Escrit per: El 324
Cada any es celebra a Tòquio l' Hispanic beat film festival. Tant Espanya com altres països llatinoamericans envien diverses pel•lícules a aquest festival per fomentar el seu cinema, aconseguir més seguidors, o captar més estudiants de la llengua espanyola. La sorpresa d'aquest any ha estat doble, amb dos aspectes contraris: un de positiu i un de negatiu.

El positiu ha estat poder veure una pel.lícula catalana, Pa Negre. El negatiu ha estat "Torrente IV". I per què negatiu? Tot i que a Espanya aquesta pel·lícula pot haver estat titllada de “comèdia”, o fins i tot de “comèdia de mal gust”, aquí ha arribat a ser “fastigosa”. Els japonesos que l'han anat a veure, han acabat, fastiguejats, fins a tal punt, que molts no volen tornar a veure pel•lícules espanyoles. Pot semblar radical, però aquest és el sentiment que tenen gran part dels meus amics japonesos que, per raons d'horaris, només van poder aconseguir entrades per veure la pel•lícula de "Torrente IV". El resultat és un grup de japonesos emporuguits i fastiguejats pel cinema espanyol.

“Una pel·lícula de mal gust”, o “volia vomitar” són alguns dels comentaris que he sentit de boca dels meus amics japonesos que no volen trepitjar el cinema per veure més cinema made in Spain durant una bona temporada per por de trobar-se amb pel·lícules semblants. Però perquè els japonesos s'han espantat amb aquesta pel•lícula?

Bàsicament per raons culturals. El que ens pot semblar “fastigós” a casa, o “de poca qualitat”, aquí es transforma en el pitjor dels “inferns més fastigosos” o “la qualitat de les cloaques”. Us recordo que els japonesos són molt nets i molt refinats. De fet, no agrada gaire veure a un personatge més que brut, en tots els sentits, fent les coses més baixes a l'escala social. Per tant, veure un exemple d'aquesta mena no fa riure, més ben aviat el contrari. Fa plorar.
Per altra banda, “Pa Negre” ha estat una de les perles d'aquest any. Primera perquè ens “representa”, sense voler-ho, a nosaltres i la nostra història, i segona perquè fa venir la curiositat als japonesos, que de seguida volen saber-ne més, si els hi agrada la pel.lícula. Aspecte positiu ja que els que busquen més informació, s'acaben topant amb una imatge ben diferent d'Espanya. Almenys, diferent d'aquella que s'està venent en aquests moments.

Quan vaig veure que entre les pel•lícules escollides d'aquest any hi havia "Torrente IV", vaig desaconsellar ràpidament la seva visualització perquè m'ensumava el que passaria. De fet, les amigues que van decidir d'anar a veure “Pa Negre” o “La piel que habito”, van quedar-se tan contentes. En canvi, els que per raons d'horari només van poder accedir a "Torrente IV", van quedar servits de mal gust per anys i panys.

Hem d'anar amb molt de compte amb la imatge que donem a l'estranger. Reafirmar ser un país de pandereta exportant segons quines pel·lícules no és la millor de les idees. De fet, aquest any també s'ha visualitzat una pel·lícula hindú, “Zindagi na Milegi Dobara”, que precisament es fa eco d'aquesta imatge. Una imatge que afecta a totes les comunitats de l'Estat Espanyol.

Només espero que per l'any que ve hi hagi una miqueta més de seny i ens portin més pel·lícules com “Pa Negre”, ja que són aquestes petites joies les que ens ajuden a fer veure a l'estranger una imatge diferent: la d'un Estat on hi conviuen diverses cultures i llengües.

Pepi Valderrama

06/10/2011: Gràcies, Steve!

Avui ens ha deixat un home que ha sabut inspirar molta gent, sobretot els joves. Steve Jobs ens ha deixat jove, però després de deixar-nos la seva inspiració. Un visionari que "lligava els punts" foscos en la seva vida passada quan mirava enrere, i en traçava el camí que havia seguit. Semblava un boig quan ho feia, però mirant el passat tot tenia una raó de ser. Ens ha deixat amb el MAC OS X Lion, o sigui, el lleó, el rei de la jungla. Amb l'últim felí de la saga s'acaba una era: la dels ordinadors, per deixar-nos obert un nou camí.

Ahir a la nit vam ensopegar amb vídeos que explicaven la història dels ordinadors i anuncis antics d'Apple. Nostàlgics, ens ho vam mirar divertits, però tristos, sense saber ben bé per què. Al matí, llegint el Twitter, ens vam quedar de pedra. En Jobs s'havia mort. Igual que molta altra gent, ens vam recordar del seu famós discurs a la Universitat de Stanford el 2005, un discurs que va calar fons quan el vam veure ara fa tres anys. Feia temps que ens rondava per la ment dedicar-nos a fer allò que realment ens agradava, però no havíem acabat mai de fer el salt fins que, el terratrèmol d'aquest març ens ho va deixar clar: “tireu-vos a la piscina”.

