Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
(Text escrit el 30-01-2012)

Fa unes setmanes vam viure un d'aquells caps de setmana en què hi ha tantes coses per fer que no saps quina escollir. Això és habitual a l'estiu, però a l'hivern és realment sorprenent. I és que aquest cap de setmana es celebrava el cap d'any xinès i l'alcalde ens regalava visites guiades per Londres sense pagar. I això, tot i el fred glaçador, s'havia d'aprofitar.

Durant tot el cap de setmana, l'alcaldia de Londres ens regalava el "Walk London". És una iniciativa per la qual l'alcalde, a través de l'Entitat Metropolitana del Transport, que a Londres es diu "Transport for London" (TFL), convida a tothom que ho vulgui a caminar per Londres i descobrir els seus secrets de la mà de guies acreditats.

Es fa tres cops l'any i hi ha moltes rutes. Els guies fan la seva feina però en lloc de cobrar als caminants, l'alcalde paga la factura perque poguem aprendre una mica més sobre la ciutat (cal aclarir que l'alcalde no ho paga de la seva butxaca, sinó a base d'impostos).

Jo ja hi he anat alguna altra vegada així que aquest cop vaig escollir una ruta típica, del pont de Westminster al de Tower Bridge, però una mica diferent, perquè la descripció deia que descobriríem coses menys sabudes.

I així va ser. Vam visitar un moll originari de l'època saxona, que encara es feia servir fa 30 anys, i que la gent va usar per fugir del gran foc de 1666. També vam aprendre que al pont de Waterloo se l’anomena "el de les dones"; que en la recent renovació del famós hotel Savoy cada habitació va costar una mitjana de tres milions de lliures i que el matalàs de l'habitació principal va costar 47.000 lliures.

Això va ser dissabte. I diumenge encara hi havia més visites guiades, però jo vaig preferir anar a veure les celebracions de l'any nou xinès.

Com potser ja sabràs, l'any nou no es celebrava aquesta setmana, però és que a Londres la gran festa sempre és en diumenge, així que es va celebrar amb sis dies de retard. I valia la pena anar a veure-ho perquè aquest any és l'any del Drac, el signe xinès més important.

Normalment hi han espectacles a Trafalgar Square, però hi fa molt fred i la quantitat de gent és tan gran que no es pot veure res. Així que vaig preferir anar pels carrers de China Town a veure les danses dels dracs . Diuen que quan els dracs ballen davant la porta d'un comerç dóna bona sort. I sens dubte és un espectacle que atrau a moltíssima gent, com es pot veure a la foto, on el drac blanc dansa en el que sembla un mar de caps.

La veritat és que ha estat una llàstima que tots dos esdeveniments coincidissin al mateix cap de setmana, i hagués preferit que caiguessin en setmanes diferents per poguer gaudir de tots. Però ha estat un gran cap de setmana, i gairebé diré que no vaig sentir ni el fred ni la humitat (i fixa't que he dit "gairebé", perquè vaig arribar a casa amb els ossos gelats).

Òscar
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Waterloo, el pont de les dones.
Foto 2: Cartell de les celebracions de l'any del drac.
Foto 3: Dança del drac al carrer principal de China Town.

07/12/2011: Novembre

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
(Aquest text va ser escrit el mes passat)

El final d’octubre i la primera setmana de novembre estan carregades d’esdeveniments a Londres, alguns foranis, i un d’ells probablement el millor de tot l’any per tot el que comporta d’irònic. Però anem a pams.


Com bé saps, la última nit d’octubre és Halloween, una festa que en la seva forma actual és importada dels Estats Units i que ja forma part del folklore britànic. És practicament imprescindible anar a una festa, disfressat de la forma més desagradable possible, tots els programes de TV fan especials fantasmagorics i els nens van de porta en porta demanant caramels. Aquest any com que queia en dilluns totes les festes es van fer el diumenge. Llástima que no hagin importat també la tradició dels panellets...

I el dia següent comença Movember. Aquesta és una tradició importada d’Austràlia. La questió és deixar-se bigoti (el joc de paraules és Mostatxo+November). Al principi de mes et compromets a deixar-te bigoti i demanes a la gent que t’esponsoritzi, és a dir que et doni diners. Aquesta recaudació llavors va a organitzacions que investiguen enfermetats que afecten només els homes.


I com Londres s’apunta a qualsevol inicativa per recaptar fons, ara el Movember és una tradició tan anglesa com el Sausage and Mash. Cada any se’n veuen més, i mentre que fa uns anys tothom comentava la novetat, ara els comentaris són del tipus “quants bigotis i ha a la teva empresa” (i quants calers t’ha tocat desembutxacar).

I poc després, el 5 de novembre arriba la que si és tradició anglesa. És el “bonfire night”, la nit de les fogueres. Per als catalans és com Sant Joan però sense les coques. I el millor de tot és l’origen, una d’aquelles grans histories d’autoafirmació del poble anglès. Era l’any 1605. El rei d’Anglaterra James I, anglicà, estava sent molt dur amb els catòlics. Un grup de catòlics farts de la situació va dur 35 barrils de pòlvora al celler del parlament per fer-los esclatar just quan el rei estigués fent el tradicional discurs d’obertura de l’any parlamentari.

Però un d’ells va enviar una carta a un amic parlamentari uns dies abans dient-li que no s’acostés al parlament aquell dia. Les sospites van començar i el dia de la inauguració els soldats van trobar un tipus anomenat Guy Fawkes apunt d’encendre la pólvora. El van jutjar i el van penjar junt amb la resta dels conspiradors a les afores de l’abadia de Westminster.

