13/09/2011: 9/11 als Estats Units

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La commemoració del 10è aniversari de l’11 de Setembre no ha estat cosa d’un dia. No només avui, ens hem hagut d’empassar vídeos de la tragèdia, testimonis, fotografíes de famílies trencades i tot plegat..., tot això ha estat durant tota la setmana. Però la veritat és que la magnitud de la tragèdia i l’espectacularitat del què va passar es mereixia una bona festa de record, i ho entenc.

Crec que el què va passar a l’11 de Setembre del 2001 va ser un esdeveniment que va impactar el món, i va fer canviar el curs de la história de molts països i de les vides de molta gent. Per això mateix és tan important. Tot i així, la sang que es va vessar aquell dia només va ser el començament de més desgràcia, el començament d’una guerra que molta gent encara no entèn. Si alguna cosa em ve a la ment quan penso amb el què van propiciar els fets de l’11 de Setembre és “ull per ull... dent per dent...”, i aquest és un valor que no comparteixo gens, per què al cap i a la fi, els que sempre surten perdent són els que menys s’ho mereixen.

Però bé, polítiques a part, podria parlar per estona de l’11 de Setembre i el què va provocar. Però per més temps que passi, i encara que sigui la vintèssima vegada que veig els vídeos de la tragèdia, cada vegada m’afecten l’ànima i em commouen de la mateixa manera. Et recorden la fragilitat i la minucitat de la vida humana, el poc control que tenim de les coses. Quan et toca et toca, i encara que estiguis treballant al teu despatx, mai pots donar res per segur, segur que els treballadors del World Trade Center mai s’haurien pensat que un avió s’estavallaria a la seva oficina. I per més guerres que comencin per venjança, aquests treballadors no tornaran mai més.

Sílvia

__________________________________________________________________________________________________________
Foto: Tribute in lights (Reuters)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Broma embaràs
Per primera vegada des de fa més de tres mesos, tinc esma d'asseure'm al menjador de casa i posar-me a escriure per al blog. Crec que tinc una bona excusa per no haver escrit abans, i és que simplement estic embarassada i he passat pels horribles primers tres mesos plens de nàusees, vòmits, marejos i un cansament brutal. Sona clixé. Però la veritat és que els símptomes d’embaràs del primer trimestre no són gens fàcils de portar, sobretot si una treballa en un ambient de feina molt competitiu, com és el cas de Yale University. Ara, l’alegria de tenir un petitó d’aquí uns mesos és increïble.
Embaràs

Aquesta primera experiència m’ha fet adonar de com n'he estat, d'ingènua i innocent. Pensava que tot plegat seria més fàcil, però ho havia infravalorat. M’he adonat, més que mai, que les dones ho tenim tot molt més difícil a la feina, i que hem de fer esforços extra i aportar un munt de fortalesa física i moral a la feina per tal de poder tirar endavant, molt més que els homes. Però això no és exclusiu dels Estats Units, això és universal! Per això, un gran "Visca per les dones!!!". Estic orgullosa de ser dona: som fortes, resistents i poderoses! Un cop acabat el meu petit manifest, m’agradaria compartir amb vosaltres un xic dels drets de les dones treballadores embarassades als Estats Units.

Això dels quatre mesos de baixa maternal “pagats” que hi ha a Espanya (que ho trobo molt bé), aquí als Estats Units seria ciència-ficció. Aquí per a la majoria de feines les lleis federals requereixen que les empreses cobreixin les primeres sis setmanes després del part. Però no t’ho perdis, depenent d’on treballes, aquestes sis setmanes les has d’agafar dels dies que una té reservats per malaltia, o agafar la baixa per discapacitat, o simplement no cobrar. A partir de les primeres sis setmanes, fins a la dotzena setmana, hi ha una altra llei, la “Family and Medical Leave Act” (FMLA), que et permet agafar les sis setmanes restants de baixa, però sense ser pagada. Però alerta, si l’empleada no treballava a jornada completa durant l’últim any, o treballava en una empresa molt petita, o havia treballat menys d’un any a la feina, la llei no et cobreix, i l’empresari no estaria obligat a deixar agafar més temps de baixa després de les primeres sis setmanes. Increïble!!

