Després del terratrèmol d’Haití al gener, del de Xile, al febrer, i del sacseig de Quito a l’agost, ara ens ha tocat viure un altre tipus de fenomen: un terratrèmol polític.

Els esdeveniments del dijous 30 de setembre ens van preocupar i entristir a tots, equatorians i estrangers. Més enllà de les consideracions de si va ser o no cop d’estat o si el president Correa va ser segrestat o no, el cert és que la població, d’aquí i d’allà, ho va viure amb angoixa.

foto2
Els més vells ja recordaven els cops d’estat dels militars, els presidents fugitius i les èpoques més sinistres. Els més joves no entenien bé el que passava i seguien les consignes dels grans, per si de cas.

Els estrangers miraven les notícies amb preocupació i no es desenganxaven del mòbil ni de les xarxes socials d’internet.

La falta de policia als carrers va permetre que uns quants atraquessin botigues i bancs i que d’altres robessin a qui se’ls posava per davant. Com a europeus, de vegades no ens adonem de la velocitat amb què les coses poden degenerar si no hi ha seguretat als carrers.

foto3
Quin dia va ser! Quin dia! En un moment donat, els policies són dolents, en un altre són bons. Ara, els militars estan en contra de Correa, ara hi estan a favor.I dins d’aquest caos tothom es pregunta: -Tinc prou menjar a casa si això es complica? Tinc diners en efectiu? I tothom desitja que no tallin la llum, el telèfon o l’aigua. És una espera que desespera.

Des de casa s'esperava que la cosa es calmés, però des del meu balcó, a un quilòmetre de l’Hospital Militar on era Correa, vaig poder veure les sirenes i escoltar els trets de l’exèrcit intentant alliberar el president.

foto4
No sabia ben bé què estava passant, però res de bo. Vaig córrer a veure la televisió i vaig arribar quan les bales, en directe, mataven el policia Froilán Jiménez, un jove de 28 anys.

Ningú no mereixia patir. Ningú no mereixia morir.

Espero que esdeveniments com aquest no tornin a succeir en aquest país que ja és el meu país d’adopció. La violència no és la solució.

Laura Fähndrich
______________________________________________________________________________________

Foto1: Gas lacrimogen contra la població
Foto 2: Jove amb pedres
Foto 3: Policies

L'autor de les fotografies és Francisco Galárraga
Vídeo: "30 S paro policía Ecuador" (Autor: Luis Fernando Auz)

15/09/2010: Festes de Guapulo

santuario
Ahir al vespre, es van celebrar les Festes de Guapulo. Fa gairebé tres anys que visc a Quito però mai havia tingut l'oportunitat d’anar-hi.

Guapulo és un barri o “parroquia electoral” de Quito al qual s'accedeix pel Camino de Orellana, un carrer ple de tombs i que fa molta baixada. Molta! En els últims anys, Guapulo s’ha tornat el barri bohemi i artístic de Quito, ple de botigues, bars originals i bon ambient.

Cada 7 de setembre se celebren les festes de Guapulo, un esdeveniment ple de música, dansa, menjars típics, disfresses i focs artificials.
foc

La tradició vol que una família del poble sigui l'amfitriona i pagui bona part de la festa sinó tota. Les famílies es van rotant d’any en any i així “la factura” no toca sempre als mateixos.

Per a la família escollida és un honor ser l’amfitriona i tot el barri els reconeix el privilegi i els agraeix la feina feta.

Ahir al vespre, una “banda de pueblo” anomenada Santa Marianita del Empedrado, provinent de Ibarra, una ciutat al nord de l’Equador, va posar la música i l’animació.

Mentre la banda tocava innumerables peces de música tradicional, els centenars de persones presents intentaven ballar fent tombs sota els castells de focs artificials.
diables

Aquesta tradició és una mica perillosa si es té en compte que no hi ha moltes mesures de seguretat que impedeixin que les espurnes caiguin al damunt les persones que ballen. Però per a molts, aquest risc és la gràcia que té ser tan a prop de les flames.

Entremig dels dansaires hi ha els dimonis i també hi ha persones disfressades d’animals com llops, óssos i altres bèsties.

Els diables porten la cara tapada i fuets i cordes per pegar els que gosen ballar i, de vegades, com deia una amiga americana, peguen ben fort! Aquests dimonis formen part d’una tradició que es troba en moltes festes tradicionals equatorianes, fins i tot a la festa del solstici d’hivern (solstici d’estiu per a nosaltres, catalans) o Inti Raymi.

Ahir va ser una nit màgica, plena de vida i de felicitat. Un grup d’estrangers residents a Quito (entre ells, jo) vam poder disfrutar dels quatre castells pirotècnics tot prenent un “canelazo” calent i menjant un blat de moro fet a les brases.

Simplement magnífic!

Laura Fahndrich
_____________________________________________________________________________

Foto 1: Santuari de Guapulo
Foto 2: Festes de Guapulo
Foto 3: Diables

14/06/2010: Cursa popular a Quito

Cada any al juny se celebra la cursa Últimas Noticias a la ciutat de Quito. Tot va començar el 1960, amb una cursa popular organitzada pel diari “Últimas Noticias” que s’ha tornat la més important de l’Equador.

Cursa
Aquest any, el dia 13 de juny s’esperen 15.000 participants que correran 15 quilòmetres a través de la ciutat i es dividiran en diverses categories segons l’edat. També hi ha una categoria per a persones en cadires de rodes.

Aquesta cursa és ben difícil, sobretot si tenim en compte que Quito és a 2.800 metres d’altura, i aquí ja costa respirar només pujant uns graons d’escala. El recorregut va de punta a punta de la ciutat de sud a nord (mapa) . Aquest recorregut té certificats internacionals que garanteixen la seva conformitat amb els estàndards d’aquest tipus de cursa.

Participar-hi no és gratuït, i fins i tot per alguns pot ser una mica car, ja que el salari mínim a l’Equador és d’uns 240 dòlars al mes. Per incitar que la gent s’inscrigui aviat, durant les tres primeres setmanes la inscripció costa 12 dòlars, i després en costa 15.

A la web de la cursa hi ha consells per a l’entrenament, com hidratar-se bé, i el reglament de la cursa. Si voleu més informació podeu consultar-la aquí.

Laura
___________

Foto 1. Imatge d'arxiu de la cursa Últimas Noticias. Font

Des de fa sis anys a Quito s’organitza el “Concurs Literari del Llibre i de la Rosa” en castellà, català i quítxua.

El concurs és una iniciativa del Casal Català de Quito,
Rosa i Llibre
la Unesco, la Universitat Catòlica i els Ministeris de la Cultura i de l'Educació de l’Equador, entre d’altres.

Es poden presentar tres tipus de treballs:
- Poesia (amb un màxim de 30 versos)
- Assaig o crònica personal
- Conte de tema lliure (4 pàgines)

Tothom està convidat a participar-hi en una de les tres categories d’edat: dels 12 als 14 anys, dels 15 als 18 i dels 18 en endavant.
La data límit per presentar els treballs és el 23 de març en quítxua i castellà i fins al primer d’abril en català.

L’entrega dels premis es farà el dia 23 d’abril, Sant Jordi. El lloc exacte s’anunciarà més endavant.

Si voleu més informació podeu visitar la pàgina web del Casal Català de Quito i buscar la ciutat de Quito a la llista de ciutats, o a la pàgina de la Unesco, on s’han de penjar les obres literàries.

Laura
_____________

Foto 1. Rosa i llibre (Font: Blogspot)


Anterior       Següent
Publicitat