Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Surrealista? Sí, però cert. Tot és possible a la Xina, el país de la picaresca, on fins i tot els espanyols més doctes en l’art de la trampa i l’engany haurien de venir a aprendre valuoses lliçons.

Una dona plora desesperada mentre les màquines enderroquen la seva collita
La darrera “moda” entre alguns camperols xinesos és ni més ni menys que “plantar” cases als seus terrenys en lloc de qualsevol altre cultiu. El motiu? L’alta rendibilitat del totxo en els territoris xinesos de més desenvolupament. L’altre dia us parlava en un post del macroprojecte de desenvolupament de línies de TGV que el govern xinès té previst elaborar durant la següent dècada. Quilòmetres i quilòmetres de línies de TGV impliquen òbviament milers d’expropiacions als pagesos que treballen les terres per on passaran les futures infraestructures. Especialment en aquelles àrees més densament poblades, és a dir, les de l’est del país.

Un cop dispersats els manifestants, els antiavalots es prenen un descans contemplant  l’enderroc
A part del ferrocarril, les autovies, autopistes, carreteres, polígons industrials i tantes altres obres públiques engegades pel govern xinès com una mesura anticrisi van esquitxant lenta però inflexiblement la geografia de les províncies costaneres. Si un viatja per aquests territoris, descobrirà un territori literalment trinxat per excavadores, grues, perforadores, etc. Un paisatge que ja no és rural però tampoc urbà. Com deia el gran Rafael Poch, per trobar un exemple que ens és a tots més proper, l’est de la Xina és com la comarca del Vallès Occidental però a una escala de centenars de milers de km2.

Com dèiem, la proliferació sobtada i sobredimensionada d’obra pública genera a l’any centenars de milers d’expropiacions. Tot i que a la Xina la terra és en última instància propietat de l’Estat (sent-ne el camperol tan sols l’usufructuari), en ser el mode de vida bàsic d’aquells que la treballen, en cas d’expropiació tenen dret a una indemnització. La suma de diners, tot i no ser res de l’altre món, és més elevada segons el nombre de construccions o de metres quadrats que s’hagin d’enderrocar dins de la finca. Així, darrerament s’observa com molts camperols xinesos “planten” construccions als seus terrenys a la més mínima notícia o rumor que una infraestructura ha de passar per les seves terres.

Els camperols utilitzen totes les eines de què disposen per boicotejar l’enderroc
És el que passa, per exemple, als afores de la ciutat de Wuhan, d’on són les fotografies. Darrerament sembla que el govern ha descobert “el pastís” i en molts casos ha enviat les forces antidisturbis per contenir els camperols mentre les excavadores enderroquen centenars de construccions il·legals sorgides del no-res. En altres casos, si no s’han fet amb antelació estudis i taxacions del terreny és gairebé impossible dilucidar si aquells edificis són anteriors a la planificació de l’obra.

Com veiem, els edificis estan construïts amb els pitjors i més barats materials.
La qualitat de la construcció (fang en lloc de ciment!) denota la provisionalitat del cultiu de totxo
Estructures molt fràgils que, com si es tractés d’un castell de cartes, cauran senceres a la primera envestida de les màquines. Sembla que, en cas d’expropiació exitosa, la suma de diners obtinguda pot duplicar allò invertit en la “plantació” de cases. D’aquí la rendibilitat del cultiu. No obstant això, en cas de “descobriment” de la trama el camperol perd tot allò invertit, i tan sols li resta com a consol recollir la runa i els materials per malvendre’ls posteriorment.

Ja veieu, sembla que l’especulació no és només patrimoni de Wall Street.

Aquí podeu llegir la notícia sencera. http://www.chinahush.com/2009/12/18/chinese-farmers-are-growing-houses-instead-of-growing-food/

Daniel

____________________

Foto 1. Una dona plora desesperada mentre les màquines enderroquen la seva "collita"
Foto 2. Un cop dispersats els manifestants, els antiavalots es prenen un descans contemplant l’enderroc
Foto 3. Els camperols utilitzen totes les eines de què disposen per boicotejar l’enderroc
Foto 4. La qualitat de la construcció (fang en lloc de ciment!) denota la provisionalitat del cultiu de totxo


