que hi fan parada, així que hauràs de ser tu el que avisi amb moviments ben espectaculars que ells parin quan s'acosten. Ells pararan, si tens sort, passats uns vint metres de la parada, ja que la seva velocitat habitual, i la qualitat dels sistemes de frenada impediran que ho facin allà on teòricament toca. Superat el primer i divertit entrebanc d'aturar un autobús, hi pujaràs i hauràs de pagar el viatge al cobrador –persona o individu ubicat en un seient elevat a l'esquena del conductor– i serà ell, i només ell qui activarà la palanca que et permetrà passar a la zona dels usuaris. En aquest moment també t'adonaràs que els preus del viatge no són homogenis, sinó que varien segons la “qualitat” de l'autobús, pagant 2,40 o bé 2,70 R$ (reals) depenent de si l'autobús té aire condicionat o no... Com veieu el transport falsament dit públic és un món fantàstic per descobrir a Rio!!

Foto 2
Passats el moment de trobar el bus i pagar pel viatge, començarà allò realment divertit d'agafar un autobús: el frenètic trajecte fins al lloc de destí! Com deia més amunt, la velocitat a la qual viatgen els autobusos en aquesta ciutat és brutal, esquivant cotxes, vianants, motos i bicicletes, i algunes vegades fins i tot fent curses improvisades entre autobusos. Si hi afegim el pèssim estat de la pavimentació dels carrers, la mescla és espectacular. Per això serà molt important que només pujar les escales, i en tot moment fins a baixar a la vostra destinació, us agafeu amb força, i si pot ser amb les dues mans, a les barres, seients i tot allò que trobeu al vostre abast, si no, heu begut oli... Fins i tot mentre estigueu asseguts us haureu d'agafar al seient de davant, estil Dragon Khan, per tal d'evitar trompades amb les frenades i els canvis de direcció. No és una recomanació, és una advertència.

Però si seguiu aquests consells gaudireu de valent com si fóssiu al parc d'atraccions, i us sorprendreu de no xocar amb altres vehicles mentre intenteu veure les vistes de la Cidade Maravilhosa. No cal dir que la velocitat i la qualitat de l'experiència augmenten de forma exponencial si el trajecte el feu passades les 22 h, quan els carrers són més buits de trànsit i els conductors són els autèntics reis de l'asfalt!

Bon viatge!

Víctor Rovira
_______________________________________________________________
Foto 1: sistema de pagament i entrada a l'autobús
Foto 2: detall del sistema d'avís de parada sol·licitada
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Bon dia, tarda o nit!!

El Víctor Rovira també us saluda! Temporalment afincat a Rio de Janeiro, sóc nascut a Barcelona però fill de Vallirana, i tinc uns 26 anys… Us preguntareu
Víctor
què hi fa un fill de Vallirana a Rio de Janeiro?? Doncs hi he vingut seguint una estrella nascuda a Lisboa però adoptiva de Barcelona.

La meva companya, l’estrella, va concursar per unes beques del Ministeri de Cultura portuguès per treballar a l’estranger i li va tocar venir cap a l’excapital brasilera durant 10 mesos! I us seguireu preguntant, què hi fa un valliranenc d’uns 26 anys a Rio? Doncs viure la vida, aprofitar l’oportunitat i viure al màxim l’experiència, i mica en mica, anar treballant una miqueta.

De formació Llicenciat en Història i amb estudis de Museologia i Gestió Patrimonial, he pogut portar-me part del treball d’investigació que feia a la comarca del Baix Llobregat, deixant aparcada la part gestora per uns mesos. Ara, als carrers de Botafogo o Copacabana se senten paraules tan estranyes com “guerra civil espanyola”, “republicans afusellats”, o “crims franquistes”… Apassionant!!

No us puc parlar de comunitat catalana a Rio,
Víctor2
no l’he buscat ni crec que ho faci, però així que me’n trobi algun@ us ho comunico! Sí que és cert que la cosina de la meva companya és brasilera i el seu pare català, d’aquells tants que varen venir cap aquí perseguits pel franquisme, allò tan lleig que us comentava abans.

Provaré de conèixer els costums d’aquí, festejar les seves festes i conèixer la seva gent, que prou feina em durà!! Beuré caipirinyes i ballaré samba, o almenys ho provaré, i també menjaré mequeques i prendré açaí, aipim i carne seca. L’escudella de Nadal me la guardeu, i no prengueu mal mentre feu correfocs, ara que els caps de colla han de fer classes....

Au doncs, ja està dit. Estarem per aquestes latituds fins a finals de febrer, podeu veure les meves impressions, i alguna que altra “anada d’olla” al meu blog.

Salut i cultura!

Víctor Rovira
---------------------------------------------------------------------------------------------
Foto 1: Víctor Rovira
Foto 2: Víctor Rovira i la seva companya.

       
Publicitat