Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Benvolguts catalans que correu pel món:

Un dels aspectes que fan difícil la vida a la República Dominicana és que els sous són molt baixos. Hi ha un desajust entre el cost de la vida i els ingressos que perceps fruït del treball. Això fa que hagis de tenir diverses feines, per tal d’augmentar-los. I t'has d'organitzar molt bé el temps. Com ja deia en altres escrits, en aquest país no t'hi avorreixes mai. Aquest és un dels motius principals pels que he estat una mica desconnectada del blog.

Un dels fenòmens que es dóna actualment al país (i em pregunto si és només aquí o és una situació mundial!) és que la gent, la societat civil, s’està començant a "empoderar" (és una paraula que s’utilitza molt aquí).

Hi ha una tendència heretada i present en la memòria col·lectiva del dominicà a creure que els dirigents, els polítics, són els que ens han de resoldre les coses. És una eterna posició de víctima: "Jo no puc fer res per canviar la meva situació. Només haig d’esperar que un altre vingui i em tregui les castanyes del foc."

Això està fomentat per la classe dirigent. El proper any se celebren eleccions presidencials. Un dels candidats, Hipólito Mejía, té com a lema de campanya publicitària: "Llegó Papá". En el fons amaga un concepte de paternalisme, de salvador, que inutilitza en contrapartida el ciutadà de base.

Peró la cosa sembla que comença a canviar. La campanya de la Coalició per a una Educació Digna que reclama el 4% de la inversió pública en educació té més força que mai. Constituïda ja per més de 200 organitzacions, és un treball d'articulació de la societat civil, que s’uneix davant un mateix reclam. Una mica em fa pensar en el fenomen dels “Indignats”, presents ja també a la República Dominicana.

El passat 20 d'octubre, s’aprovava al Congrés dels Diputats de la República Dominicana el pressupost pel proper any 2012. A l’exterior unes 500 persones reclamàvem la inversió que la mateixa llei marca en matèria d’educació.

Aquella sessió al Congrés va ser una vergonya per al ciutadà dominicà, un insult, un abús indiscriminat de poder. Amb 35 minuts van aprovar, de pressa i corrents, el pressupost de tot l’any, sense pensar ni un moment en tot el greuge que aquella decisió suposarà per a milers de nens i nenes, que es queden fora del sistema per falta d’escoles, de professors…

A la sortida del Congrés, cada diputat, amb el corresponent cotxe de luxe, va encendre els ànims amb un sentiment de ràbia i d’impotència, que més tard es convertiria en energia positiva, amb força i convicció per canviar aquesta situació.

Us remeto a la pàgina web de la coalició, així com al vídeo, "Crónica de burla a la República Dominicana", d’aquella burlant sessió del Congrés dels Diputats. No deixeu de mirar-los!

Anna Pujol
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Emily Malecon

Benvolguts/des companys/es del blog,

M’imagino que deveu haver sentit a parlar de l’"Emily", la darrera tempesta tropical que el 3 d’agost va impactar a la República Dominicana i a Haití.

Una tempesta tropical és el fenomen atmosfèric que precedeix el cicló. Segons la velocitat del vent i la quantitat de pluja, adquireix una categoria o una altra.

Doncs bé, l’"Emily" es va desplaçar per tot el territori dominicà a una velocitat d’11 km/h. Això és molt lent. El vent era d'uns 85 km/h i la previsió de pluges era de 300 ml en 24 hores.

Es preveia que tocaria terra dominicana el dia 3 d'agost a les 14.00. Van dictar alerta roja en 16 províncies del país, entre les quals el Districte Nacional, que inclou el Gran Santo Domingo.
Emily Malecon

Aquesta alerta és la més alta de totes i indica que no pots sortir de casa si no és absolutament imprescindible. Tots els equips d’emergència es van posar en funcionament. La ciutat es va quedar deserta.

Tots els funcionaris del govern, bancs, establiments comercials, oficines van tancar les portes. Al matí, la gent omplia els supermercats, comprant reserves de menjar, en previsió que no podrien sortir de casa uns quants dies.

Tothom estava pendent del cel. I la veritat és que amenaçava pluja. Finalment, a quarts d’onze de la nit un comunicat anunciava que la tempesta s’havia desplaçat lleugerament i no impactaria de forma directa.

L'endemà, 4 d’agost, ens vam aixecar amb pluja. Ja va començar la nit anterior i no va parar de ploure, ni semblava que tingués intenció de fer-ho almenys unes quantes hores. Era una pluja fina però constant. La ciutat continuava deserta. La gent no va anar a treballar i els carrers eren buits.

Les fotos són del passeig marítim de Santo Domingo. Feia basarda.

Seguirem mirant al cel...