08/03/2010: L'Any del Tigre

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La darrera setmana, probablement tots en deveu haver sentit a parlar, s'ha celebrat l'Any Nou xinès, que enguany ha caigut el 14 de febrer. Aquest dia, que casualment ha coincidit amb Sant Valentí, ha acomiadat l'Any del Bou per donar entrada a l'Any del Tigre.

el tigre de l'any
Molts us deveu preguntar quina mena de calendari fan servir a la Xina, o per què cada any la festivitat de l’Any Nou xinès cau en una data diferent, o per què acabem d’entrar a l’Any del Tigre. Intentaré resoldre’n els dubtes:

Actualment els xinesos es regeixen en la seva vida quotidiana pel calendari gregorià o occidental. És a dir, si pregunteu a qualsevol ciutadà quin dia és avui us respondrà amb tota seguretat que és 24 de febrer del 2010. No obstant això, com feien antigament, continuen establint les seves festivitats en relació amb el seu antic calendari lunisolar, a diferència del nostre que és solar.

Què implica, això? Que en un calendari lunar hi han 12 mesos que corresponen als 12 cicles anuals de la Lluna. Això fa un total d’entre 353 i 355 dies. Per tal d’ajustar el calendari lunar amb el cicle solar, cada 3 anys s’hi afegeix un mes. És a dir, cada 3 anys té lloc l’anomenat “Any Embolismal, que consta de 13 mesos. L’inici de l’Any Nou el marca la segona lluna nova després del solstici d’hivern (21 de desembre), per la qual cosa no pot ser una data exacta en el calendari gregorià. La data varia cada any però sempre dins uns marges: sempre té lloc entre el 21 de gener i el 21 de febrer.

Horòscop xinès
Amb un calendari basat en la Lluna, no és estrany que el zodíac xinès també agafi aquest astre com a punt de referència. Cada any lunar té com a referència un animal. La rata, el bou, el tigre, el conill, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. En aquest ordre. Mentre que el zodíac occidental triga 12 mesos a completar-se, el xinès triga 12 anys. És a dir, el 2010 és l’Any del Tigre i no ho tornarà a ser fins al 2022.

D’on provenen aquests 12 animals? Segons diu la llegenda, Buda just abans de morir va convocar tots els animals per acomiadar-se’n però tan sols aquests 12 van acudir a la seva crida. Com a recompensa va assignar un any a cadascun d’ells, segons l’ordre en què havien arribat. Els xinesos creuen que cada animal influencia en els esdeveniments de l’any i el caràcter de la gent que hi neix. Segons l’horòscop xinès el Tigre, animal perillós, imprevisible i agressiu, projectarà les seves característiques sobre els esdeveniments del nou any. Així, diuen, ens espera un any marcat per la inestabilitat, les disputes i els desordres, un any on caldrà estar sempre alerta i anar amb peus de plom. Sigui veritat o no ho sigui, i després d’aquest petit apunt d’Aramis Fuster, la premonició sembla que encaixa perfectament amb les previsions per a aquest any marcat novament per la crisi…


Pel que fa a les celebracions, segur que també heu pogut veure i sentir que les comunitats xineses a l’exterior es preparen per a grans festivitats al carrer en el que és un espectacle visual força bonic. Potser alguns pensen que si a l’exterior fan això, a la Xina la cosa deu ser per fer caure d’esquena. Sento decebre els lectors, però res s’allunya més de la realitat: l’Any Nou xinès a la Xina és en realitat força apàtic. Com moltes altres coses, setanta anys de comunisme han desnaturalitzat un xic la festa original, que en canvi segueix ben viva en aquelles comunitats xineses que no han patit anys de persecució cultural (Hong Kong, Taiwan, Singapur i les comunitats d’ultramar).


Segons he pogut constatar amb la meva experiència i la de molts altres viatgers, és una festa de portes endins. Sopar amb la família i, quan sonen les 12 de la nit, petards i més petards a tot arreu. La ciutat esclata. A part d’això, res més. Ni dracs, ni festa en bars, ni concentració de gent al carrer.Avís per a navegants. Qui esperi veure una versió exagerada del Sant Joan català té a l’Any Nou xinès una gran oportunitat; qui esperi ambient, dracs i festa, millor que la celebri amb els xinesos del seu país.

