19/05/2011: Anem de boda!

1
La setmana passada, per fi vaig anar (de convidat!) al meu primer casament a Corea. Després de gairebé dos anys, per fi algú "proper" es casava i em convidava. La núvia en aquest cas era la meva professora de coreà durant el darrer trimestre d'hivern, amb la qual ens avenim molt i sempre fem conya.

Hi ha dos estils de casament a Corea. Un és l'estil tradicional, on els nuvis vesteixen hanbok, i la cerimònia és bastant feixuga. El cas que ens ocupa és diferent: casament estil occidental, en el qual normalment els nuvis (o més aviat els pares d'aquest) paguen la reserva d'una sala, que pot ser en un lloc específic per a casaments, anomenat 'wedding hall', o en un hotel, en una sala per a banquets.

Els amfitrions paguen per avançat una quantitat pactada, i conviden molta gent, sovint només per compromís: amics dels pares, companys de feina, etc. Ho fan sense esperar confirmació, perquè ja està pagat, i el dia del casament es poden trobar amb la sorpresa que vinguin convidats que no s'esperaven que vinguessin, com crec que és el meu cas. Així que, ja que hi som, ens animen a menjar molt, que ja està tot pagat.

2
Però anem per parts. Vaig arribar a l'hotel amb unes companyes de classe de coreà. A l'hotel s'hi celebren uns quants casaments al dia, en diferents pisos, i amb duracions bastant pactades i estrictes; en definitiva, es va per feina, que aquests coreans van molt ocupats.

A l'entrada del saló hi havia unes dues taules allargades, amb alguns familiars rebent la resta de convidats, fent escriure el seu nom al llibre de convidats, i rebent el sobre amb diners (sí, a Corea en general no es fan llistes de regals sinó que es dóna una quantitat de diners, en efectiu, el mateix dia del convit). Així que donem el sobret amb els diners, i a una llibreta apunten el nostre nom i la quantitat donada, i així amb tots els convidats.

En aquesta sala prèvia al menjador, també hi ha un bon grapat de corones de flors, amb cintes escrites felicitant les famílies. Al costat de l'entrada del menjador, uns marcs amb fotos dels nuvis, que s'han fet en estudi al més pur estil "book", diferents fons, diferents vestuaris i posicions, tot bastant carrincló. I en un extrem, una sala amb la núvia, disponible i disposada a anar sent retratada amb els convidats a mesura que hi van passant.
3


Hora d'anar passant a les taules. Ens trobem que les taules ni les cadires no estan numerades ni etiquetades amb cap nom. Però òbviament unes estaven destinades a la família, de manera que en preguntar on havíem d'anar ens van acompanyar a una altra sala, separada de la sala principal, on hi havia altres convidats "menys propers" als nuvis. El més sorprenent va ser que en aquell menjador, mentre ens servien el menjar, projectaven en unes grans pantalles el que passava a la sala dels nuvis! En rigorós directe!

La sala principal estava plena de càmeres, llums i micròfons per agafar sempre el millor angle dels esdeveniments, i així nosaltres, a l'altra sala, poder-ho veure sense perdre detall mentre ens menjàvem la nostra amanida, la sopa de bolets (curiosament el nom de la profe s'escriu igual que "xampinyó" en coreà) i el plat combinat de bistec, peix i verduretes. Menjar bastant normalet, però pels coreans, com que era menjar occidental, força atractiu.

4
A la taula hi havia algunes ampolles de refrescos i cervesa que ens podíem servir nosaltres mateixos. Si algú volia soju l'havia de demanar per separat als cambrers. Per postres, tteok, pastissets de pasta d'arròs típics coreans.

Mentre menjàvem, a l'altra sala la cerimònia seguia el seu curs: els anells, els vots matrimonials, i les fotos, moltes fotos. Tot molt preparat i calculat. Després de les fotos pertinents amb els diferents convidats, tocava tallar el pastís i el brindis. I fins aquí. Res de ball, res de cubates, res de festa com estem acostumats. Així que la gent es va anar acomiadant. En total, un esdeveniment de menys de tres hores. Perquè, com ja se sap, els coreans van molt ocupats!

