Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El Cirque du Soleil, la gran multinacional del circ d’origen quebequès, té en compte la llengua catalana dins i fora la carpa de circ.

En primer lloc, fa uns quants mesos, amb motiu de l’estrena de l’espectacle “Corteo” a Barcelona, circulava una oferta de feina relacionada amb l’atenció al públic en llengua catalana i, l’Íngrid, una de les estudiants de català a la Université de Montréal, va ser seleccionada.



D’aquesta manera, l’estudiant de nivell avançat aprenia el català al vespre i el practicava activament cada matí amb els catalans que, sense saber-ho, parlaven per telèfon amb una quebequesa d’origen colombià. Des de Mont-real, l’Íngrid els venia les entrades i els donava les instruccions per arribar a la carpa de circ.

Paral·lelament, a Mont-real, el Cirque du Soleil preparava el seu últim espectacle, “Amaluna”, amb la participació de la pallassa catalana Pepa Plana.

El Cirque du Soleil té un equip de lingüistes especialitzats a crear una mena d’esperanto universal que s’acosti als parlants de diferents llengües per tal d’afavorir l’exportació dels seus espectacles.


Tanmateix, la Pepa va anar modelant els seus esquetxos en la seva llengua materna, de manera que ja es pot dir que, amb Amaluna, la primera llengua real present en un espectacle del Cirque du Soleil haurà estat, senyores i senyors, la llengua catalana.

Des d’aquest article vull reivindicar no només la professionalitat i rigor de la Pepa (abastament reconeguts i aplaudits pel públic i la crítica), sinó també el seu rol indiscutible d’ambaixadora de la cultura catalana per la naturalitat i perseverança amb les quals la pallassa de Valls ha situat el català i el país dins una de les companyies més importants del món del circ.

Èric
--
Foto: Pepa Plana en el personatge de la dida de la protagonista de l'espectacle Amaluna
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Carles Capdevila encapçalava amb aquest titular l’editorial del diari ARA del dilluns 23 de gener. Una setmana després, la ministra d’Immigració i Comunitats Culturals del Quebec, Kathleen Weil, signava a Barcelona una declaració comuna sobre mobilitat laboral amb el seu homòleg català. El telenotícies migdia de l’endemà es feia ressò de la notícia amb un ampli reportatge.



D’ençà que va començar la crisi l’any 2008, les comunitats catalanes de l’exterior han vist augmentar exponencialment el nombre de correus d'aquelles catalanes i catalans que, veient-se obligats a marxar de Catalunya, es posen en contacte amb els “catalans pel món” per saber com s’ho han de fer per emigrar i provar sort a l’estranger.

Després d’haver-se adaptat per acollir un perfil d’estudiant d’intercanvi i professional temporals durant els feliços anys zero, les comunitats catalanes de l’exterior es veuen obligades ara a reorientar la seva activitat de nou cap als seus orígens, quan van ser receptores de l’emigració comercial del XIX, la política del 39 o l’econòmica dels anys 50 i 60.

Pel que fa al Casal català del Quebec, l’any 2009 ja vam publicar una guia de mobilitat Catalunya-Quebec per tal de respondre les preguntes que més freqüentment se’ns formulaven. Ara bé, a tot aquell que s’interessi pel Quebec com a destinació, li aconsello que contacti directament el Bureau du Québec a Barcelona, ja que de tant en tant ofereixen unes xerrades explicatives sobre el procés d’immigració.

Per acabar, tot immigrant català que arribi a Mont-real amb el visat, les maletes i tota la il•lusió de començar una nova vida, ha de saber que el Casal català del Quebec li donarà la més sincera benvinguda amb els seus 206 membres actius (la meitat dels quals són quebequesos enamorats de la cultura catalana) i la colla dels Castellers de Montréal. La Penya barcelonista de Montréal i les més de 20 activitats anuals que el Casal i la Mediateca d’estudis catalans de la Université de Montréal organitzen conjuntament, haurien d’acabar de fer-lo sentir com a casa.

Èric
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El proppassat 22 de novembre, Ferran Adrià va ser a Mont-real per rebre un premi de l’Institut de turisme i hostaleria del Quebec, l’ITHQ.


Amb motiu d’aquesta visita, el popular programa matinal 'Des kiwis et des hommes' de la primera cadena de Radio-Canada, la televisió pública canadenca, va voler dedicar un programa a Catalunya.

