Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Benvolguts lectors:

Si teniu pensat venir a Itàlia en breu, les respostes a aquestes preguntes us seran ben útils!


Quins són els millors restaurants pel menjar a Itàlia?

La cuina italiana té una bona reputació a tot el món i, com a bona gurmet que sóc, us puc garantir que és una reputació del tot merescuda! Seria una llàstima no aprofitar-ho i no fer que les vostres vacances siguin encara més boniques.

Jo us recomano que eviteu els restaurants on el menú està traduït en molts idiomes. La raó és òbvia: si entreu veureu que amb prou feines se sent parlar l'italià. Aquests restaurants típicament turístics són els clàssics locals que ofereixen un menú estàndard.

Per gaudir d'especialitats de la casa, de vegades només cal entrar en un carreró secundari i deixar-se aconsellar per la gent del lloc o els mateixos vilatans. Potser d'aquesta manera acabareu en alguns dels restaurants on el menú diari es presenta en un full de paper groguenc escrit a mà només en italià. Veureu que el vostre estómac us ho agrairà ;-) Trieu a l'atzar entre els menjars que s'ofereixen, o deixeu-vos aconsellar pel cambrer.


Quina és la millor manera de viatjar a Itàlia?

Als que em fan aquesta pregunta responc que no hi ha una resposta única, sinó que depèn de la destinació del viatge. Resumint, digueu-me a on voleu anar i us diré com arribar-hi :-)

Itàlia, de fet, no és només Roma, Venècia o altres ciutats turístiques més o menys importants; és un país ric en pobles medievals, desconeguts per la majoria, on és fàcil trobar, sobretot per a un turista, un ambient més autèntic i relaxat. Tant si es tracta de pobles amagats en els plecs dels turons o descansant al fons d'una vall, aquests petits tresors sovint no són fàcilment accessibles per les persones que viatgen en transport públic. En aquests casos, el lloguer d'un cotxe és simplement la millor manera de visitar aquestes localitats, i a vegades, és una opció obligada.


D'altra banda, per arribar a les principals ciutats (Florència, Pisai Siena, si parlem de la Toscana, on jo em trobo) us recomano que agafeu el tren i, un cop allà, aneu a peu o preneu l'autobús. En grans ciutats com Florència podeu també llogar un parell de bicicletes. D'aquesta manera evitareu el trànsit, i les zones ZTL (zona de tràfic limitat) que a Florència son pràcticament tot el centre històric, on només els residents només poden accedir-hi en cotxe. Són molts els turistes que reben la multa a casa en tornar de les vacances!!!

Pagar l'estacionament del vostre vehicle al final del dia pot ser bastant car. Repeteixo, eviteu si podeu anar a les grans ciutats en cotxe. Utilitzeu les cames, o el transport públic!

Què s'ha de saber sobre els trens a Itàlia?

Llegiu.....
Viatjar amb tren a Itàlia pot ser bastant car comparat amb altres països. El que potser no sabeu és que hi ha diferents tipus de tren. Anem a veure quins són i les diferències entre els uns i els altres:

- Eurostar: se'ls anomena Frecciabianca, Frecciarossa, Frecciargento. Aquests són els trens més ràpids, perquè fan menys parades que els altres, però són també els més cars. Per exemple us porten de Florència a Roma en només hora i mitja i sense parades. El cost del bitllet d'anada i tornada us pot costar 90 euros.

- L'Intercity és un encreuament entre l'Eurostar i el tren regional, tant en termes de velocitat com en cost del mateix bitllet.

- Els trens regionals italianssón més lents i menys costosos. Una cosa que he notat és que són pocs els turistes estrangers que saben que els bitllets per a aquests trens es venen a la majoria de les estacions en els quioscos de premsa. Això us ajudarà de debò a estalviar temps i evitar les cues que de vegades es poden formar al davant de les màquines expenedores i/o a les mateixes finestretes tradicionals.

