13/01/2012: De noces

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tal com ja vaig avisar a l'equip de Catalans pel Món, la meva participació en aquest blog es veurà aviat tancada de forma indefinida.

La principal raó és que després de viure una temporada llarga a Finlàndia, i moltes temporades curtes a la Xina, encetaré una etapa (a dia d'avui indefinida) altre cop a Catalunya. De totes maneres, això no serà fins al mes de febrer i, fins llavors, intentaré explicar-vos algunes de les experiències que he pogut viure a la Xina.

La història que avui comparteixo amb vosaltres és, d'alguna manera, un dels temes per a mi més recorrents d'aquest any: els casaments.

L'any ja va començar amb les noces d'un molt bon amic, però a l'estiu vaig poder veure per primer cop no un ni dos, sinó tres casaments xinesos, al darrer dels quals fins i tot vaig fer de padrí! Això em va permetre (a més de passar força nervis) entendre com es desenvolupa un dia tal com marca aquí la tradició.

Abans que res, he de deixar clar que aquest esdeveniment aquí és una festa, més que no pas una cerimònia. No hi ha, en cap moment, la solemnitat dels casaments que havia assistit fins al moment (ben bé mitja dotzena a Catalunya i un a Finlàndia), sinó que la gresca i el xivarri perduren des del principi fins al final.

Tots tres casaments van mantenir moltes característiques en comú, tot i que amb diferències molt evidents de poder adquisitiu. Pel que fa al ritual -i aquí és on vaig endur-me una certa decepció- he de dir que el vaig trobar molt diluït, ja que pel que es veu les parelles joves intenten emular les festes més occidentals, però mantenint moltes de les supersticions més arrelades a la societat xinesa. El resultat és un aiguabarreig on el significat de cada gest és purament anecdòtic. Així doncs, només us faré cinc cèntims d'algunes de les diferències més grans que he vist.


La festa s'acostuma a fer molt dies després de signar els documents al Registre Civil. De fet, he sentit de casos de parelles que s'han divorciat abans de cel·lebrar-lo.

Una altra diferència és l'orgia de fotografies que es fan els nuvis abans de la festa: centenars de fotografíes amb dotzenes de vestits i escenaris diferents, tot per l'ocasió.

Una característica interessant és que, segons marca la superstició, el casament ha d'haver acabat abans de les dotze. Però és que a més hi ha tot un ritual a seguir (el nuvi va a buscar la núvia a casa o a l'hotel, ha d'aconseguir que li obrin la porta de la cambra, ha de trobar les sabates de la núvia, etc.) abans de començar la cerimònia, pel que la durada de la festa on hi participen els convidats és sovint molt curta.

Evidentment, no hi ha capellà ni un representant civil presidint l'acte, ja que no és necessari que hi hagi cap autoritat (recordeu que no és més que una festa, ja que el pas "oficial" s'ha fet setmanes abans). Qui ho fa és un presentador/narrador, que explica cadascuna de les escenes que es van duent a terme.

Com us podeu imaginar, a banda d'algunes similituds causades per pur mimetisme, com el vestit blanc de la núvia, tallar el pastís amb una espasa o escampar xampany en una torre de copes (que possiblement ningú tastarà, a banda dels nuvis per fer un brindis per la foto) la resta no té res a veure amb el que podem estar més habituats.

Però si encara esteu encuriosits per les interioritats de tota la cerimònia, no patiu. Aquest mes de gener em caso a Beijing, i ho faré seguint els cànons. Ja us explicaré amb més detall com va tot plegat!

Oriol

-----------------------
Foto 1: Sala típicament decorada per a fer-hi casaments.
Foto 2: Casament on vaig fer de padrí.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ja fa quatre anys que passo els estius a la Xina, i ja us he parlat d'aquest país en altres ocasions ("Decebut" i "Entre tres terres"). Però en aquest darrer viatge he obtingut més bones impressions que les anteriors, on potser he pecat de pessimista.

Aquest és un país que canvia a gran velocitat, fins el punt que cada vegada que hi vinc (normalment és cada estiu) he de tornar-me a estudiar el planell de transport públic, doncs cada any hi tinc línies de metro senceres per estrenar... Sí, és ben bé així. Anem més o menys a un ritme de una línia nova per any. Metro a banda, també els gratacels que m'han servit un any de referència per a orientar-me dins la ciutat poden deixar de ser visibles l'any següent si n'ha aparegut un de nou que els tapa.

Però a banda d'un creixement frenètic, el canvi que més m'ha sobtat aquest any és l'arribada de la moda de la sostenibilitat i l'ecologia. He pogut observar un nombre creixent d'anuncis on el tema central és el baix consum (o el baix impacte ambiental) d'un producte, mentre que la tendència que havia estat predominant els darrers anys és l'equiparació amb estils de vida occidentals i el luxe. I aquest fet no és només present en els anuncis comercials, sinó que es fa especialment evident en la propaganda del mateix Partit Comunista.

