Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
S’encén una espelma, després la segona, després la tercera i amb la quarta ja tenim el nen Jesús davant de la porta

Nadal ja arriba i a Alemanya gairebé amb aquest dia s’acaben les celebracions nadalenques. La preparació del Nadal comença exactament quatre diumenges abans.

Els nens segueixen les festes pel calendari de Nadal i obren una porteta que conté una petita sorpresa. Durant les quatre setmanes anteriors cada diumenge es parla de l’advent i s’encén una espelma de l’Adventskranz. Els nens ho tenen molt fàcil per saber quan arriba Nadal, amb el quart advent cremen totes les espelmes i això significa que el Christkind (nen Jesús) és a punt d’arribar.

Per descomptat a casa meva tenim les quatre espelmes enceses. El meu fill ja ho sap i m'ha dit amb ulls grossos:
- Mama, el Christkind steht vor der Tur
- Sí, fill meu, el Nadal ja és a la cantonada!

El dia 24 a la nit no vindrà el Pare Noel, sinó el nen Jesús. Sempre va acompanyat dels angelets que l’ajuden a portar els milers de regals per als nens d’Alemanya, i sempre ho fa de la mateixa manera.

De cop, durant el vespre se sent com sona la campaneta que tenim penjada a l’arbre com si fos una bola de Nadal més… i els nens corren a veure què passa i per si encara poden trobar-se amb el famós Christkind. Però sempre passa el mateix! La part de sota de l’arbre està plena de regals i sense rastre del nen Jesús!

És clar que això s’oblida ràpidament: els nens estan tan il·lusionats amb els paquets que ja no s’interessen més pel Christkind, que s’amaga sempre molt de pressa.

El dia 25 és el primer dia festiu i el 26 és el segon. Després es pot dir que el Nadal a Alemanya ja s’ha acabat, però nosaltres el fem durar més. Agafem un avió i cap a casa dels avis a Catalunya falta gent! Quan arribem se’ns tornen a omplir els ulls i les orelles de la il·lusió nadalenca. I és que els Reis Mags i patges que vénen de l’Orient encara no han arribat a Catalunya, arribem just a temps per rebre’ls!

Us desitjo a tots els lectors, usuaris i treballadors del portal 3cat24 unes molt bones festes en companyia dels vostres i que el Pare Noel, el Christkind o els Reis siguin generosos amb tots vosaltres!

Una forta abraçada i fins al gener,
Mercè Navès
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I ja que el mes de novembre va anar d'Amèrica, una petita reflexió sobre una de les tantes tradicions que s’han adoptat d'allà: Halloween… o és millor celebrar la Castanyada… o recordar el Sr. de la reforma de l’església evangèlica, el monjo Martin Luther.

Quant s’està vivint a l’estranger i es volen inculcar les tradicions de sempre als més petits, a vegades no se sap molt bé per on tirar. Aquest és el cas de la Castanyada. El dia 1 de novembre és el dia de Tots Sants, dia de la Castanyada. Aquí a Alemanya, però, es parla de celebrar el Halloween o del dia de la reforma de l’església evangèlica duta a terme per Martin Luther.

La festivitat del dia 1 de novembre és similar en el sentit que també és el dia de recordar els nostres morts… els més tradicionals aniran al cementiri i els altres no. En aquesta zona d’on vivim d’Alemanya i segurament també pel fet que convivim amb un nombre molt gran de famílies americanes (cal recordar que encara hi ha a Heidelberg l’administració europea de l’exèrcit americà) se celebra amb molta força el Halloween.

Personalment, la festa del Halloween no m’atrau gaire. Els nens es disfressen de fantasmes, morts… i passen per les cases a demanar que els donin dolços o coses àcides… a mi cada any, i això que ja en fa sis que visc aquí, m’agafen de sorpresa.

Sempre queda molt malament haver de buscar per casa a veure si tens alguna cosa dolça o àcida per donar-los, quan segurament per les altres cases ja ho tenen preparat i esperen que truquin a la porta!

Així que ja us ho podeu imaginar, mentre jo estic preocupada per trobar un parell de castanyes per poder-les menjar al vespre còmodament amb la família, els nens es preparen, es disfressen per trucar a casa a veure quins dolços els donarem, i de castanyes no en volen!! En fi, que això de viure a l’estranger no funciona a la perfecció de seguida, i al cap de sis anys tampoc.

