Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
tardor
Avui és Sant Valentí! (bé, quan llegiu aquest text, potser ja hauran passat uns quants dies, però tant se val, la qüestió és comprar i comprar!)

Sant Valentí és una festa que nosaltres no hem celebrat mai a Barcelona… Però la veritat és que aquí se celebra TOT! No sé si és tant pel sentiment de la festa en qüestió o pel simple fet de comprar i comprar. Els Estats Units són el consumisme en persona! Mireu, cada setmana que vaig al supermercat hi ha una secció dedicada a les festivitats! En tots els supermercats i botigues hi ha aquesta secció, que és sempre un passadís o de vegades dos, amb tot de regals per a la festa que toca.

Un ràpidament podria pensar… I tantes festes hi ha? Hi ha festes cada mes? Com poden omplir un passadís sencer amb regals de festes? Doncs la resposta a totes aquestes preguntes és SÍ! Sí, hi ha festes sempre, i si no, se les inventen! Aquí se celebra tot.

Mireu, la festa de la tardor on venen tot de fulles, espantaocells; la festa de Halloween, en què es venen les disfresses i les carbasses i tota la decoració de bruixes, teranyines i altres per al jardí; la festa del Nadal, on es venen els arbres, els ninots de neu, les llumetes pel jardí, els barrets de pare Noel, els mitjons per posar a la xemeneia, etc.

arrecades
La festa de Sant Valentí, que com us podreu imaginar ja fa setmanes que preparen! Està tot ple de cors de color rosa i vermell, de pastissos en forma de cor, de coixins en forma de cor i trenta mil coses més en forma de cor!! Crec que ja us ho havia dit alguna vegada… però ho reitero: els americans són uns cutres!! Quan es posen a decorar, ho decoren tot! Són uns exagerats! A vegades vaig en cotxe i em fixo en les cases i són totes plenes de llumetes, banderetes, cors (la decoració que toqui).

Per cert, al supermercat ja estan llestos els regalets per a les properes festes. Toca el dia del pare, el dia de la mare, i fins i tot ja he vist ous de Pasqua!! Així que imagineu-vos, no ens deixen ni parar un segon!!

Un veí m'ha comentat que d'aquí poques setmanes ja es preparen per al dia de la Independència! Si sí, ja per al 4 de juliol!! Allò sí que és festa grossa! Ja hi érem l'any passat, per aquí, i us puc afirmar que llavors pots eixugar-te els mocs amb mocadors de la bandera americana i tot!! Banderes, estovalles amb la bandera, mocadors amb la bandera, gots, ninots, calces, mitjons, samarretes, gorres amb la bandera, pijames, sabatilles, tot absolutament tot es tenyeix de vermell, blanc i estrelletes sobre fons blau!

Laura
______________________________________________________________________________
Foto 1: Centre de flors per posar a la porta durant la tardor
Foto 2: Arracades per al Dia de la Independència
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El nostre dia a dia es reparteix en 3: la vida d'estudiant, la de treballador i la vida quotidiana.

La vida d'estudiant és una passada. És molt intensa, perquè has de treballar molt, són moltes hores que estàs tocant/cantant i bàsicament tot gira en torn d'això, però si t'agrada i és la teva passió, com és el nostre cas, és genial, perquè tot el dia estàs fent i pensant en el que més estimes!

La veritat és que ens aixequem pensant en música, ens dutxem pensant en música, esmorzem amb música, estudiem música tot el dia, practiquem tècnica, i ens n'anem a dormir pensant tot el que hem après i tota la feina que hem de fer l'endemà! La nostra vida gira entorn de la música!

Aquí se'ns barreja la vida de treballador, perquè tenim un grup de temes originals de funk/pop/soul, que es diu "Off The Island", del qual som els líders i hem de pensar en com arreglem les cancons, gravar-les, buscar concerts, promocionar el grup, utilitzar internet com a eina de promoció i de "networking" (per conèixer altres músics o gent de la indústria), fer noves connexions...