Fer un homenatge a en Jobs va ser una cosa que va passar pel cap de moltíssimes persones avui a Tòquio. La majoria de nosaltres vam optar per deixar-li flors a davant de la botiga d'Apple a Ginza, d'altres ho van fer a Shibuya, dues de les botigues més grans que hi ha a Tòquio. Tot i que pensàvem que només hi trobaríem les flors, ens vam ensopegar amb molta altra gent i molta premsa, nacional i internacional. Vam comprar una flor blanca, que no fos una rosa. Al Japó, les flors blanques o liles es fan servir als funerals. I les hi vam portar. Com si fos un degoteig de gent, a poc a poc, molts japonesos i estrangers es van anar apropant i deixant tant flors com pomes amb missatges escrits amb retolador a sobre. Cap a les 5 de la tarda, fins i tot es van “encendre” espelmes virtuals utilitzant l'iPhone i l'iPad. Una proposta original en la qual vaig participar per uns moments, ja que el nombre de periodistes era desorbitant. Tant, que els encarregats de la seguretat de la botiga van demanar “discreció”, ja que hi havia una mica “massa” de confusió.

"Stay foolish stay hungry", és a dir, no et conformis amb l'establert i fes allò que per als altres pot semblar una bogeria, i mai, mai et conformis. "Your time is limited, so don't waste it living someone else's life", és a dir, ja que el nostre temps en aquest món és limitat, no facis el que els altres volen que facis, no visquis una vida que no és la teva. Un missatge fort i contundent que ens anima a superar-nos dia a dia i fer allò que realment volem fer.

Se n'ha anat un visionari, un home que ha canviat el món, fins i tot el Japó, obrint-ne la porta a altres idees i fent-hi reviure la creativitat.

Pepi

__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: depepi.com
Foto 2: pietrozuco
Vídeo: Discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford

19/09/2011: Reiniciant...

Escrit per: El 324
Aquest agost ha estat una mica estrany.
L'any passat us vaig parlar dels focs artificials, els Hanabi d'Asakusa. Aquest any els hem celebrat tard i amb un aire una mica trist. A diferència de l'any passat, on tothom volia gresca, aquest any, la celebració ha estat tranquil·la i mesurada. De fet, Asakusa ha cancel·lat part de las seva programació de festes a l'estiu, inclosos part dels focs artificials i el festival de carnaval brasiler, que es venia celebrant des de ja feia anys.

Un dels efectes més patents del terratrèmol ha estat l'ensopiment. Sense saber ben bé perquè, molta gent a Tòquio ha triat la tranquil·litat de casa. De fet, el nombre de festes o festivals ha disminuït notablement. A això hi hem de sumar casos d'estrès post-traumàtic greu. Un d'aquests casos el tinc ben a prop meu: un company de feina. Fa dues setmanes que va patir el primer desmai. Ja en porta tres. Les tres vegades es trobava fora de casa, al carrer, o bé al treball. Els metges li han diagnosticat un estrès fort post-traumàtic a causa del terratrèmol, que només es pot curar a força de repòs i paciència. Pel que es veu, durant el terratrèmol i les setmanes següents no va patir gaire estrès, o com a mínim, que se'n pogués veure. El resultat, mesos després, són desmais consecutius.

Sembla com si tota la ciutat estigués reiniciant amb un sistema operatiu nou. La veritat és que hi ha alguna cosa que ha canviat, però ningú sap ben bé de què es tracta. El que sí està clar, és que per a tots nosaltres hi ha un abans i un després que ha fet que ens dediquem a coses que potser, abans del terratrèmol, no haguéssim fet. Hi ha qui es divorcia, d'altres es casen, d'altres munten una empresa, i d'altres comencen una nova carrera. De fet, de tota la gent que conec aquí, tots estem fent “alguna cosa nova” que abans hauríem dubtat a fer, i que probablement no haguéssim arribat a fer mai.

Al carrer hi ha una tranquil·litat mesurada, semblant a un ensopiment general, però de portes cap endins de les cases, la gent barrina, i barrina molt. La quantitat de canvis que ha portat aquest moviment de terra està sent molt gran, tant a nivell personal com a nivell social. I és una mica estrany trobar-se enmig d'aquesta sopa, observant als altres mentre t'observes a tu mateix. Estem, tots, reiniciant.

Hi ha canvis que et venen donats. Alguns els fas a nivell personal i no els pots compartir amb ningú. D'altres, els fas en companyia, i gràcies al fet de ser canvis compartits fa que puguis tenir algú amb qui parlar i trobar-te no només comprès per l'altre, sinó que també siguis part d'un grup, d'una família, on hi pots trobar aixopluc.

Tòquio està reiniciant-se. Ara només falta esperar per veure'n els resultats.

Pepi

__________________________________________________________________________________________________________
Vídeo 1: Focs artificials d'aquest any.
Vídeo 2: La part final dels focs artificials d'aquest any.

