Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui m’acomiado de vosaltres com a col·laborador d’aquest blog i voldria fer-ho amb una barreja de situacions per acostar-vos a la inverosimilitud que per a mi continuen essent molts detalls de la vida quotidiana aquí.
trespersonesenmoto


Començaré per la versió egípcia del “3 en 1” que aquí no te res a veure amb l’esprai que fan servir els cargols rovellats a casa nostra. Al Caire, és molt comú veure tres persones en una moto, totes sense casc, és clar. Però fa dos dies vaig quedar bocabadat en veure una família de cinc persones sobre la moto! (el pare i la mare al mig, el nen al davant, la nena al darrera i el nadó, als braços de la mare). Els carrers estan plens de policies locals però ho toleren.
planxador


Tot i que la ciutat està ben assortida de botigues, la venda al carrer n’és molt present, com es pot veure sovint en els carros de la fruita on un ase n’és el motor per anar amunt i avall. Al Caire contrasta el supermercat amb balança digital, el pagament amb targeta de crèdit i el venedor ambulant que mesura els kgs. amb la balança a peses.

“Modernitat” i “ancestralitat” conviuen de la mà a pocs centímetres de distància.
Qui planxa a Catalunya? Confeso que no he consultat estadístiques però m’atreviria a dir que encara són principalment les dones les que duen a terme aquesta tasca feixuga a casa. Res a veure amb El Caire, on la feina de “planxador” està molt estesa en certs barris i són exclusivament els homes els qui fan aquest treball (planxar quatre camises costa un euro aproximadament).
ramada


La cara alegre del Ramadà la posen les persones que a l’hora de “l’esmorzar”, el moment de la posta de sol, surten al carrer per oferir dàtils i suc als vianants o als conductors.
La cara trista del Ramadà es l’increment de bofetades que es veuen pel carrer quan la gent s’escridassa per situacions que són la normalitat del dia, com ara lluitar per trobar aparcament.
camioambcantirs
Segurament les llargues nits sense dormir prou i els nivells baixos de sucre a la sang quan el Ramadà coincideix amb un estiu de gairebé 40 graus, fan que la paciència brilli, encara més, per la seva absència.

Un exemple d’ecologia aplicada i aprofitament de recursos és la forma de regar les plantes i els arbres al carrer, en una ciutat on cauen literalment “quatre gotes” cada any.Els milers d’aparells d’aire condicionat tenen tubs de plàstic que fan caure l’aigua directament sobre aquests éssers vius que donen una mica d’oxígen a una ciutat que està deu vegades més contamida que els nivells considerats acceptables.
catarates


A Egipte els camioners han desenvolupat un sistema de refrigeració de l’aigua que consisteix en penjar del vehicle els càntirs on porten el preciat liquid. I quina alegría quan enmig d’un desert abrasador et trobes un rierol com el de Wahdi Rayan, prop de l’oasis del Fayum, on la gent s’ho passa pipa saltant per les catarates.

Salutacions!

Josep Antoni
______________________________________________________

Foto 1: Tres persones en una moto
Foto 2: Un dels "planxadors" del Caire
Foto 3: La cara alegre del Ramadà
Foto 4: Camió amb càntirs
Foto 5: Gent saltant per les catarates del Wahdi Rayan
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aparador d'indumentària
“Ara mateix” em venen a la memòria fragments del poema així titulat per Miquel Martí i Pol: "Cridem qui som i que tothom ho escolti". I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui. Segurament els que aquests dies criden i reclamen el dret a portar vel en certs centres d’ensenyament al territori espanyol faran seu aquest reclam que el poeta va escriure en un context ben diferent.

Us vull acostar a l’altra cara de la moneda a Egipte, on portar certa indumentària “occidental” en el cas de les noies crea “alarma social”, però les botigues per adquirir-ne els models estan a l’abast de tothom en ple centre del Caire.

Contrast amb els aparadors de roba més conservadora al mateix carrer
En aquest petit recull d’aparadors podeu veure la vestimenta femenina que deixa al descobert l’espatlla i els braços o fins i tot les cames. Curiosament, en el mateix carrer hi trobes botigues per a dones que volen cobrir el seu cos de dalt a baix. Una gran majoria de noies joves i dones al Caire opten per cobrir el seu cos el màxim possible. Si no ho fessin així es veurien escridassades pels vianants. En canvi, en molts casos els nois joves van amb roba que suposo que és ben semblant a la que es troba a casa nostra, amb tendència a lluir un cos ben musculat
.Roba per a nois, molt més moderna i occidental


La societat egípcia ha experimentat un canvi en aquests darrers anys i està retornant a valors tradicionals i conservadors tant en la manera de vestir, sobretot pel que fa a les dones, com en les funcions que homes i dones duen a terme. Paradoxalment des dels ulls occidentals, aquí la feina de “planxador de roba” és masculina i molt estesa, ja que molt poca gent té el costum de planxar la roba a casa.

N.B. Qui trobi els aparadors massa atapeïts hi veurà el clar reflex de la ciutat.

Josep Antoni
__________

Foto 1. Aparador d'indumentària "occidental"
Foto 2. Contrast amb els aparadors de roba més conservadora al mateix carrer
Foto 3. Roba per a nois, molt més moderna i occidental


24/02/2010: Somriures i… sang!

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La Lucia
Àfrica… a la vegada tan viva i tan ensangonada!! Aquest article us vol acostar a uns esdeveniments ocorreguts pels volts de Cap d’Any i del dia de Reis, dates que a Catalunya estan impregnades d’un ambient general d’alegria i festivitat. L’Àfrica, i sobretot l’Àfrica negra, deu ser el continent on més gent somriu per quilòmetre quadrat, i si a més fem el lligam d’aquest somriure amb els indicadors econòmics de la pobresa que pateix la major part de la seva població, n’hi ha per quedar ben impressionats. Com a homenatge als somriures hi posaré les fotos… de la sang nomes us n’escriuré algunes paraules.