Consulteu horaris i compreu els bitllets on line a Trenitalia

Com estalviar diners en vacances a Itàlia?

El bitllet de tren per a l'Eurostar és el més car, però, si el compres online, pots gaudir de descomptes del 30 o el 40%, però aquestes reduccions són vàlides per a un nombre limitat de places. Quan compreu el bitllet, assegureu-vos de preguntar o mirar si hi ha descomptes.

Eviteu la temporada alta, que és normalment de juny fins a principis de setembre. En aquests mesos el cost de l'estada us pot sortir més alt que la resta de l'any. Les ciutats turístiques són molt plenes de gent, i a l'estiu les temperatures són altes. Anticipant o postposant les dates de les vostres vacances a Itàlia gastareu menys!

En alguns períodes de l'any l'entrada als principals museus és gratuïta. Un d'aquests esdeveniments és la tradicional Settimana della Cultura (Setmana de la Cultura), que té lloc cada any a l'abril. D'altra banda, en moltes ciutats italianes hi ha una targeta amb la qual es pot accedir de forma gratuïta o amb un important descompte als museus més importants durant tot l'any i a més amb viatges gratis amb transport públic i altres descomptes.

Preneu nota de tot, ja veureu com us anirà bé! I no dubteu de fer les maletes per fer un viatge italià!

Per a qui vulgui reservar una estada diferent a Itàlia mireu aquest enllaç: Agriturismo Italia

Arrivederci! Buon viaggio!

Gemma Grau, des del cor de la Toscana!

-------------------------------
Foto 1: Un bon plat de Pici a Lucca
Foto 2: Fent turisme en bicicleta al sur de la Toscana
Foto 3: Trens Santa Maria Novella a Florencia
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Benvolguts lectors,

En un dia com avui em sap greu escriure aquest article, de debò, molt greu, però el cor m'ho demana. Ho he de fer per mi, per desfogar-me i perquè hi ha una comunitat de 450.000 catalans a l'estranger que hi està directament afectada.



En poques setmanes he rebut tota una sèrie de males notícies, i ja ho diuen, ja, que aquestes coses mai vénen soles. Encara ho recordo bé: era a casa el dia 16 de febrer, tot veient el telenotícies migdia i llavors escolto una notícia soprenent, que em deixa ben parada, i que encara ara no em crec que sigui un fet real, decidit, i pactat: TV3 deixarà d'emetre per satèl·lit a partir de l'1 de maig.

D'altra banda, el 24 de febrer vaig saber que el meu diari gratuït preferit, el "City", tancava, i copio textualment el que hi posa a la capçalera del darrer exemplar (i que us tradueixo literalment de l'italià) : “'City' tanca a causa de la crisi econòmica i de la publicitat, que cada cop inverteix menys en paper. Per un diari gratuït això és una condemna a mort”. Avui em sento com la capçalera del diari: ben trista i amb una llàgrima a punt de caure...... La cronologia em porta a dir-vos que avui, dia 1 de març, mentre estic escrivint aquestes ratlles, ens ha deixat el compositor i cantautor italià Lucio Dalla, d'un infart, a l'edat de 68 anys..... No ho diria pas si no és perquè ha estat un cantant ben conegut internacionalment..... Fins i tot el meu pare en coneix les cançons! Qui no coneix “Carusso”!!!!!!! Una altra notícia trista.

Deixant altres notícies a a part, passo a donar-vos algunes reflexions......Podria escriure pàgines i pàgines..... però voldria començar dient el que sento: estupor, ràbia, dolor, tristor, sopresa, decepció, incredulitat, impotència, frustració, indignació. Podria escriure molts més adjectius ( i qui em coneix ho sap) però ho deixo aquí. Penso que són ben clars.

Encara recordo bé com n'estava, d'il·liusionada, quan vaig escriure un dels primers articles d'aquest blog, ara fa 3 anys, al febrer del 2009, tot dient que havia instal·lat l'antena parabòlica a casa meva i que ja podia veure els programes de TV3 internacional normalment.

