24/05/2012: Diari Nepal (II)

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
(Continua de la part I)

CHITWAN

A les 5 del matí han trucat a la porta de la nostra habitació. Ens havíem d’aixecar per anar a fer un safari pel parc natural amb elefants.

Dalt de l’elefant tens una bona perspectiva perquè vas molt amunt tot i que, al principi, és una mica incòmode perquè vas sentint el 'tracatrà' de les seves passes i el Quim em robava el meu espai.

Dalt de l’elefant hem travessat el riu Rapti i ens hem endinsat en la selva, on hem vist cérvols, un paó salvatge i, el més important de tot, una mare i la seva cria de rinoceront d’una sola banya, ambdós menjant. Els hem vist per tots costats i ens hi hem apropat tant que fins i tot la nostra elefanta s’ha posat nerviosa.

Tornant de la selva hem tingut una experiència molt bonica: hem banyat els elefants, o més ben dit, ells ens han banyat a nosaltres, tirant-nos dolls d’aigua amb la seva trompa. Mentre em feia una foto al costat de dues elefantes, una d’elles s’ha enamorat de les meves melises (xancletes brasilenyes) i me l’ha agafat.

Per la seva banda, al Quim, mentra la seva elefanta el banyava, l’ha llençat a l’aigua. Una aigua on després hem vist que estava plena de cocodrils!!.

Ja a la tarda hem agafat unes barquetes, que m’han recordat moltíssim els “mekoros” del delta de l’Okawango, que ens han portat riu amunt fins a un centre de conservació de cocodrils. Allà hem après que el fet que un cocodril sigui mascle o femella, depèn de si la temperatura quan s’incuba l’ou és superior o inferior als 31 graus. Quins animals tan estranys!!.

Viuen fins a 100 anys i obren la boca per regular-se la temperatura!!. Quasi no tenen depredadors, excepte l’home, que amb la lluita contra la natura no fa més que canviar l’entorn.

Tot tornant hem fet un minisafari a peu i ens hem trobat uns micos petits i ocellets de diferents colors, fins que hem tornat a arribar al riu, on dalt d’un pont hem estat testimonis d’una magnífica posta de sol.

(Cristina, a Chitwan, 27 d’abril de 2012)

----------------------------------------
Fotos: Ambdues són de la selva de Chitwan.
Foto 1:Rinoceront amb el seu petit
Foto 2: Jo prenent un bany amb l'elefanta que m'havia dut pel safari i el seu cuidador.

23/05/2012: Diari Nepal (I)

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Fa una colla d’anys vam decidir emprar part del nostre temps, energies i diners a viatjar pel món.

Ha sigut, sens dubte, una inversió segura i rendible: mai ningú no ens podrà treure les experiències, sensacions, vivències, imatges i situacions viscudes, que de ben segur m’han millorat com a persona i m’han fet entendre la vida d’una forma diferent, o com a mínim amb un espectre més ampli de mires. Landruck (30/4/2012)

CHITWAN

Comencem a escriure el nostre diari de viatge a les 7 de la tarda, quasi negra nit, del 26 d’abril del 2012.

Davant meu, la Cristina, una cervesa Gorkha de 650 ml i dues gerres congelades que ens permetran compartir-la. A la meva dreta, el riu Rapti i darrere seu la selva, on demà la sort decidirà si veiem el tigre de Bengala, el rinoceront i el búfal, entre d’altres animals.

Avui el dia ha estat llarg i esperem que ens serveixin el sopar per anar a dormir.

Ahir a l’aeroport de Doha, quan feia ja 15 hores que havíem sortit de Lisboa, vam poder disfrutar envoltats d’europeus i algun asiàtic davant un PC connectat a una web pirata l’eliminació del Madrid a la Champions per part del Bayern. A l'acabar el partit (fins als penals) vam agafar l’avió que ens ha dut fins a Katmandú.

Tan bon punt hem arribat, ens hem hagut de treure el visat per entrar (21 € per persona). Ha estat un tràmit molt més ràpid que no ens pensàvem. Ben al contrari de la ruta en cotxe fins a Chitwan (on dormirem). Cinc hores per fer 165 kms. Benvinguts al Nepal!!.
Això sí, sempre acompanyats per un paisatge fantàstic del riu Trisuli serpentejant per entre les muntanyes i penya-segats.

A Chitwan ens esperava una aula magna sobre els tipus, conductes i hàbits dels elefants. I per primer cop hem donat menjar de la nostra mà a una bèstia de 5 tones. Tot seguit, a dalt d’un carro arrossegat per dos búfals, hem visitat un poblat nòmada de l’ètnia Tharu.

Molt agradables i sempre disposats a una salutació o a una fotografia, hem pogut rebre una nova lliçó magistral de com viure en pau amb el planeta Terra. De com, si tanquem el cicle del reciclatge, podem viure de forma sostenible. El pol oposat del que vam viure unes poques hores abans a Doha.

Després del sopar ens espera una habitació senzilla i un llit auster, en absoluta consonància amb l’entorn que ens envolta. I en el qual estem desitjosos d’endisar-nos-hi.

A tot això estem sense cobertura al mòbil i no hem pogut avisar els pares que hem arribat bé.



(Quim, a Chitwan el 26 d’abril de 2012).