Bon any a tothom i, com a regal, un parell de vídeos de com s'ha viscut la celebració a Pequín.

Daniel



_____
Foto 1. El "tigre" de l'any
Foto 2. Horòscop xinès

Vídeos 1 i 2, gravacions pròpies.

04/12/2009: L'AVE xinès

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
maglev
Hi ha comparacions que maten. El cap de setmana passat vaig tenir ocasió de pujar al TGV, que, en alguns dels seus trams, uneix les ciutats de Pequín i Qingdao en tan sols cinc hores i mitja.

L’experiència, a part de deixar-me fascinat per l’eficiència i la modernitat dels ferrocarrils a la Xina (si tinguessin un sistema de venda de bitllets igualment eficient i modern ja seria massa bonic, tot plegat) m’ha servit per reflexionar i recopilar algunes dades sobre el programa de construcció de línies de TGV en aquest país en comparació al que desplega actualment l’estat espanyol.

L’any 2004 Xina inaugurava la seva primera línia de TGV entre Xangai i l’aeroport internacional de Pudong, situat a 26 km. L’anomenat MAGLEV és un costosíssim i innovador tren de levitació magnètica que uneix les dues destinacions en tan sols 7 minuts i mig amb una punta de velocitat de 431 km/h. El MAGLEV és encara avui el tren en servei comercial més ràpid del planeta.

L’any 2008 el Ministeri de Ferrocarrils xinès (la importància que dóna la Xina al ferrocarril arriba fins al punt de tenir un ministeri propi) aprovava un pla per a la construcció de 35 rutes d’alta velocitat amb un total 25.000 km, per a les quals està pressupostada una inversió de 50.000 milions de dòlars fins l’any 2020. Està previst que la majoria dels trens arribin a velocitats properes als 350 km/h. Lluny de ser un brindis al sol, com ja estem tristament acostumats a sentir a casa nostra, on els plans mai passen d’una tarda de míting enfervorit o d’uns quants esbossos en un paper, la cosa anava molt seriosament. Sense més dilacions, de seguida van anar per feina. Entre el 2004 i el 2008 s’han inaugurat uns 2.000 km de línies de TGV amb velocitats de 250 km/h, la darrera de les quals uneix les ciutats de Pequín i Tianjin (el seu port) separades per 150 km en tan sols 40 minuts.

alta velocitat xinesa
A la Xina els terminis marcats pel govern es mantenen gairebé sempre escrupolosament. Com que els dirigents xinesos no es poden guanyar la legitimitat a les urnes, intenten almenys no perdre la credibilitat. Un cop acabada la construcció d’aquestes grans línies, la Xina gaudirà del més gran, modern i ràpid sistema d’alta velocitat del món. Tot això en tan sols 16 anys. Gairebé el mateix que ha trigat l’estat espanyol a fer arribar una línia de TGV a Catalunya.

Si ens fixem en la distribució de les línies també observem un disseny basat en criteris estrictament econòmics, lluny de radialismes i que connecta en malla les principals ciutats i centres industrials del país. En vermell podem observar les línies actualment en funcionament, en groc les línies actualment en construcció i en verd les línies planificades fins al 2020.

Tot i la multitud de línies, totes segueixen un esquema basat en 8 eixos bàsics en forma de 井. Quatre en sentit nord-sud (Harbin-Pequín, Pequín-Xangai, Pequín-Hong Kong, Xangai-Hong Kong) i quatre en sentit est-oest (Qingdao-Taiyuan, Xuzhou-Lanzhou, Xangai-Chengdu i Xangai-Kunming). Sobre aquests 8 eixos s’estableixen també un seguit de ramals i connexions que convertiran la xarxa d’alta velocitat xinesa en un model a seguir per a la resta de països.


ave espanya
Darrerament hem escoltat des d’alguns fòrums que l’estat espanyol compta amb una xarxa d’alta velocitat envejable i puntera a escala internacional. Bé, a tall de comparació podem observar la planificació de l’AVE elaborada pels successius governs de l’estat espanyol:

Un sistema completament radial, queno connecta els principals corredors econòmics com són l’eix mediterrani o l’eix Barcelona-Saragossa-Franja cantàbrica. Basat en criteris estrictament polítics i repetint els errors de disseny de la xarxa de ferrocarrils del s. XIX. I tot això sense parlar dels innumerables entrebancs i errors en la seva eterna posada en funcionament, i sense mencionar tampoc que es desconeix completament la data de finalització o d’inici de les obres de moltes de les línies actualment en construcció o en projecte. Un AVE per estar-ne orgullosos? Les comparacions són odioses.