Anna Pujol
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
mapa còlera
Com ja sabeu, després del terrible terratrèmol que va impactar Haití el 12 de gener del 2010, aquest país que comparteix illa (la Hispaniola) amb la República Dominicana va començar a tenir un brot de còlera a l’octubre del 2010. Segons fonts de l'OMS, les xifres parlen de 360.000 persones infectades, de les quals 5.500 han perdut la vida. Malgrat això, aquesta xifra és molt difícil de saber, ja que molts haitians viuen en zones rurals que no tenen accés a serveis mèdics.

El còlera va arribar a la República Dominicana el 17 de novembre del 2010. Un home de nacionalitat haitiana, resident a la ciutat dominicana d’Higuey (situada a l’est del país), venia d’Haití i va contraure la malaltia. Des d’aleshores fins al dia d’avui, segons dades del Ministeri de Salut Pública de la República, el nombre de casos sospitosos és de 10.760; persones infectades, 4.570, i, d’aquestes, 71 amb resultat fatal. És constant el degoteig setmanal de persones infectades.

Riu contaminat
El còlera és una malaltia que es propaga molt de pressa i molt fàcilment. Per evitar-la són molt importants les mesures d’higiene, la potabilització de l’aigua i la cocció dels aliments. I aquí la manca d’higiene és molt important. La ciutat de Santo Domingo està dividida pel riu Ozama. Es creu que és un dels rius més contaminats de la zona del Carib.

Gran part de població immigrada d’Haití i de zones rurals van començar a fer-se barraques a la ribera del riu, habitant una zona que no té les condicions sociosanitàries per ser habitable. Actualment, hi ha una massificació en aquests barris que s’han convertit en els més perillosos de la capital. El nivell de brutícia i de contaminació és elevadíssim i viuen en unes condicions infrahumanes.

En veure les condicions en què viuen, el que m’estranya és que no agafin més malalties. O potser és allò que l’organisme desenvolupa les defenses per adaptar-se a l'entorn. A aquest problema, hi hem d’afegir la massificació dels hospitals públics i la falta de recursos que pateixen.
foto3


El que és essencial per evitar contraure la malaltia és beure aigua que té garantia absoluta d’haver estat potabilitzada, embotellada i d’una marca coneguda, netejar els aliments crus (enciams, tomàquets) amb unes gotetes de clor, bullir tots els aliments mínim 15 minuts per desinfectar-los, no menjar res que ens puguin oferir al carrer, etc. La venda ambulant de menjars cuinats en petites paradetes al carrer és una de les estampes més típiques de Santo Domingo. Amb aquestes mesures preses correctament és gairebé impossible de contagiar-te. Tot això passa sobretot als barris més pobres.

Anna
__________________________________________________________________________
Fotos: Anna Pujol
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ja hem començat l’època ciclònica. Es va iniciar el dia 1 de juny i s’allargarà fins al 30 de setembre. Es preveu una temporada força activa.
pluges1
Ha començat amb empenta. Fa gairebé quatre dies que plou de manera gairebé ininterrompuda.

El paisatge de la ciutat i del país canvia considerablement. En primer lloc per la naturalesa. En 15 dies els parcs i els camps que eren secs i grogosos han reverdit d'una manera extraordinària. Els delònix, uns arbres amb una flor vermella, estan esplèndids. Tot el país s’omple de mangos. Te’ls trobes pertot arreu. Qui no té una mata de mango al jardí de casa seva? Per la carretera, venedors ambulants te n’ofereixen de tots colors i mides a pes. Tenint en compte que el canvi actual està a 54 pesos un euro, ja podeu calcular la quantitat que se'n pot aconseguir amb tant sols 1 euro.

Un altre aspecte no tan agradable de les pluges és el caos en què es veu immers la ciutat. Un dels molts problemes que té el Gran Santo Domingo és un drenatge pluvial del tot obsolet, insuficient i molt malmès.
cotxes inundats
Això fa que no engoleixi la gran quantitat d’aigua i els carrers es converteixen en autèntics rius. Ahir es va enfonsar una "guaguita" del tot. Ho podeu contemplar a les fotos.

Un altre dels problemes es que les bosses de brossa que són depositades en uns cubells d'escombraries es bolquen i comencen a surar pel carrer inundat com si fossin barquetes. Quan es posa així el carrer, el millor és no sortir de casa. La gran quantitat de brossa que s’acumula pels carrers tapa els desaigües i no deixa engolir l’aigua.

Tot plegat i, com sempre, una aventura: a voltes divertides, a voltes molt difícil, a vegades molt frustrant, però sempre sorprenent i emocionant, com gairebé tot en aquest país.

Anna
_________________________________________________________________________________________
Fotos: Inundacions a Santo Domingo
Anterior       
Publicitat