Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Antigament els emigrants només parlaven amb les seves famílies una o dues vegades a l’any per la falta de comunicacions de qualitat i per l’alt cost de les trucades.


M’han explicat que per establir una trucada interoceànica es trigava mitja hora i sovint es tallava. He sentit a dir que molts emigrants tornaven al cap de 40 o 50 anys, i molts ja no van tornar mai. A vegades, per qüestions polítiques, altres per circumstàncies familiars.

Suposo que molts dels meus companys de blog tornen a casa seva amb certa freqüència. Però no és el meu cas. Jo fa quasi 6 anys que no torno a Barcelona. Per a mi, Internet i el telèfon tenen una importància cabdal.

Amb Internet tinc, a temps real, les novetats de la meva família i la informació d’Espanya: pàgines de diaris d’espectacles, culturals, d’informació general, etc. La xarxa fa que estigui totalment assabentat del que passa a l’altra banda de l’oceà.

I també em serveix perquè els amics estiguin al corrent de les meves vivències. Com gairebé tothom, tinc el meu perfil a Facebook i, per estar més a prop de Barcelona, participo en diversos grups.

Un dels més importants es el de "Apocalípticos Blanquiazules RCDE 1900", en què tinc contacte amb molts aficionats del club blanc-i-blau que comparteixen como jo una línia crítica amb la directiva del club i amb la política de vendes de jugadors importants.

Associada a aquesta pàgina també hi ha el blog a Facebook de la "Bolsa de empleo Apocalípticos Blanquiazules RCDE 1900" on tothom qui vulgui pot deixar les seves dades o currículum, i també les empreses que necessitin mà d’obra poden deixar les seves peticions.


Per mitjà del telèfon puc parlar regularment amb la mare, sempre preocupada per mi. Com que no té Internet és l’única via que trobo per comunicar-me amb ella. Amb els germans i amics puc pujar fotos i veure les que ells pugen a la xarxa.

La meva idea és tornar d’aquí a un parell d’anys de visita. He arrelat a Mèxic i m'hi quedaré a viure una bona temporada.

El proper article l’escriuré des de la ciutat de Guadalajara (Jalisco), a on em trasllado per negocis.

Fins aviat
Rafa Torrejón

------------------------------------
Foto1: Connectat, parlant amb els meus amics
Foto2: La meva filla Sofía, el dia del seu aniversari, al desembre. Va complir 2 anys!!
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Amb molta curiositat he estat seguint la campanya electoral i el posterior dia d’eleccions a Espanya. Malgrat que ja veia venir els resultats que es van donar, no deixo de donar-hi voltes a moltes qüestions.

Pocs mesos després de la meva marxa d’Espanya cap a Mèxic es respirava un profund sentiment de ràbia i fins i tot d’odi cap al PP (més o menys com ara cap al PSOE), successos com l’enfonsament del petroler Prestige i la canalització de la informació a l’opinió pública, els atemptats de Madrid perpetrats per Al Qaeda i l’encaparrament del govern dient que va ser ETA van acabar per tombar la truita el dia de les eleccions, la reacció de la gent és comprensible, però penso que es van deixar portar pels sentiments, la mostra la tenim avui dia.

Encara recordo com molta gent em deia que votar al PSOE era votar pel futur dels nostres fills, i tant que era votar pel seu futur, mare meva quin futur. Potser les intencions del govern anterior eren bones, no ho dubto pas, però ho pensava aleshores i ho penso ara, no estaven preparats.

Segurament el partit guanyador no és el millor pels interessos d’alguns col•lectius (minoritaris), però també estic segur que almenys per sortir de la crisi sí estan preparats,
ja ho van demostrar l’any 96, remuntant devaluacions de la pesseta (dues), alts índex d’atur i un elevat dèficit. Segurament no són els mes populars (irònic tenint en compte el nom del seu partit), però en temps com aquests hi han altres prioritats.

Potser generalitzo, però sempre he cregut que els governs d’esquerres estaven per gastar el que estalviaven els governs de dretes. Sinó...després de tantes polítiques d’ajudes socials, què ha quedat?

Només puc treure una conclusió: el poble ha parlat i ha parlat amb la veu alta. No sé si sap el què vol, però em queda clar que sap el què NO vol.

Salutacions des de Mèxic.

Rafa Torrejón
___________________________________________________________________________________
Foto 1: Rajoy celebrant la victòria el 20N.
Foto 2: Rubalcaba felicita al guanyador de les eleccions.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El dia 13 de novembre van haver-hi eleccions a l’estat de Michoacán, es van ajuntar les eleccions municipals, les estatals i les eleccions per a diputats locals que aniran al Congrés de la capital de l’estat, Morelia.

