Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Schlossplatz
Com deveu haver vist últimament, no he tingut temps d'escriure gairebé res per aquí. Bé, la raó és senzilla: em trobo en procés de cerca d'una nova feina i escrivint la tesina del màster que vaig anar a fer a Alemanya. De moment, sóc a Barcelona fins que trobi feina, ja sigui aquí (ho veig difícil) o en algun altre lloc del món.

Ara mateix no sóc tècnicament un "català pel món" i per això m'acomiado. Tot i que no sé si serà un comiat definitiu o temporal. Sincerament, no sé on aniré a parar: el panorama que m'he trobat a Catalunya és bastant desolador. No només per la manca de llocs de treball (especialment en el meu sector, l’arquitectura-construcció), sinó també pel tipus de feina que s'ofereix.

Federall Hill


El poc que he trobat i les entrevistes que he tingut han estat per feines que realment deprimien una mica pel perfil requerit. En general, eren feines de "matxaca" on no cal fer servir gaire el cervell i on l'experiència internacional o els idiomes no serveixen per res. Ja m'han dit dues vegades que no em donaven un lloc per estar "sobrequalificat". És una sensació estranya quan et diuen això. Per una banda penses: - Carai tu, a seguir buscant, quin pal. I, de l'altra, hi ha una espècie de sentiment d'alleujament, perquè realment es tractava de feines on ja sabia que m'hi avorriria força.

Fell's Point
En tot cas, tinc diversos fronts oberts i la tesina de moment m'ocupa prou temps per no estressar-me gaire pensant en quin serà el pas següent.

Així doncs, m'acomiado del blog on, si no recordo malament, he escrit des de la tardor del 2008, tant des de Baltimore, (Maryland) com des de Stuttgart (Alemanya).

Això sí, us continuaré llegint àvidament amb l'enveja sana d'un que ha gaudit i espera poder seguir gaudint aviat d'experiències similars a les que ens expliqueu per aquí.

Sort a tots i fins aviat!

Martí Broquetas
_____________________________________________________________________
Foto 1: Schlossplatz (Stuttgart)
Foto 2: Federall Hill (Baltimore)
Foto 3: Fell's Point (Baltimore)
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
beergaden 1
La nit de la revetlla de Sant Joan a Catalunya la selecció Alemanya ha aconseguit classificar-se per a vuitens de final del Mundial. Una de les coses que més m'ha sorprès ha estat la intensitat de les celebracions al carrer després del partit.

Gent cridant durant ben bé una hora "Deutschland, Deutschland", traient els cotxes al carrer i fent un bon concert de botzines (que encara ara se senten de tant en tant) i en general una celebració que sembla més d'un títol que no d'una mera classificació per a vuitens, que segons m'han dit sempre l'han aconseguit).

beergarden2
Amics alemanys diuen que això passa perquè els alemanys estan necessitats d'aquests esdeveniments. És cert que des de molt petits se'ls imposa una cultura antinacionalista. Una educació basada a recordar el que el nacionalisme va acabar implicat amb els nazis fa que en general els alemanys siguin molt reticents a l'hora de mostrar símbols patriòtics com ara banderes.

En tot cas, he de dir-vos que el Mundial aquí es viu amb molt d'ambient, tant els partits d'Alemanya com els de les altres seleccions. Especialment amb les seleccions europees i llatinoamericanes sempre et trobes un grup d'immigrants del país corresponent amb banderes i samarretes mirant el partit.

beergarden3
Els partits es miren majoritàriament al carrer, en terrasses de bars que han posat pantalles per a l'ocasió o en "beergartens" amb pantalles gegants. Sense tenir cap simpatia especial per la selecció alemanya, egoistament m'agradaria que passés un parell de rondes més com a mínim, perquè així l'ambient tan xulo que hi ha a la ciutat no s’esvairia.

Les fotos mostren diverses escenes tant d'aquesta nit i les celebracions com d'altres dies amb la gent mirant partits en bars i "beergartens".

