Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tinc notícies: bones i dolentes a la vegada.

Després d'una interessant negociació, ahir vaig començar a treballar per una ONG espanyola a Palestina. És treball a jornada completa, i a més segueixo col·laborant amb associacions d'aquí i amb una agència de notícies italiana.

Conclusió: em serà impossible escriure més en aquest blog.
Em sap greu, però no podria complir gaire... Seria impossible.
Aquí a l'Orient Mitjà, per desgràcia, els dies també tenen (només) 24 hores!

De totes maneres, estic content de l'experiència i espero seguir en contacte d'alguna forma.
Au!, una abraçada molt forta a tot l'equip i molts d'ànims amb la iniciativa!

Enric
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aquest escrit el vaig escriure fa unes setmanes, quan encara era el ramadà a Israel.

Milers de palestins es lleven quan encara és fosc, mengen, beuen i, amb papers o sense, emprenen el viatge cap a Jerusalem. És l’últim divendres de ramadà i la religió musulmana celebra la revelació dels primers versos de l’Alcorà al profeta Mahoma. En dejuni passaran el dia a l’esplanada de les mesquites, i resaran tota la nit per aconseguir d’Al·là gràcies i beneficis per tot un any.

En Jasser Asfour, que no és musulmà, sinó cristià ortodox, no sap si avui dinarà o, com els seus veïns musulmans, es veurà forçat a dejunar. I tot per la falta de feina que sofreix Palestina, i més en concret el seu poble, Bir Zeit, a pocs quilòmetres de Ramallah. “Des del 2000 que no treballo”, em diu. “No hi ha feina i, a més, jo ja sóc gran. Porto un disc a la columna i els genolls em fallen”. Però ni els seus fills, que solien treballar en la construcció, tenen feina.

La situació d’en Jasser és comuna a molts refugiats palestins, que van haver de deixar casa seva el 1948, quan es va fundar l’estat d’Israel. “A Lod la meva família hi tenia cases, possessions. Eren comerciants i teníem diners... Però els jueus ens van fer fora”. Ell, de fet, va néixer ja com a refugiat, pocs mesos després que els seus pares i 50.000 àrabs més creuessin a peu l’orient mitjà en ple estiu.

. Ara, des de la casa que ell mateix es va construir, contempla com veïns emprenen la marxa cap a la mesquita d’Al-Aqsa. Com que no disposen del permís que Israel exigeix als palestins per entrar a Jerusalem, molts no saben si acabaran a la mesquita o en una presó israeliana. En Jasser voldria acompanyar-los, però per altres motius: “Tinc una filla que viu a Jerusalem. Fa deu anys que s’ha casat, i encara no conec casa seva. Pel bateig del seu fill han hagut de venir ells aquí, perquè la meva dona en sigui la padrina”.

Si hi ha sort, les gallines, que cria juntament amb els animals dels veïns, hauran post avui algun ou. Això i una mica de te ajuden la família a anar endavant: “Gràcies a Déu, anem tirant. Mengem segons els diners que fem cada dia: tomàquets, patates, pa... Comprarem uns quilets de carn d’ovella, avui? No, no podem.”

Els musulmans creuen que aquesta nit les portes del cel són obertes de bat a bat, i per això resen sense pausa. En Jasser també té la seva pregària, com la d’ahir, com la de demà: “Que Déu ens doni la pau, i amb la pau tot millorarà. Sense pau, no podem fer res. Res.”



Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tinc 27 anys i sóc de Sant Pol de Mar, al Maresme.

Vaig arribar a Jerusalem per la possibilitat de treballar de periodista, la voluntat de col·laborar en projectes humanitaris i el desig de conèixer gent i idiomes.

Quan vaig marxar de Catalunya estava treballant en una petita empresa de dibuixos animats de productor i guionista.
He estudiat Periodisme i Humanitats a Barcelona.

Ara compagino l'ofici de periodista amb els estudis de Literatura General i Comparada a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
       
Publicitat