Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Es pot decorar la bellesa? Es pot fer bullir l’ambient? Es pot confondre història i contemporaneïtat? Es pot. A Gant, del 18 al 27 de juliol, és possible l’impossible.

Colors i ambient a Grasley

Durant aquests deu dies, la ciutat celebra la seva festa major, que té ja més de 160 anys d’història i que reuneix cada any més de dos milions de persones. I és que no n’hi ha per menys, ja que en tan sols dues setmanes s’hi celebren 4 festivals de cultura internacional: el Blue Note Festival de Jazz, l’International Street Theatre Festival, el Festival Buskers de Titelles i el 10 Days Off de música electrònica.

Aquests deu dies, la ciutat es transforma. Gant es vesteix de gala amb flors de tots colors, gent i joia amunt i avall, olor de xocolata i cervesa, música i teatre a cada racó. Gant regala vida. I quina (bona) vida!

La majestuositat de Ghent, vestida de festa major

Potser el més especial és que, a cada plaça del centre, s’hi munta un escenari on s’hi toquen diferents estils de música. ¡N’hi ha més de 12 repartits pel casc antic! A mi, el que més em va agradar va ser el de Grasley. Allà, van fer estrènyer el canal amb plataformes de fusta per posar-hi bars i terrasses i hi van instal•lar una tarima espectacular on la música d’arreu del món no parava de sonar entre les 5 de la tarda i les 3 de la matinada. Quines llums! I quin color! I quina gràcia quan vaig veure que un vespre hi tocaven... els vallesans de la Troba Kung-Fú!

Però la veritat és que tota la ciutat era una festa. Al matí, cada dia hi havia activitats familiars i visites guiades pels racons més esplèndids del casc antic, i a la tarda, grans desfilades i cursos de ball donaven pas a concerts i obres de teatre al carrer. Al llarg de l’any, eren molts els gantesos que ens deien que no ens podíem perdre la festa major, que era mítica. I el més important; que per viure-la al màxim, no te’n podies anar a dormir fins que no hagués sortit el sol. I quanta raó tenien!

 A cop de maraca en un concert de música brasilera

Realment aquells deu dies de festa van ser brutals. Però també van ser el meu comiat de la ciutat que m’ha ben enamorat en tan sols deu mesos. I la fi del meu Erasmus. I el que em va fer obrir els ulls, i caure del núvol on he passat el millor any de la meva vida. I és que just ara fa un any que vaig marxar tota il•lusionada però espantadíssima cap a Bèlgica.

I qui m’havia de dir llavors que m’entusiasmaria la ciutat, el seu estil de vida, la seva gent; que faria tantíssims amics d’arreu d’Europa; que viatjaria per mig continent; que hi coneixeria i m’enamoraria d’un noi d’Almeria (ja té gràcia, oi, buscar-me un almerienc a Gant?!), i que, en definitiva, hi seria tan i tan feliç?

Aquest text l’escric ja des de Catalunya, on vaig tornar a principis d’agost. La meva beca era per tan sols un any, i ja em tocava tornar a casa. I sí, estic enyorada. I molt! Però el fuet, la calidesa del mediterrani, retrobar-me amb la meva gent i les escapadetes que he fet per visitar companys d’aventures a Gant han alleugerit força aquesta tornada a la vida quotidiana.

En fi, que aquest post ja és l’últim sobre Gant que publicaré al blog. Tot i així, em conec, i sé que tard o d’hora tornaré a rodar món. I és que m’encanta! Per tant, permeteu-me la llicència de no acomiadar-me de vosaltres sinó de dir-vos, com la cançó popular, que això no és un adéu per sempre, sinó sols un adéu per un instant. A reveure catalans!

Laia
**********************************
Foto 1: Colors i ambient a Grasley
Foto 2: La majestuositat de Ghent, vestida de festa major
Foto 3: A cop de maraca en un concert de música brasilera
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Si alguna cosa m’ha quedat clara aquests deu mesos que he viscut a Ghent és que per sobreviure en aquesta ciutat a la bossa SEMPRE cal portar-hi un bon paraigües i també les ulleres de sol. És ben bé igual que quan et llevis faci fred, calor, sol, núvol, vent, boira o calamarsa: al cap de 5 minuts, tot haurà canviat radicalment. I és que el temps és boig arreu del planeta ... però a Bèlgica, està 200% guillat!