Jordi
_______________________________________________________________
Foto 1: Sala prèvia al menjador amb corones
Foto 2: Fotos dels nuvis
Foto 3: Sala de convidats "menys propers" amb pantalles en directe
Foto 4: Els nuvis durant la cerimònia, a la sala principal
Escrit per: El 324
nitseul
Les nits a Seül ja no tornaran a ser el mateix. Almenys fins que el preu del petroli no torni a baixar. El govern sud-coreà ha començat a regular la il·luminació externa d'edificis i cartells publicitaris. De fet, tots els edificis d'oficines i apartaments amb llums exteriors, els ponts, jardins, etc., han d'apagar els llums a partir de mitjanit, i els locals d'oci, a partir de les dues de la matinada. Les botigues de conveniència i altres establiments com concessionaris de cotxes han d'apagar-los quan acabin la jornada. I les gasolineres i estacions de servei 24 hores han de funcionar amb la meitat de llums durant tota la nit. Tot plegat per aconseguir entre tots un estalvi energètic per combatre l'actual preu del petroli.

En una ciutat amb tanta il·luminació de colors pertot arreu, es nota, i molt. Ara, en mirar alguns edificis residencials només es veuen les finestres il·luminades pel llum de l'interior de la casa, i no focus de colors al terrat de l'edifici com se solia veure. Els barris amb més locals d'oci també canvien radicalment, ja que la majoria de llocs com bars, restaurants, karaokes, etc., donaven molta vida al carrer a tota hora, una vida que, ara, sembla apagada.

Els infractors d'aquesta nova normativa poden rebre entre 500.000 i 3 milions de wons de multa (entre 300 i 2.000 euros). La cosa ja ha despertat polèmica per totes bandes, ja que molts ciutadans prefereixen els carrers ben il·luminats, més còmodes i segurs, i els propietaris d'establiments es queixen de pèrdues en el negoci. Amb només uns dies en funcionament, veurem com acaba la cosa, i si entrant en l'horari d'estiu, quan tindrem més hores de sol, veurem reduïdes, encara més, les hores en què es permetin tenir els llums encesos.

Jordi Sànchez
_______________________________________________________________________________________________
Foto: Llums dels locals de la zona de Jongno

19/02/2011: Any nou lunar

Escrit per: El 324
El passat 3 de febrer es va cel·lebrar a Corea (i a uns quants més països asiàtics com Xina, Japó i Vietnam...) l'any nou del calendari lunar. Enguany és l'any del conill, que simbolitza abundància i saviesa.

1
Els coreans cel·lebren el 설날 (pronucniat 'Seollal') durant el mateix dia d'any nou (res de festes ni comptes enrere la nita abans). En general els coreans van 'al poble', fora de la capital, a la casa dels avis o avantpassats per retre'ls homenatge. Dies abans preparen menjar en abundància per a tota la família. Un cop presentat el mejar a la taula per donar la benvinguda als difunts avantpassats, es fa el gran dinar, on un dels plats que no poden faltar és el 떡국; (tteok kuk o sopa de pasta d'arròs). Representa que quan la mengem, envellim un any.

Després del dinar, toquen les corresponents reverències davant dels adults per després rebre el 새배돈 ('sae bae ton' o propina d'any nou) i uns quants sermons (consells d'any nou) per a una vida pròspera.
2
Depenent de la família, i si hi ha nens, es jugen a jocs tradicionals com el Iutnori, fins la tarda. Que llavors és hora de marxar a visitar altres familiars.

Enguany, l'any nou ha estat un període llarg de vacances, ja que el propi dia d'any nou va caure en dijous, sent dies de pont el dimecres i el divendres, empalmant amb el cap de setmana, i segons quines empreses, donant festa el dilluns i dimarts d'aquella mateixa setmana. Una sort, ja que rarament els coreans poden gaudir de tants dies de festa seguits.