Una abraçada des d'Eppelheim, on encara es pot olorar si es passa pel carrer adequat les castanyes acabades de fer…

I vosaltres com vau passar la Castanyada?

Mercè

29/10/2008: El meu barri

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El meu barri és una zona molt tranquil·la. Hi vivim famílies, avis i els nouvinguts, els estudiants que per la proximitat a Heidelberg i pel fet que aquí és mes barat viure i llogar pisos per aquesta zona.

El mitjà de transport a Eppelheim per excel·lència és la bicicleta. Personalment, però, com que tinc una nena de 5 mesos i encara no la puc posar al remolc que tenim per posar darrere la bici, em moc gairebé la major part del temps a peu.

Al meu barri hi ha de tot: súper, fleca, carnisseria, Schlecker, i la guarderia del meu fill, en Pau. Només agafo el cotxe o el tramvia quan em desplaço a Heidelberg. A Heidelberg, que és només a un quilòmetre de casa, hi vaig quan he d'anar al metge, de compres (roba) o per sortir a la nit, al cine, teatre…

Per viure aquí, s'ha de saber que, per exemple, els dissabtes al matí, és el dia per arreglar el jardi, netejar la vorera de les fulles o de la neu. Això és feina de cada propietari pel tros de vorera que té de casa, si passés algun accident perquè no has netejat o tret la neu, l'asseguranca et podria demanar a tu les responsabilitats de l'accident. Això aquí és sagrat. Dissabte cap al migdia normalment la gent acaba aquest tipus de feines i es disposa a sortir a sopar.
Diumenge és dia de descanç total! No es pot treballar ni fer gaire soroll, ni estendre roba o netejar els vidres, feines que a mi potser se m'acudirien de fer, si treballo durant tota la setmana.

La gent del barri es coneix i són, per general, molt amables. Encara que aquí sóc estrangera tinc molt bona relació amb ells, fem petar la xerrada tot sovint i ens sabem el ritme de vida de cadascun. Ara fa poc hem estat de vacances i, els veïns ens han vigilat la casa, regat les plantes, han buidat la bústia. Tot això es fa tot sovint també per evitar que els lladres s'adonin que no hi ha ningú a casa. En una casa hi ha d'haver moviment o ha de semblar que n'hi ha, tant si és així com si no. Almenys així ho recomanen els diaris en aquest temps que enfosqueix aviat i on augmenten els robatoris.
*********************
Foto 1: L'Ajuntament
Foto 2: Verduleria del barri
Foto 3: El Pau a la font
Foto 4: Posta de sol a Eppelheim
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La meva ciutat adoptada es diu Eppelheim, a un quilòmetre de la famosa ciutat de Heidelberg (a la província -"land"- de Baden-Württemberg).

La gent d’Eppelheim són descendents de famílies de pagès, tenen costums conservadors, estalviadors. Els nouvinguts, que per la proximitat a la ciutat de Heidelberg no són pocs, són més aviat famílies joves o nois i noies que comencen la seva vida estudiantil a la Universitat de Heidelberg o bé que fan els primers passos de la seva vida professional. Sovint són d’altres zones d’Alemanya.

Als alemanys els agrada molt viatjar i veure món. Aquí no s’estalvia ni un euro. El nivell de vida en aquesta zona és alt, l’estatus econòmic també és, jo diria, mitjà alt. El golf, l’hípica o el tenis són esports normals en aquesta zona.


El pastís forma part de la cultura alemanya: allà a les tres de la tarda es pren te o cafè i es menja un tros de pastís, normalment casolà. Al temps de les maduixes es fan uns pastissos per llepar-se'n els dits. Per cert, que les maduixes d'Alemanya són boníssimes, molt gustoses, no ho hauria dit mai! Típics d’aquesta zona també són els espàrrecs, que es mengen amb patates bullides i també són boníssims, però caríssims.

El mitjà de transport que es fa servir més són les bicicletes, sobretot la gent gran. Aquest costum és conseqüència de l’última vegada que hi va haver una crisi del petroli a Alemanya; llavors es va prohibir anar amb cotxe els diumenges, de manera que si volien fer alguna cosa havien d'anar en bicicleta. Això ha fet que s'hagi convertit en el transport diari més usat. Sigui com sigui, està molt bé, a mi m’agrada molt.

Una abraçada, Mercè
Anterior       
Publicitat