Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
concentrats ambaixada
Una tarda amb sol, núvols i un parell de xàfecs podria ser una tarda normal de maig, però no ho serà. Aquesta tarda s’ha viscut a Berlín una trobada esperançadora de gent indignada.

Davant de l’ambaixada espanyola s’han anat agrupant, a partir de les tres de la tarda, un conjunt de gent de diferents edats, orígens i ideologies per parlar, discutir i autoorganitzar-se.

Esperonats per les notícies que arriben de les grans ciutats de l’estat espanyol, els reunits s’han assegut en rotllana i han començat a debatre de manera molt ordenada sobre quines havien de ser les pautes d’actuació dels propers dies. La sensació que les opinions anònimes comencen a tenir una mica més de ressò s’anava apoderant dels cossos dels assistents. La gent es mirava i somreia i s’aplaudien els comentaris més encertats.

Si bé és cert que l’acampada de la Puerta del Sol era, per a molts, el paradigma a seguir, ha quedat clar que Berlín també es vol autogestionar. S’han format comissions de treball en funció de diferents temàtiques i mobilitzacions. En els propers dies se’n sentirà a parlar.

Però el més bonic de tot ha estat la intenció declarada de gent que ha deixat de fer el que hauria fet una tarda normal del maig berlinès i s’ha desplaçat fins al Tiergarten, encoratjada per fer-se sentit, per saber que tenen el suport d'altres persones que, com ells, se senten indignats. Per fi, alguna cosa s’està movent, QUE NO PARI!

Míriam
______________________________________________________________________________________________________________
Fotos: Concentració davant de l’ambaixada espanyola. No es pot apreciar que hi havia molta més gent a la dreta (Autora: Míriam Boixader)

20/04/2011: Apadrinar un arbre?

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ara que sembla que ens ha arribat, per fi, la primavera, aquest text que feia dies que volia compartir té més sentit que mai. L’actualitzo i aquí el teniu:

Quan era petita vaig plantar un arbre a la vora del riu Freser. Anys més tard, el van tallar per fer un passeig ben "modern". Ara m'agradaria que la Joana Sira, la meva filla, pogués plantar un arbre, però ens haurem d'esperar una mica, només té sis mesos. Em pensava que mentre esperàvem que ella es fes una miqueta més gran en podríem apadrinar un al seu nom, però la cosa pica força: 1.000 euros. Us explico com hem anat a parar a aquesta idea.
Holy Wood

Amb motiu de la Berlinale, al Tiergarten a tocar de la Branderburger Tor hi van col·locar, durant la darrera edició, unes lletres gegants que formen la paraula HOLY WOOD (de l’anglès “Bosc sagrat”). Va ser un bon reclam fotogràfic per als turistes que com sempre passegen per la ciutat, però, a més a més, era el reclam d’una iniciativa que aprofita l'ham cinematogràfic per conscienciar els berlinesos i els visitants sobre els efectes del canvi climàtic.

Segons els experts, els arbres neutralitzen les emissions de CO2, ja que l'absorbeixen de l'atmosfera en créixer. La iniciativa 10.000 Bäume für Berlin (10.000 arbres per a Berlín) vol plantar, en els pròxims tres anys i amb l’ajuda de padrins financers, aquesta quantitat d’arbres als carrers de la capital alemanya. Tal com detalla la pàgina web de l’associació, als carrers de Berlín es compten un total de 428.440 arbres, dels quals uns 4.500 emmalalteixen o tenen algun accident cada any. Per fer realitat el seu objectiu, l'associació demana a les persones interessades una aportació de 1.000 euros (fora de l’abast de molts berlinesos) que servirien per cobrir la compra, la plantació i la cura de l’arbre durant els primers tres anys.

Aniré seguint les notícies per veure si realment la iniciativa es fa realitat. Tenint en compte la quantitat d’estrangers que es passegen durant els dies del festival pels volts de la Potsdamer Platz, potser els padrins dels futurs arbres berlinesos estaran escampats pels cinc continents. Nosaltres, de moment, ja n’hem fet plantar un a la riba del Freser i esperem veure'l ben aviat.

Míriam
________________________________________________________________________
Foto 1: Holy Wood (Font: Míriam Boixader)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Foundue
Fa tres mesos que he tingut una filla i, per tant, el Cap d’Any havia de ser calmat. Per primer cop el passaria amb la meva família alemanya i, a poder ser, de manera tradicional. Com que la meva família política no és gaire de menjars tradicionals m’havia de conformar amb la resta de rituals d’una nit com la de fi d’any. El menú seria fondue i, per tant, els preparatius serien mínims.