23/08/2011: Rostits al forn

Escrit per: El 324
A l'estiu Japó es converteix en un forn gegant. La humitat és fa insuportable, sobretot si, en general, s'està estalviant energia. Els petits oasis del tren o les cafeteries han desaparegut en la majoria de casos, per deixar gran part de la població de Tòquio amb la sensació que vivim en una espècie d'olla al vapor.
Leds

Fa uns mesos que va començar l'estalvi d'energia a Tòquio. Fa unes setmanes moltes empreses i organismes oficials van introduir “l'horari d'estiu”. És normal fer horaris d'estiu a Espanya, però aquí no ho és tant. L'objectiu de fer una jornada intensiva al matí és la d'estalviar el màxim d'energia. Però sembla que la mesura no ha donat els fruits esperats. De mitjana, l'horari d'estiu acaba entre les 4 i les 4.30 de la tarda. La majoria de treballadors tornen a casa, on acaben encenent l'aire condicionat, de manera que, en comptes de reduir el consum, l'augmenten. De fet, es fa una mica estrany veure el moviment de persones a partir de les 4 de la tarda, la nova hora punta al carrer. La majoria de cafeteries que sí que utilitzen l'aire condicionat s'omplen de gom a gom. (Si vaig a fer un cafetó, jo vaig a cafeteries amb aire condicionat, bàsicament perquè si me l'haig de prendre al forn, prefereixo fer-ho a casa on tinc la dutxa a quatre passes...).

Molta gent ha començat a canviar les bombetes de casa. En lloc d'utilitzar les típiques bombetes o les de baix consum, s'està optant per utilitzar bombetes LED. Les bombetes LED donen més llum i gasten infinitament menys. El seu preu, però, és més car. Nosaltres a casa ja fèiem servir aquestes bombetes. Acostumen a ser cares, però la diferència al rebut de la llum és patent: paguem menys de la meitat que abans! Els anuncis als mitjans de comunicació i la informació que corre de boca en boca ha fet que el consum de LEDs hagi augmentat considerablement. Tot i que són molt més cares que les bombetes de baix consum, el fet que se't redueixi la factura i que tinguis la casa molt il·luminada, fa que moltes famílies hagin canviat totes les bombetes de casa seva.
Interruptor

Les temperatures a Tòquio tendeixen a ser insuportables, no pas pel nombre de graus, sinó pel percentatge d'humitat. A més, la distribució arquitectònica de la ciutat no ajuda que la temperatura baixi, més aviat al contrari, fa que la temperatura s'acumuli i que hi hagi més calor. Dit en poques paraules, el vent, en molts llocs de la ciutat, no hi pot passar perquè el disseny urbanístic és caòtic. El resultat és una sensació fefaent de viure dins d'un forn.

Gràcies a un tifó que hem tingut recentment, la temperatura ha baixat i hem tingut uns quants dies de treva. El fet de gaudir de tres o quatre dies d'estiu “normal”, fa que molts de nosaltres acabem esperant el següent tifó perquè la temperatura se suavitzi. Tot i això, seguim rostits al forn.

Els efectes de l'horari d'estiu i l'estalvi d'energia s'estan començant a veure també en la moda del moment. Estar-se en un edifici tancat, sense aire condicionat, i vestit de “salary man” és un suïcidi. Això ha provocat que el típic vestit de “businessman” hagi estat relegat per una combinació una mica divertida. Mentre la camisa i la corbata encara són allà, molta gent opta per posar-se pantalons curs. En moltes ambaixades el personal japonès vesteix com si estiguessin de vacances a la platja. Aquesta tendència al “relax” en les normes formals laborals fa que la moda que es veu als trens sigui més propera a Europa.

Moltes línies de metro han optat per “obrir les finestres” en comptes d'engegar l'aire condicionat. Això es tradueix en un sentiment fort de voler evitar, com sigui, el metro. Els trens de la JR, la RENFE Japonesa, fan els seus trajectes a la superfície. Els trens de superfície, doncs, són més frescos que no pas les línies de metro que han decidit “obrir les finestres”. L'aire està enrarit, i hi fa molta calor. El resultat és un augment de la gent fent trajectes d'un cantó a l'altre de la ciutat en bicicleta. Des del gran terratrèmol la venda de bicicletes s'ha disparat, i per tant, el trànsit d'aquestes per zones. Anar en bicicleta és més fresc que utilitzar una línia de metro que no vol utilitzar l'aire condicionat.

Les relacions socials també s'han vist afectades des del terratrèmol, i ha fet que molts dels habitants de Tòquio s'hagin plantejat seriosament què estan fent amb la seva vida. El nombre de casaments i de divorcis també s'ha disparat. Moltes empreses han començat a tallar caps a tort i a dret, el nombre de gent que ha canviat de feina també ha pujat respecte a d'altres anys.

Sota la calma aparent d'un altre estiu rostint-nos dins el “forn”, la ciutat va patint canvis tant en els costums com dins del cor de les persones mateixes. La pregunta del milió és: l'estiu que ve, tornarem a tenir horari laboral d'estiu?

Pepi
_________________________________________________________
Foto 1: Llar japonesa amb bombetes LED
Foto 2: Consells per l'estalvi d'energia

Links de promoció d'estalvi d'energia:
http://youtu.be/gX7fTRf-JRU
http://youtu.be/ExBu0sItO_A
Anterior       Següent
Publicitat