Ara, tot just 3 anys després, em trobaré que tot d'una, quan arribi a casa i encengui el televisor, sencillament TV3 què voleu que us digui, jo no em veig veient TV3 a la “pantalleta” del Ipad, del tablet, del telèfon mòbil, o de l'ordinador, just per la incomoditat, perquè no crec que m'hi acostumés, i perquè tampoc tinc tots aquests dispositius que us acabo de dir. I com jo, molta gent, no ho penseu vosaltres també?

De debò que la crisi és tan greu que no podem ni tan sols mantenir el lloguer dels satèl·lits???? Com és que va ser el mateix dia que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va comunicar aquesta notícia centrant-se en el fet que “aposten per les noves tecnologies”????

De debò que hi ha molts catalans al món com jo, que no creiem que aquesta sigui l'unica raó. Com s'ho faran a partir d'ara els més de 100 casals catalans que hi ha arreu del món? I en llocs ben remots com Austràlia o Hong Kong? Ha pensat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que aquesta “retallada” suposa un retrocés clar en la promoció de la llengua i la cultura catalanes?

La Corporació haurà d'informar de com podrem seguir veient les emissions a partir de l'1 de maig. Jo mateixa i molta gent esperem que aquesta decisió no tiri endavant. Si els catalans a l'estranger que m'esteu llegint voleu rebre més informacions de com es podrà veure TV3 Internaticional a partir del maig, mireu aquest enllaç: http://www.tv3.cat/mon/

I, finalment, a la directora de TV3, Mònica Terribas, li dic que si té l'ocasió de llegir aquest article m'agradaria que em deixés un comentari o resposta. No per mi, sinó en nom dels 450.000 catalans residents a l'estranger. I li torno a repetir el número, perquè quedi ben clar i en quedi constància.

Espero que articles d'aquest caire no els hagi de tornar a escriure mai més.

Una catalana al món decepcionada

Fins al proper article.

Gemma Grau Solé

07/02/2012: Itàlia sota la neu

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Benvolguts lectors:

Mai el títol havia estat tan adient.....I és que des de dimarts passat, 31 de gener, (i encara en les darreres hores) tot el territori italià ha patit nevades molt intenses. De nou han vingut a “trastornar-nos” i fer-nos una mica més difícil la vida de cada dia.

Com diu la típica frase: “Mai plou al gust de tothom”. En aquest cas, mai neva com cal, és a dir, el justet perquè no afecti les nostres rutines. És simplement impossible que l'element blanc passi desapercebut en tots els sentits.

Des que em trobo a Itàlia (ja fa cinc anys) he vist la neu en més d'una ocasió: el 2009 i el 2010. Respecte a Tarragona, em trobo bastant més al nord i els hiverns sempre han estat més freds que els “tarragonins”. De fet, la neu no recordo haver-la vista mai a Tarraco, sols una vegada potser fa 15 anys. I allò va ser una cosa ben excepcional.

Ara que sóc a a Itàlia, que maco és veure el paisatge toscà tot blanc. Xiprers, oliveres, camps de vinya, fums que s'enlairen de les cases cobertes pel mantell blanc. Que bonic tot plegat, quan som a casa, ben calentets i podem gaudir de l'espectacle de la natura des de la finestra. Però no sempre és així.

A Itàlia
una de les primeres nevades, i que ho va col·lapsar tot, la vam rebre el 17 de desembre del 2010. Ningú estava preparat i les autoritats no van avisar d'una possible alerta de mal temps. La neu va començar a caure al migdia. Progressivament i cada cop amb més força fins el dia següent.

Va ser una nevada forta, que va afectar bàsicament la regió de la Toscana, deixant a molta gent dins els seus cotxes tota una nit en les autopistes. Gent que no va poder tornar a casa fins a l'endemà després d'haver passat la nit en alguna estació de trens. Jo vaig tenir sort i vaig arribar a casa bé.