Martí
___________________________________________
Foto 1: Una pantalla d'un "beergarteen"
Foto 2: Unes seguidores d'Alemanya
Foto3: Seguidors en un dels "beergartens"
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Quan encara la meitat dels aeroports d'Europa segueixen tancats i desenes de milers de passatgers han quedat atrapats sense poder volar, us faig una petita crònica de l'experiència viscuda, perquè l'he viscut a dues bandes.

Cas número 1. Acabo de parlar amb el meu germà, el Jordi, es troba de camí des de Perpinyà cap a Barcelona, en cotxe. La meva germana l'ha anat a buscar allà. Final de trajecte, Madrid, on viu i treballa. Inici de trajecte Hamburg, al Nord d'Alemanya on va anar la setmana passada per raons de feina i on va quedar atrapat pel núvol de cendra. Un cop va veure que no podia volar em va trucar i em va dir: "vinc cap a Stuttgart que almenys és de camí cap a casa". Així que res, va agafar un tren d'Hamburg cap a Stuttgart, unes 6 hores mes una horeta de retard extra (ja us en parlaré dels trens alemanys un dia, que el mite de la puntualitat no s'aguanta per enlloc, però aquest és una altre tema).

Arriba aquí cap a les 7, deixem les seves coses a casa i anem junts a sopar i a veure l'Espanyol-Barça a la penya madridista de Stuttgart (un altre tema pendent per un post, l'Espanya més autèntica reunida en un bar de Stuttgart...). Després de sopar tornem cap a casa per començar a mirar possibles solucions. Comença la desesperació... Els trens francesos de vaga, els talgos cap a Espanya tots plens, els autobusos de línia o bé no surten diumenge o bé van plens.

Al final, la decisió és fer via a través de Suïssa. Stuttgart-Zürich, Zürich-Berna, Berna-Ginebra. A ginebra caldrà veure com seguir. Així doncs, el Jordi agafa un tren a les 7.55 de Stuttgart. Tot rutlla fins a Ginebra bastant bé. Allà, es troba amb la vaga de trens francesos, tot i que l'informen que els TGV tornen a funcionar. Objectiu, arribar a l'estació del TGV de Valance. Per fer-ho, ha d'agafar dos busos, un de Ginebra a Grenoble i un altre de Grenoble a Valance. L'odissea continua. Finalment a Valance aconsegueix pujar-se al TGV que va cap a Perpinyà. Cap a les 10 de la nit arriba allà on la Tere, la nostra germana i el seu xicot, l'Artur, l'han anat a buscar per portar-lo fins a Barcelona. Mentre escrivia aquest post, parlo amb els meus pares, el cotxe ja és a Maçanet. Li han comprat un bitllet d'Ave per demà al matí per arribar fins a Madrid. en principi el viatge que havia de durar unes 3 hores en avió acabarà durant unes 48h. Per sort ens tenia a mi als pares per fer nits pel camí...

Aquí podeu veure la ruta del Jordi des d'Hamburg fins a Madrid

Cas número 2. La meva amiga Aarti, que era la meva companya de pis quan jo era a Baltimore, era a Venècia per un taller de la universitat. Ella estudia ara un màster a Delft. També es va quedar atrapada a Venècia sense poder volar, així que ella i dos amics es van muntar en un tren. La ruta: Venècia-Verona, Verona-Munich, Munich-Stuttgart. Stuttgart-Delft... Em truca des de Munich per dir-me que és camí de Stuttgart i que si es poden quedar a dormir a casa meva... Primera crisi, ja he d'acomodar el meu germà aquesta nit i no sé si hi cabrem tots. Em toca moure fils amb tots els contactes que tinc per aquí (no gaire amb la confiança suficient com per demanar-los un favor com aquest). Al final, l'Edo, company de màster, ofereix un lloc per dormir, i amb el meu sofà i un matalàs que em presta el company de pis sembla que farem el fet. Així doncs que dissabte nit, després d'estar ajudant el meu germà per trobar les connexions me’n vaig al centre a buscar el segon grup de viatgers que han hagut de fer servir Stuttgart com a lloc de pernoctació.