----------------------------------------
Fotos Dia 1: Poblat nòmada de l’ètnia Tharu.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Quan vam arribar fa ja quasi sis anys a Lisboa i vaig començar a conduir per aquesta ciutat recordo que em van impactar tres coses: una era l’agressivitat amb la que es condueix, l’altra era el mal estat en general del ferm i l’altra la poca quantitat de motos i ciclomotors que es veien pels carrers.

Passat el temps, em segueix xocant l’agressivitat amb la que es segueix conduint, tot i que ha vingut a millorar una miqueta. És xocant com un poble tan tranquil (no ens podem oblidar que segurament deuen ser dels pocs païssos que hi ha que han fet una revolució sense vessar una gota de sang), té de forma generalitzada una conducta molt competitiva i poc educada a l’hora de posar-se al volant. Suposo que hi deu ajudar el fet que encara no s’ha implantat el carnet per punts i no hi ha una plaga de radars als carrers i a les carreteres de Portugal.

El mal estat del ferm a la ciutat de Lisboa, tot i que han passat dos alcaldes diferents està pitjor que mai. Suposo que en això hi deu tenir una mica a veure aquesta crisi (un dia he de parlar dels seus efectes sobre la població) i la complexitat de l’orografia de la ciutat, al que cal afegir-hi una característica molt personal de la ciutat, un vell tramvia que circula pels barris i carrers més cèntrics i antics.

Amb tot aquest escenari fa un parell d’anys el Govern va aprovar un nou reglament similar al que ja hi havia a Espanya on es permetia a les persones amb permís de circulació de cotxe, conduir motos fins a una cilindrada de 125 cc.

I el panorama en aquest temps ha anat canviant poc a poc en aquest sentit. Cada dia es veuen més motos per la ciutat de Lisboa, que han ajudat a descongestionar una ciutat per la qual no és fàcil circular per tot el que he explicat anteriorment.

I això també ha portat a que els conductors de cotxe cada vegada més tinguin consciencia de la fragilitat de la moto i es mostrin més i més respectuosos amb ella.

I és que el clima benigne d’aquest país i les seves bones carreteres moltes d’elles volcades sobre espectaculars panoràmiques de l’Oceà Atlàntic el converteixen en un territori perfecte per descobrir assegut en una màquina de dues rodes.

Això molts “motards” crec que fa temps que ho han descobert, perquè cada any pel Gran Premi de Motociclisme d’Estoril, les carreteres portugueses s’omplen de motos amb matrícula española.

Si us he de recomanar una de les millors escapades amb moto és sense cap mena de dubte sortir des de Lisboa passant per la carretera Marginal (que voreja l’estuari del Tajo fins a l’Atlàntic) fins a Cascais (un dels pobles amb més encant de Portugal). Després, seguint per la platja de Guinxo (espectacular) fins a arribar al Cabo da Roca (el punt més a l’Oest de l’Europa continental), per acabar fent un plat de peix a la graella a la Platja d’Adraga.

Cada diumenge al matí es congreguen de forma espontània centenars de motos al Cabo da Roca fent aquesta excursió, prova de que cada cop més els portuguesos comencen a sentir la passió per les dues rodes.

Només em resta recomanar-vos a tots els que us agrada aquest estil de viatjar que us deixeu caure per les carreteres portugueses que de nord a sud vorejen l’Atlàntic.

Quim
.
__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Platja de Guinxo. Font: jornaldaregiao.blogspot.com
Foto 2: Motards.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Katamaran
El Sado és un dels principals rius que serpenteja exclusivament per territori portuguès. Desemboca a Setúbal, una de les ciutats més importants del país situada a uns 45 quilòmetres al sud de Lisboa, tot formant un estuari amb l’oceà Atlàntic i la Península de Troia. Una autèntica joia de la natura on es barregen platges espectaculars com la de Comporta amb un dels principals ports pesquers de Portugal (Setúbal).

Es tracta d’una reserva natural protegida, ja que diferents espècies d’aus fan aquí el seu niu, com cigonyes, ànecs i flamencs, a banda de ser un lloc on vénen a desovar molts tipus diferents de peixos. En aquest raconet des de fa alguns anys, més de trenta, una família de dofins, al voltant d’uns 25 van decidir quedar-s’hi a viure i fer-ne la seva llar.

És fantàstic poder veure desenvolupar-se diferents generacions d’aquest mamífer en llibertat, just al costat de la costa.
Des del port de Setúbal hi ha diverses agències que principalment els caps de setmana i els mesos d’estiu fan sortides amb catamarans per veure'ls i és una excel·lent oportunitat per a grans i petits poder veure aquests animals en llibertat.
dofins


Aquestes sortides, plenes de famílies que no paren de fer fotografies, gairebé et garanteixen que en veuràs, donat que estan acostumats a jugar al voltant dels vaixells de pesca que constantment entren i surten del port de Setúbal, el que et permet veure diverses generacions de dofins nedant i saltant al voltant del catamarà.

Una excel·lent escapada per als que facin un viatge a Lisboa i els sobri un dia per a una sortida, on disfrutaran d’un bon bany a la platja de Comporta, un bon plat de peix fresc a Setúbal i una companyia gens habitual com és la d’aquest mamífer simpàtic i marí.

Quim
________________________________________________________
Foto 1: Catamarà a la platja de Comporta (Autor: Quim Monclús)
Foto 2: Dofins en llibertat a la platja de Comporta (Autor: Quim Monclús)
Anterior       
Publicitat