Avui dijous 17 de febrer és el 대보룸 (daeborum; primera lluna plena de l'any). Una dia important pel coreans, tot i no ser festivitat laboral.

reverències
És tradició menjar algun fruit sec amb closca, com nous o cacauets, ja que al trencar la closca, el soroll espanta els mals esperits (tot i que altres versions diuen que és per mantenir les dents sanes durant l'any), també és típic anar a la muntanya i veure com surt la lluna. Es diu que el primer en veure-la tindrà sort tot l'any, i sovint la gent al veure la lluna demana un desig.

Jordi Sánchez Teruel
_____________________________________________________________________________________
Foto 1: Un dels plats típics que no poden faltar és la sopa de pasta d'arròs
Foto 2: Taula parada per a la celebració del gran dinar d'any nou
Foto 3: Abans del gran dinar, es dóna la benvinguda als avantpassats
1
A finals del mes de gener, vaig assistir a un acte benèfic al barri de Hongdae. Hongdae és el nom abreviat de Hongik Dehakyo, o Universitat de Hongik.

És popular per les seves carreres de belles arts, música, disseny i arquitectura. La zona de Hongdae està plena petites botigues de joves dissenyadors, bars i locals de música en viu, i escoles d'art.

L'escena nocturna a Hongdae és també famosa per la quantitat de joves que s'hi mouen per anar als bars i clubs de música no només comercial sino també independent. Un barri amb una cultura underground on s'hi cultiven tendències diferents al que sembla una societat on tothom fa el mateix. En fi, una visita obligada quan es va a Seül, i un lloc del qual per molt que hi vagi no deixa de sorprendre'm.

2
Però no tot és festa i diversió. El mes passat, la Universitat de Hongik va fer fora el personal de neteja (format majoritàriament per dones i homes bastant grans) perquè l'empresa de neteja es queixava del salari (per sota el mínim legal) que estaven cobrant. (Uns 750.000 wons al mes, 500 euros al canvi), i una mísera quantitat destinada a dietes. L'administració de la universitat, els va fer fora per buscar una empresa que li resultés encara més barata.Sabent això, els estudiants es van agrupar i van organitzar un acte benèfic per ajudar als avis que s'havien quedat al carrer, i reivindicar la seva readmissió i un salari digne.

Al bell mig del Hongdae Kongwon (Hongdae Park) es va muntar un petit mercat on la gent aportava articles de segona mà, i els beneficis anirien directes als afectats.
3
També es podia participar a diverses activitats, dards, trencar fustes amb un cop de mà (on més d'un hi escrivia el nom de l'actual president del govern Lee Myung Bak), menjar, i com no, actuacions musicals.

Em va cridar l'atenció l'afluència de gent, i segons vaig entendre, la notícia s'havia escampat via Twitter. És increïble com de ràpid s'està estenent entre la societat coreana!

Inclús vaig arribar a veure gent amb un cartró en forma de cor (al més pur estil 'abrazos gratis-free hugs´) on la persona que el portava deia 'follow me @...´.

3
També hi havia càmeres d'alguns mitjans, i un dels presentadors de l'acte, al veure que jo era l'únic estranger em va fer sortir davant de tothom, preguntant-me què em semblava tot allò, i agraïnt-me la participació regalant-me un 핫팩 (hot pack), una mena de bossa que amb el fregament s'escalfa i serveix per mantenir calentes les mans si ens la posem a la butxaca, o altres parts del cos. Molt populars a Corea i altres països asiàtics on hi fa fred.

Actualment la situació del personal de neteja ha millorat, s'ha constituit una mena de sindicat, han estat readmesos i els han pujat el sou.

És un bon exemple de solidaritat per part dels estudiants, i ja s'ha fet ressò a altres universitats amb situacions similars.

Jordi
___________________________________________________________________
Fotos i vídeo: Jordi Sánchez
Anterior       Següent
Publicitat