En tant que responsable del programa d’estudis catalans a la Université de Montréal i alhora vicepresident del Casal català del Quebec, em van convidar per fer-me una entrevista d’uns 10 minuts i alhora descobrir i degustar la cuina tecno-emocional del xef quebequès Frédéric Laplante.

Durant l’entrevista vaig aconseguir un dels meus principals objectius: fer publicitat dels cursos de llengua i cultura catalana a la universitat i alhora donar a conèixer la colla dels Casteliers de Montréal del Casal català del Quebec.

Tot i la nit en blanc i els set anys que feia d’ençà que vaig deixar el món de la televisió a Catalunya per venir al Quebec, em vaig sentir força còmode en el directe perquè, tot s’ha de dir, l’equip de recerca del programa va documentar-se notablement i no s'hi van infiltrar ni castanyoles, ni olés, ni flamenc, cosa que és molt d’agrair.

L’únic que sí que em va saber una mica de greu és que preferissin fer servir unes imatges del presentador del programa pujant a les espatlles d’un casteller a Vilafranca del Penedès, en comptes de l’actuació que els Castellers de Montréal van fer amb motiu de Castells, Patum, Sibil·la”, la presentació del patrimoni immaterial de la humanitat d’origen català que va tenir lloc a la Maison de la culture de Côte-des-Neiges, una setmana abans, el 14 de novembre.

Éric
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
“Afirmo solemnement que seré fidel i presentaré sincera lleialtat a Sa Majestat la Reina Elisabet II, Reina del Canadà, als seus hereus i successors, que respectaré fidelment les lleis del Canadà i que acompliré lleialment les meves obligacions de ciutadà canadenc”. Amb aquestes paraules, 7 anys, dos mesos i un dia després de la meva arribada a Mont-real, el proppassat 27 d’octubre de 2011 vaig adquirir la ciutadania canadenca.

Heus aquí una breu cronologia del procés migratori. El 18 d’agost de 2004 vaig arribar amb un permís d’estudis per cursar un màster. L’agost de 2006 tornava a Mont-real, després de les meves vacances d’estiu a Catalunya, amb el visat de resident permanent. El maig de 2009 vaig començar la tramitació de la ciutadania, l’agost de 2011 em van convocar per passar un examen tipus test sobre la història, lleis i costums del Canadà, i el proppassat 27 d’octubre jurava fidelitat a la Reina Elisabeth II (cap d’Estat del Regne Unit, Canadà i la resta de països que formen la Commonwealth). Acabava així un llarg procés administratiu que, tot s’ha de dir, ha estat impecable pel que fa a la transparència i rigor en la seva tramitació.

La cerimònia de ciutadania va reunir en un mateix espai uns 400 nous canadencs. El discurs per part de la jutgessa d’immigració, donant-nos la benvinguda a la gran família canadenca, va sens dubte emocionar el conjunt de l’auditori. Cal pensar que, entre els assistents provinents de més de 70 països diferents, n’hi havia uns quants que, fugint de la repressió dels seus països d’origen, havien entrat al Canadà com a refugiats. Així doncs, tot i l’esforç mental per refredar les meves emocions, no vaig poder evitar que se m’humitegessin els ulls pensant en tota aquella gent a qui el Canadà havia obert les portes per oferir-los una vida millor, i això mentre tots plegats entonàvem l’“Ô Canada”, l’himne nacional canadenc.

Aquell vespre del meu primer dia en tant que súbdit de la Reina Elisabet i alhora de Joan Carles de Borbó(!), és a dir, en tant que ciutadà canadenc i espanyol alhora, no vaig saber estar-me de penjar, entre les felicitacions dels amics de banda i banda de l’atlàntic, aquesta reflexió al Facebook: “Canadà al passaport, Quebec al cor. Nova ciutadania, però velles disjuntives que no canvien...”

Èric
--------------------------------
Foto 1 - A més d’una guia bilingüe francès-anglès de benvinguda, ens van oferir una banderola patriòtica (i, pel que sembla, jo vaig posar cara de circumstàncies).

Foto 2 - Entre la documentació, el jurament de fidelitat a la Reina Elisabet II... En tant que republicà convençut, em costa fer-me a la idea que sóc alhora súbdit no només dels Borbons espanyols, sinó també dels Windsord britànics
Anterior       
Publicitat