La situació va ser molt caòtica i les mesures de prevenció poques. Quan la neu ens va arribar, va ser massa tard. Encara recordo el dia següent com el president de la regió Toscana denunciava tothom (autoritats locals, Trenitalia i altres ) sense mai reconèixer la seva responsabilitat.

La gran nevada d'aquests darrers dies havia estat anunciada des de feia una setmana aproximadament. Molt avisats. Televisions, diaris, xarxes socials... no deixaven de repetir que les temperatures baixarien per sota zero.

En Matteo Renzi (batlle de Florència) anunciava al Facebook tota la sal prevista, els camions que tenia llestos per recollir la neu, les mesures preventives per les escoles, pels ciutadans en general.

Tots els mitjans
en parlaven ja des d'una setmana abans. Suposo que vista la poca actuació de la protecció civil i altres autoritats l'any 2010, ara volien “curar-se en salut”. “Més val exagerar una mica”. I el darrer dimarts 31 gener per la nit va arribar la neu. Llavors em vaig dir, “menys mal que estàvem avisats”.

Malgrat els avisos, contra la neu i la força de la natura, no sempre es pot actuar a temps i prevenir tot el que passarà. La nit del dimarts 31 de gener al dimecres 1 de febrer, no vaig dormir pas: estava sola a casa, el vent “huracanat” feia moure les dobles finestres tota la nit, i tenia por de no saber el que em trobaria a l'endemà abans d'anar a treballar.


Per sort, a les 6.30 del matí va arribar un missatge SMS del meu cap que em prohibia anar a l'oficina a treballar i que em deixava treballar des de casa. Quin alleujament! A les 8 am vaig llevar i vaig veure tots els carrers i els camps coberts de neu.

Mentre us escric aquestes ratlles, escolto i veig tota una sèrie de coses a la televisió que em sorprenen: el Colisseu de Roma tot nevat (no es recordava una nevada a la ciutat des dels anys 80), els -20 graus de mínima que ha tingut Parma (a sols 2 hores d'on em trobo), les localitats de la perifèria de Roma que ja porten 24 hores sense energia elèctrica, molts trens que porten retard, gent que es queixa que els seus carrers estan plens d'un gruix de gel que fa ja perillós sortir o el mateix batlle de Roma, en Gianni Alemanno, que es queixa que les previsions que li havien passat no eren tan pessimistes, a més d'altres incomoditats que ara mateix pateix gent normal en tot el territori italià.

Mai neva com cal ni al gust de tothom.

Records des d'una Toscana ben blanca

Gemma Grau Solé
---------------
Foto 1: Paisatge toscà nevat a les rodalies de Vinci, nevada 2009
Foto 2: Panorama des del balcño de casa, nevada 2010
Foto 3: El Colisseu de Roma i la neu, nevada 2012.

19/01/2012: La mà de l'home

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Benvolguts lectors,

Bon any 2012! Havia pensat de presentar-vos una de les meves habituals rutes italianes per començar l'any, però malauradament la rigorosa actualitat em porta a escriure algunes reflexions sobre el desastre marítim que hem patit en aigües toscanes divendres passat al vespre.


A Itàlia no es parla d'un altra cosa, a la feina comentem aquests dies les darreres notícies que ens arriben.

Quina manera d'encetar l'any! Tots els mitjans en parlen i encara ens sembla a tots increïble com un creuer “d'última generació” ( si així el podem batejar) hagi pogut enfonsar-se a pocs metres de l'illa del Giglio. Ara bé el més greu de tot plegat és que sembla la causa hagi estat un error humà.

La mà humana, és a dir l'home, com a primer responsable d'aquest desastre. Quantes vegades hem sentit parlar de la responsabilitat de l'home en la contaminació ambiental, l'escalfament global de la terra, el forat a la capa d'ozó, etc..... Ara bé recordem que el mateix error humà ha estat moltíssims cops responsable d'accidents de transport: tot i que les tecnologies ajudin a millorar la nostra vida en general, és molts cops la mà de l'home qui les controla.