Les eleccions se celebren des de fa temps a Mèxic, més que a Espanya, des dels anys 40 que n'hi han, però desgraciadament la democràcia no va arribar fins que el PRI, partit hegemònic des de llavors, va perdre les eleccions generals el 2000, en front del PAN. Des d'aleshores estem vivint una mena de transició, molts experts polÍtics posen la transició espanyola com a exemple.

Desgraciadament és molt més complicat que a Espanya, ja que quan va morir Franco, tots van donar el seu braç a torçer per tal d’aconseguir una democràcia forta. Aquí el problema és que el partit dictador, el PRI, segueix viu, molta gent està molt decebuda per com han anat les coses al país en aquesta "transició" i s’estimen més el mal conegut que el bo desconegut, i les tendències de vot els estan afavorint de nou.


A Michoacán, el PRI ha recuperat l’estat després de 10 anys, hi han hagut acusacions creuades dels candidats, sobretot dels perdedors, fent declaracions en contra del guanyador, acusant-lo d,estar aliat amb el crim organitzat, res d’això s’ha provat, però tenint en conte que el PRI en el passat va pactar amb els narcotraficants la gent no s’ho acaba de creure, en qualsevol cas moltes persones després de dotze anys de governs de canvi estan tornant al passat, aquest partit té a les mateixes persones a la seva dirigència.

Aquestes eleccions eren una mena de prova per les presidencials que seran el 2 de juliol pròxim, el PRI va amb pas ferm per recuperar la presidència de la república, el PAN no sembla capaç de parar-lo i el tercer partit en discòrdia el PRD ha perdut tot el seu poder d’anys passats, el poder desgasta, això li ha passat al PAN, i si no que li preguntin a Zapatero.

Concretament a Peribán va guanyar el candidat del PRI, han recuperat l’alcaldia després de 19 anys, tot un símptoma del que ve.

Salutacions des de Mèxic

Rafa Torrejón
________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Col·legi electoral de Peribán.
Foto 2: Votants observant els resultats en una casella electoral.
Foto 3: Fausto Vallejo candidat guanyador de la governatura.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Mèxic és aproximadament tres vegades més gran que Espanya. Això hauria de suposar més espais i l'oportunitat de planejar els pobles i ciutats d’una manera ordenada i segura. Malgrat això, encara no he trobat una ciutat o un poble on la majoria de voreres no siguin estretes i, el pitjor de tot, ocupades per venedors, cartells publicitaris o cotxes.

Desgraciadament el vianant es troba a baix de tot en l’escala d’importància de les autoritats municipals, i és qui pateix les conseqüències d'una dolenta planificació urbanística. Per exemple, a Peribán, on jo visc, el departament d'obres publiques té unes pautes de construcció entre les quals s'adverteix que tota nova construcció ha d'endarrerir-se un metre i mig per fer més amples les voreres.

Doncs bé, mai s'aplica aquesta norma i els nous constructors encara fan les cases més amples per esgarrapar uns centímetres de vorera, de tal forma que hi ha algunes pràcticament inexistents d'uns quants centímetres.

L'altre problema és la cultura del cotxe, provinent dels Estats Units en el que moltes famílies tenen un o dos cotxes i fan desplaçaments relativament curts d'uns 10 minuts caminant en vehicle propi. Això fa que el poble sigui com una ciutat, amb hores punta i petites aglomeracions.

Els venedors ambulants també s'apropien d'espais públics. Malauradament és una pràctica socialment acceptada, en el que quasi ningú diu mai res. Inclús tenen les seves associacions, moltes tenen un gran poder i han arribat a tenir dirigents a l'ajuntament de la Ciutat de Mèxic.

La majoria de gent quan fa la construcció de casa seva, generalment també arranja la vorera. Això, a molts d’ells, els fa sentir que la vorera també es seva i per tant ningú els hi pot dir res.

La falta de recursos públics fa que en comptades excepcions l'ajuntament d'una localitat realitzi aquesta activitat, de tal sort que una persona fent una passejada pot trobar-se tota mena de voreres amb les més insospitades decoracions.

Tot això es tradueix en una sensació de malestar, almenys a mi em passa. I contínuament me'n recordo dels carrers de Barcelona, on encara que amb motos i algunes altres coses, de cap manera s'apropa a aquestes pràctiques.

Una salutació,

Rafa Torrejón

Anterior       
Publicitat