A més, tots dos toquem en un altre grup, on ens hem d'aprendre les cançons. El Nacho crear noves línies de guitarra, jo crear background vocals (cors) i vocal riffs (frases melòdiques normalment improvisades que van a sobre de la melodia per decorar-la)... I a més el Nacho ara treballa com a professor de música amb nens d'entre 8 a 15 anys a diverses escoles com a classes extraescolars i jo treballo amb un productor que fa música per a la TV i pel·lícules com a "songwriter" (compositora) i cantant d'estudi.


Com podeu imaginar, no ens queda gaire temps per res més!! La nostra vida quotidiana es resumeix en la música!! I a tot això suma-li quan tens un concert, i has d'anar-hi unes hores abans a descarregar l'equip (amplificadors, instruments...) i si tens sort fer una prova de so (perquè moltes vegades nomes tens el que es diu "line check", que és endollar els instruments i micros i provar que funcionen). Però la sensació d'estar a dalt d'un escenari és la millor del món per a nosaltres, estem gairebé segurs que és aquesta sensació el que fa que t'enganxis més i més a la música!!

I quan la nostra addicció ens ho permet podem fer coses de persona normal, com quedar amb els amics (que en un altre blog hem d'explicar la gran diferència entre sortir de nit a Catalunya i a Los Angeles! És molt millor a Catalunya!!

Laura i Nacho

****************
Vídeo: Actuació de Nacho i Laura al Wiltern Theater a Downtown de Los Angeles fa dos mesos. Al principi fa coses rares pero llavors s'arregla.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ja fa molts mesos que va començar la campanya electoral i finalment (ja era hora!) avui es decideix el president dels EUA! La campanya ha estat molt activa, els dos candidats han viatjat per tot el país fent mítings a totes les ciutats i intentant esgarrapar tots els vots que podien...

La campanya és MOLT més agressiva que a Espanya. Per exemple, els anuncis tant per un candidat com per l'altre, eren sobre el que prometia fer el candidat en qüestió en un aspecte determinat (fins aquí tot normal), però també desacreditaven l'altre candidat oberta i directament. No és d'estranyar que es comportin així, ja que els simples anuncis de productes quotidians (sucs, refrescos, sabons...) fan el mateix, comparen els dos productes i desacrediten el producte de la competència (com l'anunci que feien fa anys a Espanya del suc de taronja Don Simón, que el comparaven amb Sunny Delight. I el van prohibir, oi?).

Una altra cosa que és diferent dels EUA a Espanya en les eleccions és que la gent de cada estat vota, a més de pels candidats a la Presidència, unes proposicions que són diferents per cada estat. Per exemple, una proposició molt impopular és la 8, que proposa eliminar el dret dels gais i lesbianes a casar-se. Una altra diferència és que els candidats fan campanya fins a l'últim moment: ahir van estar fent mítings a diversos estats fins finalment arribar al seu destí final: Obama a Chicago (Illinois) i McCain a Arizona (Phoenix). I una altra diferència molt significant és que, segons els estats, pots anar a votar abans del 4 de novembre, hi ha gent que havia anat a votar la setmana passada per evitar les cues! Però aquí a Califòrnia hi havien d'anar avui...

Les dones dels candidats també són molt més actives políticament que a Espanya: parlen amb els mitjans, fan entrevistes... Fins i tot, la setmana passada la dona de Barak Obama, Michelle Obama, va anar al "late night show" de Jay Leno! (que és l'equivalent al Buenafuente!) Evidentment, van parlar poc de política i més de vida privada. Us imagineu la dona del Zapatero al programa del Buenafuente parlant de les intimitats del president?

