Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Una motxilla amb el passaport, 3 ampolles d'aigua de mig litre, quatre targetes de crèdit i 200 $ en efectiu, una ràdio, piles, una llanterna, un paquet d'ametlles i 5 barres proteíniques. D'aquesta manera, en una motxilla, resumiria el que ha significat el pas de l'huracà "Irene" per la ciutat de Nova York. Tot i que també ho podria explicar descrivint el que vaig viure divendres passat, quan l'alcalde Bloomberg va anunciar el desallotjament de determinades zones de Manhattan (l'anomenada "Àrea A") i el possible tancament del metro durant el cap de setmana. L'amenaça de l'"Irene" deixava de ser un titular per convertir-se en una realitat pròxima.
Foto piles

Divendres, 6.00 PM. Surto de la feina i no noto cap canvi a Times Square... Com sempre, els sorolls dels turistes i els taxis, la llum que s'escapa de les pantalles LED... Agafo Broadway i començo a caminar cap al sud... No noto cap diferència fins que em trobo el primer supermercat... una cua d'un bloc per entrar-hi.

Divendres, 7.00 PM. Entro a Bed Bath & Beyond... Una autèntica bogeria... Ja s'han quedat sense espelmes, piles i llanternes. Compro 10 barres de proteïnes per preparar la meva motxilla d'emergència.
Foto ampolles d'aigua

Divedres, 8.00 PM. Vaig al supermercat habitual i em sorprèn veure com: a) els prestatges d'aigua i carn estan buits; b) totes les caixes estan obertes (la caixera dominicana que sempre m'atén em diu que no ha menjat res des de les 9 del matí i que hi ha sis persones fent serveis a domicili, quan generalment només n'hi ha una). Parlo amb el mànager i em confirma que aquest divendres han venut 5 vegades més que un dia habitual.

Divendres, 10.00 PM. Arribo a casa amb 6 bosses plenes de queviures que mai hauria comprat... Em pregunto què faig amb les barres de proteïnes. Sopo thai, miro una pel·li i vaig a dormir.
Foto barres de proteïnes

Dissabte. Dissabte es podria resumir amb el dia de: a) preparar la casa per al pitjor (desmuntar la sala d'edició que toca a una finestra, precintar les finestres), b) fer la bugada (en cas de quedar-se sense llum), i c) veure moltes pel·lícules esperant notícies i les rodes de premsa de l'alcalde Bloomberg.

Dissabte, 11.00 PM. Me'n vaig a dormir sabent que l'"Irene" arribarà a les 8 del matí.

Diumenge, 8.00 AM. Em desperto, miro per la finestra i només veig pluja. Miro el Twitter i sí, rebo la confirmació que l'"Irene" està passant per Nova York... Poso la televisió i me n'adono que l'"Irene" sí que ha fet destrosses en determinades zones de Manhattan i Long Island (per sort, al meu barri no).

Diumenge, 4.00 PM. L'"Irene" ja forma part del passat i toca desfer la motxilla d'emergència, desprecintar les finestres i donar gràcies pel fet que l'"Irene" no hagi fet més maleses.

Diumenge, 8.00 PM. Mentre preparo el sopar, m'adono que aquesta setmana fa 5 anys de la meva arribada a Nova York... Bon aniversari...

Xavi Menós

01/08/2011: Tornar

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Venecia
Tornes a Nova York després d’haver visitat 41 ciutats d’Europa, l'ex-Unió Soviètica, Israel, els Emirats Àrabs, el Marroc i el Líban. Creues el Triborough Bridge a les 5 de la tarda i per primera vegada, passada la cua d’immigració, les preguntes de l’oficial, l’escaneig del passaport amb pàgines repletes de visats de països als quals difícilment tornaràs, t’adones que ja has arribat a casa.

Ets a dins d’un taxi groc, talment un nen petit, amorrat a la finestra, mentre veus de fons l’"skyline" de la ciutat. Tanques els ulls i sents els sorolls de la ciutat: els trens de metro atrotinats, les sirenes de les ambulàncies i els clàxons dels camions dels bombers, el rugit de la ciutat interior que durant dos mesos i mig has enyorat en cada una de les ciutats que has visitat.
Jerusalem


Has enyorat ser a casa i despertar-te pel soroll del camió de les escombraries, has enyorat obrir la porta del replà i trobar-te "The New York Times", has enyorat arribar tard a l’oficina i córrer per no perdre el tren que et portarà en 15 minuts mil·limetrats a Times Square. Has enyorat el senyor del supermercat que amb tanta paciència et talla trossets de pernil salat
NY
. Has enyorat les postes de sol al costat del riu Hudson, has enyorat el Central Park i les tardes avorrides d’estiu, has enyorat els bagels de salmó fumat, has enyorat els teus amics de Williamsburg, has enyorat la independència de saber que ets un més de la multitud, has enyorat sentir-te sol, individual, protegit però desprotegit alhora... Has enyorat ser a casa.

Arribes a casa i tot sembla estrany. Potser més petit i més tranquil. No hi ha un taulell de recepció, hi entres i, al cap de cinc segons, l’olor de tornar et referma allò que és impossible de creure: Welcome home (finally).

Xavi
_______________________________________________________________________________-
Foto 1: Venècia
Foto 2: Jerusalem
Foto 3: Nova York
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Un és de Nova York quan...