Deixen les bosses a les guixetes de l'estació per fer-ho tot més fàcil. Ja que hi som, decidim trobar-nos amb l'Edo i altres al centre de Stuttgart i sortir una estona. Una mica una celebració improvisada d'aquesta multitrobada tan inesperada. La cosa s'anima i acabem tard, a les 4 i mitja de la matinada o així. Més coincidències durant la nit. La Sara, una de les components del viatge Venècia-Delft resulta que coneix al cambrer del bar on anem a fer copes "Kap Tormentoso". Es van conèixer a Xile fa 6 anys. Quan algú fa servir la frase de que "el món es petit" no sap fins a quin punt en situacions així es veritat. Guió de pel·lícula: "Una noia Irlandesa que viu a Holanda en trajecte des d'Itàlia va a parar a Suttgart perquè una amiga té un amic que potser els pots allotjar allà. L'amic proposa anar-se a trobar a fer copes amb un altre amic que és en un bar on resulta que el DJ és amic de la noia irlandesa". Realment algú podria fer una pel·li d'aquesta historieta només. En fi, anem a dormir i a les 12 d'avui diumenge agafen un tren direcció Nord per seguir la ruta cap a Delft.

La ruta de l'Aarti de Venècia a Delft aquí.

En fi, que Stuttgart, per a alguns ha resultat ser el centre d'aquest gran cendrer en què s'ha convertit Europa per culpa d'un fenomen natural. Envio els meus ànims a tots aquells que encara estiguin atrapats i no sàpiguen quan arribaran a destinació. Per cert, demà tenia dues classes del màster. Cancel·lades perquè una professora està atrapada a Madrid i un professor està atrapat a Ruanda...

Martí

________

Foto 1. Ruta 1 Hamburg - Madrid en 48h enlloc de 3h. Googlemaps

Foto 2. Ruta 2 Venècia - Delft passant per Stuttgard. Googlemaps
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Panoràmica de l'estadi
No informo de res nou dient que el Barça va venir a jugar a Stuttgart. Però em serveix per relatar, breument, l'experiència. Com que sóc soci, vaig aconseguir quatre entrades i vaig anar-hi amb tres amics (avantatges de tenir una família molt culer!). Vist des del camp, vam patir moltíssim. La veritat és que l'Stuttgart ens ho va posar difícil en el primer partit.

L'Erdem, la Cristina, el Jose Luís i Jo
al Mercedes Benz Arena Un contrast brutal entre dins i fora de l'estadi. Mentre que fora tothom es bevia tranquil·lament una cervesa i/o es menjava un entrepà, quan vam entrar de seguida ens vam adonar que l'afició de l'Stuttgart és d'aquelles sorolloses de veritat. A l'estadi hi ha una quarta part de la "Cannstatter Kurve", que equivaldria al Gol Nord del Camp Nou, on se situen els fans més cridaners. No paren en tot el partit i, quan ells ho decideixen, fan que tot el lateral s'aixequi a mig partit cridant: "Que s'aixequi el lateral!!". I el lateral ho compleix sense excepcions.

Per sort pels culers, la tornada va ser molt més fàcil gràcies al geni del Messi que, si m'ho permeteu, si continua a aquest ritme serà el millor jugador de la història del futbol. Temps al temps. Per veure la tornada ens vam reunir amb un grup de catalans a Stuttgart. Tot just els he conegut fa poc, però estan força organitzats. La majoria fa molts anys que són per aquí, i fins i tot han iniciat el procés per crear el Casal Català d'Stuttgart.
La reunió de catalans per veure el partit de tornada al Clàssic Rock Cafè


Si heu llegit els meus posts anteriors ja sabreu que no sóc gaire de fer vida amb catalans quan sóc fora. Però un cop de tant en tant està bé trobar-se amb algú amb qui poder parlar en la teva llengua i de certs temes amb persones que si no fossin catalanes no en podria parlar.

Bé, fins aquí la informació esportiva d'avui!

Martí Broquetas

_____________________________________

Foto 1. Panoràmica de l'estadi
Foto 2. L'Erdem, la Cristina, el Jose Luís i Jo
Foto 3. La reunió de catalans per veure el partit de tornada al Clàssic Rock Cafè



Anterior       
Publicitat