El fet és que, modes a banda, faig constar que la consciència de l'estalvi (en particular d'aigua i electricitat) és molt evident en els adults que han vist créixer el país les darreres dècades, tot i que les generacions més joves fan bandera encara del malbaratament i d'un ritme consumista desmesurat.

I no és només de paraula que el país es mostra interessat en les energies renovables i l'estalvi energètic. Possiblement el motiu sigui més una mesura per a esmorteir l'impacte d'un creixement tan salvatge que per consciència ecològica, però el fet és que els parcs eòlics es van expandint a banda i banda de la capital i que les plaques solars van cobrint totes les teulades. I aquestes plaques solars, a diferència del que passa a Catalunya, no hi són per simples requisits burocràtics o per estètica (de fet, les més habituals son bastant lletges), i són plenament funcionals.

M'agradarà veure en quina direcció avança aquesta tendència, però a aquest ritme, estic segur que en pocs anys podrem veure un canvi important.

Oriol
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
revolta
Demà, dimarts, torno a marxar a la Xina i des d'allà us escriuré algun text.

Com que, pel que he pogut comprovar, allà no es fan ressò de cap de les revoltes dels "indignats", us passo l'enllaç de la primera noticia que he vist als mitjans finlandesos sobre el tema. Cliqueu aquí. En anglès seria més o menys això. També hi ha un article anterior emmarcant les manifestacions en el context electoral.

YLE és l'equivalent a la televisió espanyola (TVE). Per ara, als diaris, encara no hi ha sortit res.

Fins aviat!

Oriol

_________________________________________________________________________________________________________
Foto: Notícia sobre la revolta dels indignats a Barcelona en mitjans finlandesos a internet.

08/02/2011: Entre tres terres

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Els darrers mesos han estat molt moguts, tant que
gairebé he abandonat aquest blog. El moviment va començar a principis de l'estiu passat, quan vaig decidir deixar aparcat una temporada el màster que em tenia parcialment ocupat i encetar una nova aventura al mes de setembre.

Abans que arribés aquesta data, però, vaig decidir marxar a passar bona part dels mesos de juny, juliol i agost a la Xina. Com sempre, aquesta estada em va ser molt productiva, doncs a més de les classes de xinès, vaig poder conèixer molta gent interessant, i vaig fer un dels viatges que més m'han agradat dins d'aquest país, incloent les visites als temples de Wutai.

Una de les primeres coses que em va sorprendre en aquest viatge (per carretera, altre cop) és
el paisatge que em vaig trobar abans de creuant la província de Shanxi (les muntanyes a l'oest de Beijing).

Una bona estona després de deixar enrere la ciutat, l'autopista passa a la vora d'una línia ferroviària per la que vaig comptar fins a sis trens de mercaderies en els quinze minuts que es va mantenir a la vista. Això pot no semblar sorprenent al parlar d'una ciutat de més de 15
milions d'habitants
, però em va semblar impactant que aquests trens, de més de seixanta vagons i amb quatre locomotores cadascun fossin de tracció elèctrica. Per acompanyar aquesta sorpresa, al cap de poca estona vam arribar a una vall farcida d'enormes generadors eòlics, i més tard, pobles sencers amb plaques solars per aigua calenta a cada teulada. Vaja, que volia veure la Xina més espiritual, i també vaig conèixer la més ecològica!

La resta del viatge va ser molt interessant. Aquesta regió al bell mig de les muntanyes, farcida de temples budistes, té un encant molt especial, i la recomano als viatgers aventurers que vinguin per aquestes terres. Com a consell us diré que us armeu de paciència quan sigui l'hora de creuar el peatge d'accés a la zona i de buscar allotjament, doncs com és habitual es converteix en un estira i arronsa de regateig i discussió, fins i tot encara que tingueu un guia local (molts dels turistes que arriben per aquestes contrades són originaris de les grans ciutats xineses, per la qual cosa els venedors locals ja estan acostumats a prendre el pèl a tothom qui no visqui a la vall).

Ara
us escric des de Valkeakoski, Finlàndia, però d'aquí a pocs dies seré altre cop a Barcelona, on m'hi estaré treballant a la meva nova feina fins l'estiu. Llavors tornaré a la Xina, però encara no tinc data de tornada cap a Escandinàvia, o sigui que no sé quan podré tornar-vos-en a parlar. El que és segur és que us aniré explicant les meves aventures de seguida que arribi a la Xina, ja que aquesta vegada hauré de visitar el sud d'aquest país per raons de feina, on encara no hi he estat mai.

Oriol Palenzuela i Rosés
-----------------------------------------------------------
Imatges: temples de Wutai.
Anterior       
Publicitat