La crisi global ens envolta i en el sector del turisme on jo treballo també es fa sentir molt. Contradictòriament la gent continua viatjant. Hi ha molta competència. Penseu que en els darrers 4 anys la demanda de les vacances en un creuer ha augmentat un 70 %. Qui no coneix algú que hagi fet un viatge d'aquest tipus?

Els meus pares van fer el seu primer creuer pel Mediterrani fa poquets anys. Jo mateixa en vaig fer un pel Nil a Egipte fa sols dos anys. Abans els preus eren poc accessibles, però des de ja fa pocs anys el mercat creuerístic és ben competitiu i gairebé tothom s'ho pot permetre.

Llàstima que el greu accident del creuer Concordia ens hagi arribat justament ara. Parlo des del punt de vista del turisme i del país. Per una banda mala imatge pel turisme, per una empresa líder, per no dir la millor o la més ben considerada. D'altra banda un dany irreparable per una illa que corre el perill de patir un desastre natural immediat.

El que voldria transmetre a qui m'està llegint és que tot i que l'accident hagi estat considerable, hem de continuar viatjant, i encara més si és que sou uns enamorats del mar i heu fet més d'un creuer.

Crec que el que ha passat no hauria de tornar a repetir-se. Segurament a partir d'ara les mesures de seguretat i sobretot les responsabilitats de qui ens portarà en la propera nau estaran més controlades i mirades. Llàstima que noves mesures o accions correctives s'hagin aplicat sempre després d'un accident greu o tragèdia amb l'objectiu de que no es torni a repetir. Per tant si “naveguem”, assegurem-nos que en el nostre proper creuer se'ns expliquin bé les mesures de seguretat i que un assaig per un hipotètic cas d'evacuació es faci sempre.


A la televisió, a la ràdio, a les xarxes socials....tothom en parla i la gent comença a organitzar-se, sobretot els afectats, per demanar accions justes i futures indemnitzacions. Menys mal que gràcies a aquestes xarxes, a internet i als telèfons, els mateixos viatgers van poder enviar missatges de socors a terra ferma. Menys mal que les mateixes tecnologies ens poden ser útils en cas d'emergència. Segurament fa uns anys aquests missatges no s'haurien pogut enviar.

D'altra banda la pregunta que ens fem aquests dies quan comenten la notícia és sempre la mateixa: com actuaríem en un cas similar? Com reaccionaríem? L'instint de supervivència ens porta a fer coses increïbles per poder superar una situació similar de vida o mort....però mai ho sabrem si no ens passa “en primera persona”. I millor que no passi potser. Les notícies diuen que la gent no s'esperava pas, i que tampoc deixaven passar primer a dones i nens durant la mateixa acció d'evacuació de la nau. Com ho faríem nosaltres? Segurament no ho sabem, però el que sí tenim clar és que el que compta és sobreviure.

Veurem quines novetats tindrem en els propers dies. Quina tristor saber que potser la nau pugui “amagar” encara gent que no hagi tingut la sort d'escapar. Tinguem en compte que abans de danys morals a persones, empreses o sectors, hi ha les persones que vam contractar aquest creuer amb tota la il·lusió del món i que no ho podran explicar.

Finalment, no deixaré de repetir que Itàlia, és un país únic, meravellós i ple de contrastos. Val la pena que vingueu, ja sigui per terra ferma o per mar.

Pels més “porucs”, si no veniu per mar i voleu visitar la zona per on ha passat ben a prop el creuer del desastre, no dubteu a reservar un allotjament en les boniques platges de la Toscana.

Fins al proper article.

Gemma Grau Solé.

-----------------------
Foto 1: (Font: Corriere della Sera)
Foto 2: La meva mare en un creuer
Foto 3: Jo, en el creuer pel Nil

+ Informació: Galeria de fotos del Concordia
Anterior       
Publicitat