I des de llavors es celebra el “Guy Fawkes day”, es llancen focs artificials i es fan fogueres on es crema un ninot, el Guy Fawkes.Ja ho diu la rima popular “Remember rember the 5th of November”. Ja ho crec que se’n recorden: 400 anys cremant un catòlic. De fet, cada cop que el rei o la reina entra al parlament, un petit grup va al celler a comprobar que no hi ha ningú conspirant contra la corona (aquesta també és una tradició).

Una festa d’Estats Units, una nova tradició australiana i una de les tradicions d’identitat anglesa. I tot en sis dies!

Òscar
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Buscar feina és una tasca complicada i frustrant. Afortunadament, tot i la crisi permanent en que vivim, les empreses estan buscant treballadors.

La meva teoria és que després de reduir costos al 2008 i 2009 -i d’esperar que el 2010 la recuperació milloraria les coses al 2011- han decidit que això seguirà tal com està per alguns anys i que millor seguir endavant. Evidentment, les males notícies són que mentre molts contracten, altres encara van anunciant comiats massius.

La forma que es cerca treball aquí és posant el CV a tantes pàgines d’anuncis com Monster, Jobsite o Reed com sigui possible. Llavors vas responent a anuncis online, però normalment les agències et truquen.

De fet, la gran majoria d’empreses contracten agències perquè els facin el primer filtre. El problema amb això és que aquestes van desesperades buscant candidats i et truquen per feines que no són del teu perfil.
L’avantatge és que literalment, si el CV és bo, les feines venen a tu.

Al final acabes tenint relacions amb algunes agències com m'ha passat a mi, que d’alguna manera et fan el servei de buscar-te feina de forma gratuïta (ja s’ho cobren de l’empresa quan et contracten). Depenent de la indústria on vols treballar, o del teu perfil, pots anar directament a les especialitzades, que et fan una entrevista i comencen a buscar-te feina entre les empreses amb qui treballen.

El que més m’impressiona del Regne Unit és el que ells anomenen un “Equal Opportunity Employer”, és a dir, un empleador que dóna igual oportunitat a tots sense tenir en compte sexe, religió, raça, edat, origen u orientació sexual (i això ho posen molt claret).

Sempre tens la sensació que t’estan avaluant com a persona i en base a les teves qualitats. A Barcelona sempre havia tingut la sensació que per fer certes feines havies de tenir una edat, que el que hagis escollit estudiar quan ets un adolescent és el que seràs tota la vida.
Aquí es habitual que la gent canviï de direcció. Jo mateix estic treballant en tasques que no tenen res a veure amb la meva especialització.

Això diferencia Londres i el Regne Unit de la resta d’Europa. D’Espanya per descomptat. A Londres hi ha la major concentració francesa fora de França i els meus amics francesos em diuen que aquí tenen més llibertat, especialment els d’origen africà.

Precisament per això és tan xocant que David Cameron aprofités el seu primer discurs com a Primer Ministre per dir que “el multiculturalisme ha fracassat”. Des de llavors la BBC ha començat una sèrie de documentals sobre matrimonis mixtes i hi ha un esforç general per demostrar que no és cert. Els britànics (tret d’algunes excepcions concentrades en algunes parts del país) estan orgullosos de la seva tolerància i de tractar a tothom sense mirar a la raça, origen o creences.

I això es veu diàriament, per exemple al buscar feina.

Òscar

__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Cerca de feina en un diari londinenc
Foto 2: Imatge en referència al lema "Equal Opportunity Employer"
Foto 3: David Cameron

09/08/2011: Aldarulls a Londres

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
null
A la meva zona tot està tranquil. Tot i que visc a la zona central, on jo visc no hi ha botigues, i els aldarulls són fonamentalment robatoris a botigues, o sigui que, de moment, sense problemes.

Tots els serveis de notícies parlen dels pitjors aldarulls en una generació. Quan escric això, dimarts a la nit, ja hi ha les primeres noticies d'aldarulls i serà la quarta nit. Són les cinc de la tarda.

Cal deixar clar que això no són manifestacions en contra de res. Són joves, fins i tot nens que s'estan amagant dintre del grup per anar a zones plenes de botigues, trencar-ne els vidres i emportar-se'n el que els ve de gust.

Tots els esdeveniments socials als que vaig o als que van els meus amics han estat cancel·lats per avui i alguns per tota la setmana.Diuen que hi ha 16.000 agents preparats per aquesta nit, i jo no paro de sentir cotxes de policia.

Tota l'activitat que veig als meus contactes del Facebook i el Twitter estan en contra de tot el que està passant. Ningú té cap simpatia pels aldarulls. La sensació és d'inseguretat, que qualsevol cosa pot passar a qualsevol lloc, i sobretot de no saber quina és la raó de tot això.

Sembla que pot ser una reacció a les condicions d'inseguretat econòmica, però veient les notícies i sentint amics el que sembla és que són joves que han vist l'oportunitat de tenir sabatilles esportives noves, ordinadors, TV, telèfons o alcohol.

Una de les proves és que, al contrari que les manifestacions de fa algunes setmanes contra el govern, aquest cop es fan servir xarxes de comunicació privades (Blackberry) no les obertes com el Twitter o el Facebook, de manera que això no és una protesta. I per fer-ho tot més complex, ara la gent acusa la policia de ser massa tova. Si els 16.000 policies no aconsegueixen aturar els problemes aquesta nit, demà és molt probable que la gent demani l'exèrcit al carrer.

Òscar Gómez
________________________________________________________________________________________________________

Foto 1 (Autor: Òscar Gómez)
Foto 2 (Font: EFE)

Anterior       
Publicitat