• No es perd al West Village.
• No aixeca el cap per mirar els gratacels de Midtown.


aixecar el cap


• Abans de reservar una taula a un restaurant mira la guia Zagat.
• Sap distingir quan un taxi està "off-dutty" o quan està lliure.
• Sap on col·locar-se a cada estació del metro per així trobar la sortida més pròxima al metro.

pintantSe els ulls


• Coneix els dies en què els museus són gratuïts.
• Sap que les millors cupcakes no són a Magnolia Bakery.
• Sap que el millor pa es troba amagat al Chelsea Market.
• Fa una llista de les millors hamburgueseries de la ciutat i troba un aspecte diferencial en cada una d’elles.
• Camina, camina i camina.

parella


• Si veu un turista perdut amb un mapa, li demana si necessita ajuda.
• Es cabreja quan al seu vagó del metro hi entra entreteniment de bord.
• Es cabreja quan per tres segons ha perdut un tren.
• Ha visitat tots els boroughs.
• No pot viure sense el seu iPhone o Blackberry.
• Abans de quedar amb els amics, ha de mirar l’agenda.
• S’emociona quan arriba a l’aeroport JFK i camí de casa veu l’skyline de la ciutat i pensa: “benvingut a casa”.

gratacels


• Quan està fent turisme no pot entendre que les botigues estiguin tancades els diumenges.
• Es cabreja quan algú li roba el "New York Times" de la porta.
• Agafa la línia L per tenir les millors vistes de la ciutat.
• Visita el MET només per veure una exposició.
• Odia Times Square.
• No té vergonya a lligar al metro.

Lligar al metro


• Empra el delivery més de 3 cops a la setmana.
Protesta quan no li agrada una cosa.
• Sap que un paraigua només li durarà un dia en un dia de tempesta.
• Sap els llocs on es pot pagar en efectiu o no.
• Fa dues hores de cua per menjar mandonguilles.

Un és de Nova York quan comença a pensar si ja és de Nova York..

Xavi Menòs

__________________________________________________________________________________________
Fotos: Escenes i imatges de Nova York

09/11/2010: Una redescoberta

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A Nova York la tardor ha arribat de manera generosa, amb temperatures ben suaus que fa que als arbres del meu carrer de Washington Heights encara tinguin fulles de color verd i taronja.

Sóc a Nova York després d’estar tres mesos fora de casa, i la veritat em sento com els indis que acompanyaven els exploradors del pol nord, que es negaven a avançar, ja que estaven esperant que la seva ànima arribés: estaven
viatjant massa de pressa.

Podria parlar de moltes coses: del meu viatge a Colòmbia en què he estat realitzant vídeos per la fundació Pies Descalzos, d’estar de gira amb la cantant Shakira fent fotografies i creant vídeos, de la visita a Madrid a la presentació del magnífic llibre de la meva amiga (o fada madrina, com m’agrada dir-li) Elvira Lindo per a qui vaig fer el següent vídeo.

Podria parlar del Canadà, dels carrers amb olor de mantega, del casc antic de Mont-real, del Museu de Belles Arts de Frank Gehry de Toronto i de les impressions que em va generar sentir-se foraster en un casino de dimensions gegantines enmig d’una reserva índia.

També podria comentar la il·lusió que em va fer retrobar els meus amics de Barcelona després de no veure’ls durant 14 mesos, d’estar perdut a l’aeroport de Madrid i Barcelona (per cert, quan deixarem de banda la grandiloqüència arquitectònica a Espanya per construir edificis funcionals?)... però avui vull parlar de la meva ciutat, Lleida.

Redescobrir Lleida ha estat la gran sorpresa d’aquest any. Senyores i senyors, Lleida ja no és la ciutat oblidada, la ciutat de la frontera on només s’hi va de pas, camí de Saragossa o Madrid.... I és que la nova Lleida mereix fer parada i fonda. No només
Xavi Menós
Lleida s’ha embellit en termes generals amb noves places i parcs (Ricard Vinyes, els Camps Elisis, el nou parc que s’ha creat gràcies a la cobertura de les vies de tren).

Els nous edificis situen Lleida al món de l’arquitectura contemporània ben entesa entre els que destaquen la meravellosa Llotja dels holandesos Mecanoo (un edifici que dialoga amb l’entorn, que enquadra la ciutat amb les seves obertures) i el flamant pont de Príncep de Viana. M’agrada veure una Lleida en què antics comerços i restaurants de tota la vida conviuen amb establiments moderns que ben bé podrien ser a Nova York o a la ultramoderna Barcelona.

I és que no hi ha res millor que redescobrir la teva ciutat de la mà d’amics a la vegada que et sents estimat per la teva família. Veure com hi ha gent apassionada amb la seva ciutat com la Glòria, l’Anna, la Sara, la Lorena i la Mariví fa que un encara es reenamori més de la seva ciutat. I la veritat és que, per moments, em vaig sentir a Nova York, més concretament vaig creure ser al Soho quan vaig tancar els ulls estant al centre d’estètica de la meva amiga Sara Buira (que és de visita obligada) i, de cop, vaig sentir la botzina d’un taxi de color groc. Va ser allí, per primera vegada en tres mesos, on vaig poder sentir com la meva ànima tornava a entrar al meu cos.

Xavi
---------------------------
Foto: Palau de Congressos de la Llotja
Anterior       
Publicitat