La gent aquí a Los Angeles va majoritàriament amb Barak Obama, i és MOLT difícil trobar un cartell de suport a McCain. Fins i tot a votar van amb una samarreta de l'Obama! Us imagineu algú a Espanya pel carrer amb una samarreta del Zapatero? O del Montilla? Ha, ha, ha, seria divertit, però aquí ningú es miraria l'home en qüestió... Aquí a Los Angeles pots dur posat el que vulguis i ningú no et mirarà estrany! Amb tothom amb qui parles et diu que votarà Obama i que no els hi agrada gens McCain. Però Califòrnia té tradició d'estat demòcrata.

Seguiment d'hores

Avui, des que ens hem llevat (a les 9 del matí) a la TV feien especials d'eleccions. Com que és un país tan gran (8 hores de diferència de costa a costa) la gent de la costa est ja havien votat i ja començaven a tenir resultats. Des d'aquesta hora, als especials es qüestionaven si McCain podia guanyar ("Can McCain win?" posava un titular...) així que ja us podeu imaginar que les enquestes ja posaven Obama davant...

A les 13.00 deien que Obama podria tenir una gran majoria (2/3 dels vots del país) i deien que hi havia una participació rècord de vot a les eleccions. Però per poder votar havien de fer cues de 45 minuts o una hora! Tot i així, es diu que aquestes eleccions han mobilitzat i unit el poble americà, que no es veia tanta unitat des de l'11-S.

Sembla que la gent realment busca un canvi i una esperança ("Hope", esperança, és l'eslògan d'Obama) i la veritat és que els demòcrates han guanyat a estats on feia anys que guanyaven els republicans... A les 18.00 els resultats de les eleccions eren 170 per a Obama i 70 per a McCain. A les 18.30, 200 per a Obama, 90 per a McCain. A les 19.30, 207 per a Obama, 138 per a McCain. Bàsicament, si mires el mapa dels EUA, el nord (nord de la costa est i el nord centre) i la costa oest és d'Obama, i el sud i centre són de McCain. A les 20.00, els EUA exploten d'alegria quan es decideix que finalment Barak Obama és el nou president dels EUA!! I el millor és que ha estat Califòrnia l'estat que ho ha decidit!! A les 20.00 ha estat l'hora que s'han tancat les urnes a Califòrnia i aquest estat ha votat Obama, els resultats: 297 per a Obama i 145 per a McCain. Es necessitaven 270 vots per guanyar. El vot per a Barak Obama s'ha vist com el vot de les famílies de classe mitjana i baixa, de les "minories" racials (afroamericana i llatina) i el vot del poble.

L'hora dels discursos
Després de saber els resultats de les eleccions, el discurs de McCain ha estat genial. Ha admès la derrota, ha admès que ha fet tot el que ha pogut i ha declarat que la victòria d'Obama significa molt per als EUA, significa la unitat de les ètnies, significa que els EUA estan disposats a acceptar un president afroamericà i que això és un gran pas endavant pel país. Trobo que ha estat molt digne i honest, sense intentar dir que havia guanyat (com passa sempre, que tothom guanya) i admetent la superioritat de l'altre candidat i dient que ell l'intentaria ajudar a governar el país. Ha estat molt respectuós i correcte i quan la gent cridava contra Obama, ell els deia que callessin, que mostressin respecte. Això m'ha semblat un gest molt digne.

El discurs d'Obama ha estat molt emotiu. Ha repassat la història dels afroamericans als EUA, de l'esclavisme, a ser ciutadans de segona, a la igualtat i ara a tenir un president afroamericà. Ha donat molts ànims a la gent, dient que es podien canviar les coses, i ells contestaven amb un: "Yes, we can" (Sí, nosaltres podem). Ha estat un discurs molt bonic, ambiciós i esperançador.

Honestament, nosaltres estem MOLT contents que Barak Obama hagi guanyat. A veure si és veritat que hi ha un canvi en aquest país i es torna més liberal!! A veure si es relaxa el tema de la immigració i no ho tenim tan difícil si ens volem quedar aquí!

Els americans estan molt contents, abraçades, petons, plors i salts d'alegria, i tenen moltes esperances posades en Barak Obama i esperen que no els decepcioni. A veure si és veritat!