Plou i fa sol a Ghent
I la meva pregunta és... com es guanyen la vida els meteoròlegs del país? I vet aquí la resposta dels locals: fixa’t en els mapes del temps. Sempre hi posa símbols de bonança i de la pitjor tempesta. És l’única manera humana de no equivocar-se. I és que, com predir un temps que canvia en un obrir i tancar d’ulls? Una de les coses que més m’ha encuriosit del clima belga és la velocitat amb què es mouen els núvols. Si mires al cel, els veus passar (literalment) volant, i més o menys entens el perquè d’aquests canvis de temps i de temperatura tan freqüents i sobtats.

També recordo que una de les meves pors al marxar a viure-hi era si jo, acostumada a la calidesa que ens brinda el Mediterrani, seria capaç de suportar els famosos llargs i freds hiverns del nord d’Europa. I sí. Vaig passar la prova. I amb nota! I és que tampoc n’hi ha per tant ...

Colors de Primavera, a brugges.JPG
A Ghent, suposo que perquè per mi tot era nou, he disfrutat moltíssim amb cada estació de l’any. A principis de curs, vam recórrer tots i cadascun dels parcs de la ciutat, que estava preciosíssima vestida de tardor.
A l’hivern, les temperatures realment van baixar ( algun dia fins a -12º!), però un joc d’abric, bufanda i guants i una tassa de xocolata calenta ajuden de valent els dies més freds. A més, vam tenir la sort de veure nevar força vegades aquest any. I quin espectacle!

Llac de Citadela Park gelat

El centre de la ciutat no podia estar més preciós! Ja cap al maig, a poc a poc vam anar aparcant els jerseis de llana i l’anorac, i les flors van començar a omplir els carrers i places. I és que decorar amb flors de mil colors tots els racons de la ciutat és una costum belga que m’ha ben enamorat. Quina preciositat... i quina olor! I finalment, a finals de juny va arribar l’estiu i amb ell, el clima perfecte. Calor fresca durant el dia, i nits estrellades i suaus. Tota una delícia.

Això sí ... és ben igual el mes en què ens trobem. En un país on plou una mitjana de 230 dies l’any, sempre cal estar preparat per a una bona remullada. I és que a Bèlgica, com a Londres, les precipitacions no són importants però sí freqüents, i el país s’ha ben guanyat la fama d’estar passat per aigua. Avantatge? Que hi ha arcs de Sant Martí a tutiplè, tot un plaer per als que ens agrada la fotografia.

Laia
*********************************
Foto 1: Plou i fa sol a Ghent
Foto 2: Colors de tardor a Brugges
Foto 3: Llac de Citadela Park gelat
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A Bèlgica, els amants a la cervesa en podrien tastar cada dia una de diferent durant un any i mig sense haver de repetir cap marca. I és que en aquest país, la birra és molt més que una beguda: és una tradició centenària, una llegenda patrimonial.

Quedar amb els amics per prendre un dels més de 500 tipus de cervesa que produeix el país és una invitació a la bona convivència. Com diu un refrany popular flamenc: “L’aficionat al vi parla amb la copa, però l’amant de la cervesa conversa amb el veí”.

Abans d’estar d’Erasmus a Gant, no m’agradava gens: la trobava amarga i agra. Però després de viure-hi deu mesos he descobert que la birra belga és sorprenent i té la particularitat de ser tan variada que complau tots els paladars (fins i tot el meu!).

Algunes de les marques més conegudes i que fan les delícies de tot amant de la cervesa són la Hoogarden, fresca i suau; la Gordon, contundent i de molta graduació; la Westmalle triple, exquisida; la Leffe, molt fresca, o la Duvel, la preferida pels gantesos per l’espessor de l’escuma, el seu gust únic i l’aroma embriagadora.

A més a més, els últims anys el nombre de fàbriques de cervesa artesanal no ha deixat de créixer.

Els artesans d’aquesta beguda són sempre autèntics apassionats de la seva feina, i normalment perpetuen una llarga tradició cervesera. Un molt bon exemple d’aquest tipus d’establiment és El Garre, un bar familiar de Bruges que serveix deliciosa cervesa artesanal.

Això sí, els cambrers mai posen més de tres copes per persona per evitar borratxeres descomunals.

I és que, com la majoria de cerveses belgues, la Garre té moltíssima graduació (11º)!