Tot just fa dos anys, a finals de desembre del 2007, Kènia vivia amb joia i esperança els resultats d’unes eleccions presidencials que auguraven un canvi històric, ja que per primer cop un luo, la segona ètnia més nombrosa del país, semblava que seria el clar guanyador.

Platja de Mombasa
Jo venia d’haver passat el Nadal per terres garrotxines i em preparava per celebrar un Cap d’Any en la Mombasa estiuenca a la vora de l’oceà Índic, on l’aigua “desapareix” algunes hores al dia durant la marea baixa, però sobtadament, l’anunci després d’un parell de dies d’incomprensible retard que el president Kikuyo actual tornava a ser escollit per majoria desencadenà una marea de sang que oficialment acabaria amb uns 1.500 morts i almenys 300.000 desplaçats en un parell de mesos.
Celebració Cap d'Any
Aquell Cap d’Any el vam passar tancats a casa, seguint les notícies de les cadenes internacionals i cercant menjar on podíem ja que ningú s’atrevia gaire a sortir al carrer i les botigues estaven tancades la major part del temps.

Dos anys després, tot i que Kènia encara té obert el procés judicial contra els instigadors d’aquella massacre, molta gent ha tornat a celebrar l’entrada de l’any nou, les platges de Mombasa es van omplir de dia i de nit i el somriure tornava a ser part del paisatge habitual.

Però la vida no para mai de sorprendre i just en retornar a Egipte el dia de Reis, que malauradament no se celebra en terres africanes,
La Mary
un drama es preparava precisament la nit que els cristians coptes celebren el seu Nadal (7 de gener): sis persones eren assassinades a les portes d’una església a la sortida de la missa de mitjanit com a revenja d’un cas de violació dos mesos abans.

Seguiré cercant més somriures per acostar-vos al vessant més alegre d’aquest continent on vida i mort s’hi barregen intensament.

Fins aviat,

Josep Antoni
_____________________________________
Foto 1: La Lucia, coorganitzadora d’una de les revetlles.
Foto 2: Una visió per remullar-se unes quantes hores.
Foto 3: Celebració de la nit de Cap d’Any a la platja fins que la marea alta ens va fer fora a les dues de la matinada.
Foto 4: La Mary, animadora d’una de les revetlles.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Egipte
Aquest mes farà un any que veia la llum el primer article que us escrivia en aquest blog. I vés per on, cal que us presenti de nou el barri on visc, ja que fa pocs dies m’he traslladat a Zamalek, una illa encisadora, al bell mig de la ciutat.

Aquí, a diferència de Medina Nasr, sí que us recomanaria passejar-hi algunes hores per gaudir de la tranquil·litat als carrers de voreres àmplies, els seus bells edificis o degustar un àpat tot contemplant el Nil. La Cairo opera i el Sawy Culture Centre us ofereixen la possibilitat d’assistir a una gran varietat d’activitats culturals i exposicions, i els que vulgueu escoltar algunes de les músiques que s’hi interpreten, la ràdio Sound of Sakia us permet de fer-ho online.

Egipte1
Els que jugueu a bàsquet o al “minifutbol”, cada cap de setmana podeu anar al poliesportiu improvisat sota el pont “6 octubre” , on per tan sols 0,8 euros egipcis i estrangers, nois i noies, practiquen esport.

Però a Zamalek també hi ha lloc per a oficis que pràcticament han desaparegut a casa nostra: el venedor de llet fresca ambulant.Si Zamalek podríem dir que representa la cara d’aquest primer aniversari, en l’àmbit social del país tenim un aniversari que representa la creu.
Venedor de llet


Fa un any el Centre Egipci pels Drets de les Dones (ECWR) publicava els resultats esfereïdors d’una enquesta sobre l’assetjament sexual. He de confessar-vos que descobrir aquesta realitat a través del diari em va impactar tant pel que representa en si mateixa, com pel fet que no m’imaginava pas que existís en tan gran dimensió: egípcies i estrangeres, independentment de la seva creença religiosa, siguin musulmanes o no, són sovint assetjades.
Egipte2


L’enquesta duta a terme a mitjans del 2008 mostrava que el 98% de les dones estrangeres entrevistades haurien estat sexualment assetjades .La situació no ha millorat gens un any després, fet que ha comportat recentment la publicació per part del govern d’una guia per adreçar el tema a les mesquites, com ens mostra Islam Online. Alguns sociòlegs són escèptics de la millora que aquesta mesura pot comportar, ja que es continua culpant la dona en certa manera per la forma de vestir i no tots els que van a la mesquita a resar segueixen els preceptes que s’hi imparteixen.

No obstant això, és encoratjador veure com les mateixes dones s’organitzen a través d’iniciatives com l’ECWR per protestar contra aquest malaurat i inacceptable fet. N’hi ha que fins i tot han decidit aprendre arts marcials com una mesura de defensa personal.
Tant de bo, en el proper aniversari, hi hagi més cares que creus per comentar-vos....

José A. Ruiz Postigo
_____________
Foto 1: Escola de musica (© Wessam Abdrabo 2009)
Foto 2: Una ex-parella de casa nostra sortint d’un fiat 133 (© Nagham Osman 2009)
Foto 3: Venedor de llet fresca ambulant. El truques al seu mòbil i es presenta a ca teva l’endemà.( © Wessam Abdrabo 2009)
Foto 4: Antigues cases senyorials abandonades (© Wessam Abdrabo 2009)
Anterior       
Publicitat