Laura i Nacho des de Los Angeles
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Està entre Hollywood Blvd i Sunset Blvd (dos dels carrers més emblemàtics de LA). No és dels carrers més grans, però hi ha una mica de tot: el nostre edifici és entre el YMCA (sí, sí, de veritat!! No saps com vam riure al principi!! És una espècie de gimnàs i "centre cultural".

I el YMCA ve de: Young Male Christian Association, o sigui, res a veure amb la cançó de Village People!! Ha, ha, ha) i l'Associació de Gais i Lesbianes de Hollywood (que sí que té a veure amb Village People! Ha, ha, ha!). Per cert, el nostre lloguer és dels més econòmics de l'àrea on vivim, justament perquè estem al costat de l'edifici de l'Associació de Gais i Lesbianes!! Sí, sí, aquí la gent és bastant homofòbica, tot i que dins dels Estats Units, Los Angeles és una de les ciutats més liberals!


Davant del nostre edifici hi ha un hostal de motxillers (que és on quasi tots els nostres amics, i nosaltres, vam passar els primers dies a Los Angeles) on es munten festes d'adolescents (i no tan adolescents) quasi cada dia.

I per acabar, al nostre carrer també hi ha una megadiscoteca on es fan festes de "celebrities" cada dos per tres! I quan això passa, ens tanquen el carrer i no hi pots entrar amb cotxe, a vegades ni tan sols si ets veí, i a vegades fins i tot no t'hi deixen entrar a peu!!

Voleu una anècdota? Una de les primeres setmanes que érem aquí, hi va haver una d'aquestes festes de "celebrities" i nosaltres anàvem caminant cap a casa i ens vam trobar tot el carrer tallat i una fila de "segurates" que no ens deixaven passar.
Els vam dir que nosaltres vivíem en aquest carrer i que ens deixessin passar, i el senyor de seguretat (gegantí, per cert) ens va dir que no podíem passar de cap manera i que havíem d'anar a fer la volta i entrar per l'altra banda del carrer. I va tancar la frase amb un: "Welcome to Hollywood"!!! I sí, tenia raó!!

Passant a comentar els nostres veïns... Principalment el que hi ha més en el nostre bloc de pisos són veterans del Vietnam. Per comencar, el "manager" (una mena de porter que viu a l'edifici i s'encarrega de tot) és veterà del Vietnam i n'hi ha com 10 més (bé, almenys n'hi havia 10 però hi ha hagut alguna baixa i ara n'hi deu haver com 7 o 8...).


També hi ha músics (estudiants del Musicians Institute i altres músics) i actors i gais i lesbianes. Hi pots trobar gent de tot el món, japonesos, indonesis, mexicans, catalans (nosaltres!) i de totes les races i colors, blancs, negres, asiàtics, mulats... I el millor és que és una comunitat molt tranquil·la i on tots vivim en bastanta pau i harmonia!

El barri ja us el vaig explicar, bàsicament surts a comprar al súper i et trobes una mitjana de 3 "homeless" i 3 o 4 persones que no estan gaire bé del cap i van cridant pel carrer, parlant sols, corrent... però quasi mai et diuen res, estan més en el seu món que en aquest...


I tot això barrejat amb bastants turistes de tot el món (força espanyols...) que es paren a cada estrella del passeig de les estrelles (Hollywood Blvd) a fer-los fotos i noies amb talons altíssims i vestits curtíssims i escotadíssims. Això que el súper és a 3 minuts de casa!! Sí, tot bastant pintoresc...

Ha, ha, ha, ara que llegeixo el que hem escrit m'adono de quin quadro que tenim!! Però és divertit i cada dia, segur, tens una sorpresa nova i alguna cosa que et fa somriure!

Laura i Nacho
----------------------------------
Foto 1: El nostre carrer
Foto 2: Façana del nostre edifici
Foto 3: Al costat esquerre del GayLesbian center
Foto 4: Res de res a casa...
Anterior       
Publicitat