Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Hola a tothom,

Avui parlaré del Qat, element indispensable per entendre la vida a la societat iemenita. El Qat ve a ser la versió que tenen aquí de les fulles de coca que masteguen a Sud-amèrica.
Una família fent la tria del Qat desprès de recollir-lo de la planta


Habitualment masteguen Qat el cap de setmana (dijous i divendres), especialment a la tarda, però es pot veure multitud d’homes mastegant-ne qualsevol dia a qualsevol hora. De vegades més de la meitat dels homes que veig al carrer n’estan mastegant. Del conductor de taxi al de l’autobús, passant pel que ven els diaris o el caixer de qualsevol botiga. A part es pot veure gent mastegant Qat a qualsevol lloc, asseguts a terra, dins de les botigues, asseguts al maleter d’un cotxe…

Qat preparat en una sala d’estar per ser consumit
És part indispensable en les seves relacions socials, especialment quan s’asseuen en un “mafraj”, sala d’estar iemenita, i parlen de qualsevol tema d’actualitat mentre van escollint les fulles adequades per mastegar. Cal dir que algunes dones també en prenen però en privat amb altres dones.

Les fulles de Qat són amargants, de diferents qualitats depenent si són de la base de la planta, les més barates, o de la part alta, les més cares, i que els preus també varien depenent de l’època de l’any, o la presència o no de pluges (afavoridores de la planta, ja que necessita gran quantitat d’aigua). A tots els pobles o ciutats, al carrer, hi ha gran multitud de mercats improvisats de compravenda de Qat, on es negocien els preus a diari.
Tres homes mastegant Qat al camp

Quant als problemes, cal dir que el Qat provoca dificultats per dormir i estat de cansament per la baixada de sucre, la qual cosa no afavoreix gaire la vida quotidiana de la gent que en consumeix en excés. Si algun occidental vol criticar el consum de Qat o diu que és com una droga, ells el comparen amb l’alcohol als nostres països. Un altre problema, realment important, és la gran quantitat d’aigua que necessita la planta, en una zona on no és especialment rica en aigua.

David

_______________

Foto 1. Una família fent la tria del Qat després de recollir-lo de la planta
Foto 2. Qat preparat a una sala d’estar per ser consumit
Foto 3. Tres homes mastegant Qat al camp

29/03/2010: Primeres impressions

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
/Sana'a
Començo a escriure… des de la capital del Iemen, Sanà, el país àrab més inhòspit però que conserva les seves tradicions com cap altre. Alguns diuen que és un dels bressols de la cultura àrab, en especial la capital, des de la qual escric. Encara que en l'actualitat sigui un centre d'informacions certament preocupants relacionades amb el terrorisme islàmic o amb els problemes del govern amb grups rebels a certes zones del país, es tracta d'un lloc certament fascinant.

És un país de forta tradició islàmica i de gent molt amable, que tracta els estrangers de manera realment afable i on es veuen curiositats com el consum de q"at", fulles d'una planta que els homes masteguen, especialment els caps de setmana (dijous i divendres) i a la tarda, encara que n'hi ha que en consumeixen cada dia, i que és com la versió de les fulles de coca que hi ha a l'Amèrica del Sud.

Jo amb Iemenites a Gibla
Una altra curiositat és l'ús, com a complement de la roba dels homes, d'un ganivet anomenat "jambia", que és també un indicatiu del nivell social al qual pertany la família. El primogènit l’hereta del pare i els iemenites l’utilitzen també per a la realització de balls tradicionals.

Cal dir que, aquí, Barcelona es coneix especialment pel futbol, així com pels jugadors més importants de l'equip. A la gent li agrada preguntar sempre d’on ets i relacionen sempre la ciutat amb l’equip de futbol.

Pròximament parlaré amb més profunditat del "qat", de la "jambia", així com d'altres curiositats del país.

David

_______________________

Foto 1. Sana'a, ciutat antiga
Foto 2. Jo amb Iemenites a Gibla
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tinc 36 anys, sóc de Barcelona però visc a la ciutat de Tarragona.

Vaig venir al Iemen per millorar el nivell de llengua àrab, en especial pel que fa a la conversa. És un bon lloc ja que és el país àrab més inhòspit i on la influència estrangera és menor, per la qual cosa la gent del carrer difícilment parla altra llengua que no sigui la pròpia. Després d’un mes fent un curs, vaig decidir demanar un permís a la feina i tornar al Iemen a continuar amb els estudis.

Sóc estudiant de quart d’àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona. Vaig estudiar Empresarials i Econòmiques a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i treballo a l’Ajuntament de la mateixa ciutat.

David
       
Publicitat