Així doncs, un cops arribats a casa els sogres, ens tocaria asseure’ns davant el televisor per veure Dinner for one. Es tracta d’un sketch protagonitzat per Miss Sophie, que celebra el seu noratè aniversari, i el seu criat James. La vetllada és del tot especial: els comensals de Miss Sophie, amb qui solia celebrar l’ocasió, estan morts i, per tant, el seu criat ha d’anar interpretant tots i cadascun dels personatges. L’sketch, que dura 18 minuts, el podeu veure aquí.

Dinnerforone
Tot i que es tracta d’un text anglès escrit als anys vint, la producció televisiva, que és alemanya, data del 1963. Tret d’una introducció en alemany, l’sketch es transmet en anglès. Entre els alemanys s’ha convertit en un programa de culte i mirar-lo en una tradició de Cap d’Any que comparteixen també amb els danesos, suecs, finlandesos i austríacs, segons Wikipedia.

Després del sopar vam esperar les 12 tot conversant (res de raïm, ni crema de roba interior, ni llenties). A mitjanit, vam començar a sentir els primers petards i focs artificials. Mirar cap al cel es va convertir en tot un espectacle de llum, però també sonor. La nostra petita, que dormia, va voler demostrar que aquest any ella era la protagonista de la nit i... com es va fer sentir!

Molt bon any a tots!

Míriam
________________________________________________________________________
Foto 1: Fondue (Font: Internet)
Foto 2: Dinner for one (Font: Internet)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
llauna
Aquest era el lema de la manifestació del 18 de setembre, que va congregar a milers de persones a manifestar-se pel barri governamental de la ciutat: manifestants de totes les edats i procedències, moltes famílies, molt jovent però també moltíssima gent gran totalment compromesa amb el futur d’aquest país.

Per què ens manifestàvem? La resposta era clara i unànime: el rebuig total a la política energètica de la coalició de govern que encapçala Angela Merkel. El concepte energètic que proposa el govern aposta clarament pels interessos econòmics dels grans grups energètics en detriment de l’aposta per les energies renovables i el paulatí però decidit tancament de les centrals nuclears.
manifestants



Mentre que el govern de Schröder havia previst l’apagada nuclear per l’any 2032, el nou govern format per la CDU i la FDP l’allarga, ara, fins el 2040 o fins i tot 2050, en funció de la vida de les diferents centrals. Una decisió que no deixa espai pels dubtes: els interessos econòmics que hi ha darrera de tot això guanyen la batalla.

Fins el 2016 les empreses que gestionen les centrals nuclears hauran de pagar uns 14 bilions d’euros en concepte d’impostos pel sanejament dels pressupostos de l’estat. A més a més, hauran de pagar una partida extra de 1,4 bilions d’euros per l’ampliació dels fons de les energies renovables.

manis
Fins aquí tot correcte, ara bé, totes aquestes mesures tenen una data límit – el 2016- i a partir d’aquesta, el pagament d’aquests impostos serà voluntari.

El millor de tot però són les increïbles concessions que fa el govern: si aquestes empreses inverteixen més de 500 milions d’euros en la millora de la seguretat a les seves centrals queden excemptes parcialment de pagar aquests fons.


Quina lògica té això? Quin govern es pot permetre fer una gestió com aquesta? Sincerament, ahir no hi havia més remei que manifestar-se. Quin futur ens regala aquesta gent?

Miriam
________________________________________________

Foto 1: Davant de la Cancelleria Federal un home tira una de les moltes llaunes amb símbols nuclears que s’apilonaven darrera les valles protectores. Aquesta acció es va convertir en un joc on moltes famílies amb nens hi passaren l’estona. La policia, gens intimidatòria, s’ho mirava des de lluny, però pel que jo vaig veure no van intervenir en cap moment.

Foto 2: La marxa de manifestants es dirigeix a la Hauptbahnhof (Estació Central), punt de trobada final. Al darrera, vista de la Potsdamer Platz.

Foto 3: Manifestants asseguts a les escales del Reichstag (Parlament Federal) amb les banderes grogues que onegen el lema dels anys 80: Energia nuclear, no gràcies!
Anterior       
Publicitat