Daniel
_______________
Fotos:
1. MAGLEV: pròpia
2. Alta velocitat a la Xina: elaboració pròpia
3. AVE Espanya: “La Vanguardia”

14/11/2009: Palau en runes

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Davant la porta oest de la Universitat Tsinghua de Pequín, una de les dues més prestigioses de tota la Xina, s’estén un parc immens i desestructurat amb un cert toc de grandesa perduda. La ubicació d’aquest centre, on s’han forjat i es forgen els líders i dirigents de la Xina dels s. XX i XXI, no és en absolut casual. Els seus estudiants han de tenir ben present, cada dia, que les runes disseminades entre una tranquil•la successió de jardins i llacs són les cendres des d’on l’au fènix xinesa va començar a ressorgir fa poc més d’un segle. Són, també, el recordatori silenciós d’uns fets que el país té dolorosament gravats a sang i foc al seu ADN.

gravat
Ens trobem a l’Antic Palau d’Estiu, l’opulenta residència estival de successius emperadors i emperadrius durant els segles XVIII i XIX. Aquell jardí idíl•lic, esquitxat per llacs, ponts i imponents palaus i edificis d’estil xinès i occidental, fou arrasat per les potències occidentals en dues ocasions separades per quaranta anys,el 1860 i el 1900, en el que fou una directa i gens subtil mesura de pressió a la cort per mantenir la Xina en un estatus de submissió semicolonial.

Avui dia pocs turoperadors s’aturen a l’Antic Palau d’Estiu. A tan sols uns pocs quilòmetres trobem el conegut Summer Palace (o Yiheyuan 颐和园 en xinès ), un extens i imponent parc que és la reconstrucció de l’anterior iniciada el mateix 1860. Mentre milions de visitants passen cada any per un recinte esplèndidament conservat i amb unes vistes espectaculars, l’Antic Palau d’Estiu llangueix silenciós i solitari, visitat tan sols per aquells que volen recordar.

runes
Pels que hem viscut a la Xina durant força temps, el parc crida l’atenció per l’existència de runes. Les runes, els que hagueu estat aquí sabreu de què parlo, són molt difícils de trobar a la Xina ja que en general el turista xinès les associa amb quelcom en mal estat i digne de poc interès. Pagodes, temples i fins i tot barris sencers han estat “víctimes” en els darrers anys de restauracions que si bé han fet que presentin un aspecte extern bonic i lluent, n’han esvaït tota la sensació d’antiguitat per deixar al visitant una mena de regust de parc temàtic de cartró-pedra. Si el Partenó i el Coliseu fossin a la Xina, probablement avui estarien completament reconstruïts.

caps de bronze
Les runes de l’Antic Palau d’Estiu en canvi s’han conservat i restaurat com a runes. Una sonora excepció mantinguda com a símbol d’una època que la Xina veu a la vegada com una humiliació i com un avís a si mateixa per tal que allò no torni a succeir. De l’Antic Palau d’Estiu formaven part els famosos i polèmics 12 caps de bronze corresponents als animals de l’horòscop xinès que, disposats a l’entorn d’una font, a través d’un complex mecanisme feia a la vegada de rellotge. Quan al mes de febrer la casa Christie’s subhastava a París dos d’aquests caps, el govern xinès va expressar airades protestes i va iniciar tot seguit una campanya, no exempta d’un profund nacionalisme, de recuperació del seu patrimoni espoliat durant els dos segles anteriors.

Polèmiques a part, però, l’Antic Palau d’Estiu encara és un bon refugi per a nostàlgics i/o amants d’una tranquil•litat que ens és esquiva a Pequín. Contemplar runes és sempre una lliçó silenciosa d’història.

Daniel Tomàs

______________
Fotos:
1. Gravat de l'Antic Palau d'Estiu
2. Runes del vell summer palace
3. Caps de bronze subhastats per Christie's
Anterior       
Publicitat