Una de les cerveses belgues més típiques és la Delirium Tremens, que es produeix a Melle, un petit poble a prop de Gant.

Hi vam anar un dia d’excursió amb la bici, i ens van explicar que va ser triada la millor cervesa del món en el campionat Mundial de Chicago 1998, i que encapçala el TOP10 de cerveses mundials del tastador Stuart Kellen.

Es tracta d’una cervesa amb un gust molt intens i una graduació forta () que està presentada en una ampolla de vidre blanc decorat com si fos ceràmica.

Una altra marca ben particular per la seva presentació és la Kwak.
La tradició diu que aquesta cervesa negra de doble fermentació s’ha de servir en un got amb el cul rodó aguantat per un suport de fusta que recorda una proveta (a la foto).

També és curiós saber que hi ha un bar al Vridaj Markt de Gant on, si demanes una d’aquestes cerveses, pengen les teves sabates al sostre del local fins que te l’has acabat. Si en queda una gota, tornes descalç a casa!

Laia
************
Foto 1: A Bèlgica s'hi produeixen més de 500 tipus de cervesa.
Foto 2: Bar Delirium.
Foto 3: Bar Delirium (Brussel·les).
Foto 4: Delirium Tremens, la millor cervesa del món.
Foto 5: Got característic de la cervesa Kwak.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Què en pensen d’una terra que té com a plat més emblemàtic els musclos bullits acompanyats de patates fregides? Doncs segurament el mateix que vaig pensar jo abans de venir a viure a Gant: quina sort que tenim els catalans amb la nostra dieta mediterrània!

Ara, set mesos després de viure a Bèlgica, ho continuo pensant. Tot i així, també hi afegeixo que la belga és una cuina poc saludable... però deliciosa!

I és que enlloc trobareu patates fregides més bones que les que preparen al moment als “frituur”, establiments de menjar ràpid i molt, molt oliosos que es poden trobar en qualsevol barri estudiantil de la ciutat. Un altre plat estrella del “fast food” belga són les hamburgueses Bicky Burger, tot un clàssic per als joves en època d’exàmens o que no tenen ganes o temps de cuinar. Es tracta d’unes hamburgueses de procedència absolutament incerta (ningú vol saber realment de què estan fetes, per si de cas...) amb ceba, cogombre, pebrot, formatge groc florescent i quatre salses diferents (per llegir amb ironia:) nyam! I és que encara que sembli mentida, només conec una persona a qui no li agradin: jo!

D’altra banda, si el que us agrada són els dolços, Bèlgica és un país que sens dubte heu de visitar. Entre les delícies típiques, destaquen els “waffles”, allò que nosaltres anomenem “gofres” i que poca gent sap que són unes postres originàriament belgues. Tot i que molts de vosaltres probablement n’heu menjat alguna vegada, us puc assegurar que els “waffles” d’aquest país són únics, incomparables i irresistibles.

Els venen al carrer, igual que a Alemanya les salsitxes o a França les creps, i la seva olor inunda els racons més bulliciosos de la ciutat. A Bèlgica es distingeix entre dos tipus de “waffles”: els de Lieja, que són més esponjosos i porten boles de sucre entre la massa, i els de Brussel·les, més quadrats i menys dolços. Tots dos es poden servir amb infinitat de combinacions dolcíssimes de xocolata, nata, maduixes, plàtan, gelat, nous, cacauets...

Una altra de les delícies gastronòmiques del país, i segurament la més coneguda, és la xocolata belga i, més concretament, els seus bombons. Al llarg de l’any, el país produeix més de 172.000 tones de xocolata, però... quina xocolata! Tota una explosió de gust, sentits, energia, intensitat i atreviment. Els més típic són els pralinés, bombons farcits amb tot tipus de gustos i licors que omplen els aparadors de les xocolateries artesanals de cada poble i fan la boca aigua de tots els que passegen pels carrers.

I fins aquí el repàs de tot allò de la gastronomia belga que més m’ha cridat l’atenció. Bé, probablement heu notat que no he parlat de la cervesa i de les moltíssimes varietats que en tenen, aquí, però és que aquest tema m’apassiona i prefereixo parlar-ne més extensament en una altra ocasió.

Smakelijk! (bon profit en flamenc)

Laia Framis
********************
Foto 1: Escollint un gofre
Foto 2: Menjant-lo
Anterior       
Publicitat