Icona embaràs

Jo he tingut la sort de treballar en un lloc que és considerat molt bo pel que fa als beneficis que l’empresa em dóna, i em deixen agafar dos mesos de baixa pagats!!, cosa que no es troba a tot arreu, aquí. He conegut noies que treballen en altres llocs i no es poden permetre no cobrar i només es poden agafar les primeres sis setmanes de baixa!!! Aquest és un altre clar exemple dels beneficis de viure a Espanya.

Ah, un altre tema és el part: si una no té una bona assegurança mèdica, després de parir t’envien una factura amb molts zeros. Ah, i les guarderies! Quan tornes a la feina, el petitó s’ha de quedar en algun lloc, oi? Doncs les guarderies no baixen de 1.000 dòlars al mes, les més barates. Les normals te'n cobren entre 1.200 i 1.500.

Molta gent no es pot permetre guarderies i decideix que un dels dos pares no treballi o, si tenen sort, porten el petitó amb la família. Això és el que he anat descobrint aquí, i segur que encara em queda molt més per descobrir.
Ja us n'aniré informant!

Sílvia

Fotografia 1. Icona embaràs

Fotografia 2. Broma embaràs

Fotografia 3. Embaràs
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Doncs, òbviament, la notícia de la mort del Bin Laden ha tingut molt ressò als Estats Units. Com sempre, aquí tot es porta fins a l’extrem màxim.
Diari USA
Els canals de notícies en van plens, i no només de la mort del Bin Laden, sinó també de tots els detalls relacionats amb la mort.

A més a més, el president Obama ha fet una xerrada als ciutadans nord-americans explicant la nova. Naturalment, aquesta notícia ha estat molt celebrada a Nova York i també a Washington. On jo visc, la gent ho comenta, però encara no em sembla que sigui una cosa que trastoqui gaire el dia.

Crec que aquesta sensació general és una conseqüència típica de “ull per ull, dent per dent”, i que saciarà la set de revenja només d’aquells que encara la volen i que segurament els servirà per fer clausura del seu dolor.

Sílvia

___________________________________________________________________
Foto: Google

06/04/2011: The "Doggy Bag"

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La Bossa
Ja fa gairebé cinc anys que sóc aquí, als Estats Units, i no hi ha manera que m’acostumi que la gent s’emporti les sobres de l'àpat del restaurant a casa. Aquest acte, en la meva opinió, diu molt més del que ens pensem.

La bossa o recipient en què es posen les sobres de l’àpat es diu ¨doggy bag¨. Si busquem la seva definició al diccionari trobem: "A bag or container into which leftovers from a meal may be put and taken away, supposedly for the diner's dog". O sigui, que suposadament i tradicionalment als Estats Units, les sobres del restaurant s’agafaven per donar-les al "suposat" gos que tenien a casa. Però tothom sap que aquest no és el cas.

Menjar

Avui en dia, tothom demana la "doggy bag" i hi posa el menjar que no s’ha pogut acabar, cosa que passa molt sovint als Estats Units, perquè les racions de menjar són colossals (un tema per a un altre dia).

Tots sabem que a Catalunya això simplement no es fa. A Catalunya, la gent es menja el què té al plat o ho deixa. Si algú s’ho volgués emportar a casa hauria de passar vergonya davant dels companys i dels cambrers, o sigui que a ningú se li passa pel cap demanar una bossa per posar-hi les rampoines.

Doggie Bags & Sunk Costs
Tot i que em pregunto que, si als Estats Units han hagut de posar l’excusa del gos per emportar-se el menjar a casa, vol dir que en algun moment de la història, emportar-se el menjar a casa no estava gaire ben vist, tampoc.

Diuen que tot el que hi ha als Estats Units arriba en algun moment o altre a Catalunya, però tinc la sensació, que la "doggy bag" no arribarà mai.

Us imagineu posant els calçots a la brasa en una bossa?

Sílvia
_____________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Doggy bag
Foto 2: The Doggy Bag Committee
Foto 3: Doggie Bags & Sunk Costs
Anterior       
Publicitat