Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aquesta vegada voldria compartir amb vosaltres el que he viscut les dues darreres setmanes a Zàmbia. Ja sabeu que m’encarrego de dirigir el programa de lluita contra la tripanosomiasi humana africana a l’OMS. He estat visitant les àrees on aquesta malaltia es transmet, a les províncies del nord, el centre i l’est de Zàmbia, on el reservori del paràsit són els animals salvatges.

A causa de les polítiques de protecció de la fauna, milers de persones que viuen a les zones properes als parcs nacionals estan obligades a conviure amb els animals, com havien fet sempre, però ara no tenen la possibilitat d’establir-hi un equilibri.


Així doncs, milers de persones no sols tenen problemes per poder conrear, sinó que han d’anar amb compte quan es desplacen d’un poble a l’altre. A més a més, cal que siguin dins de casa a les set del vespre, quan ja és fosc, perquè els felins es comencen a bellugar. Les evacuacions sanitàries més freqüents en aquestes zones estan lligades a problemes de maternitat, però la segona es deuen als atacs d’animals salvatges.


Pel que fa a la tripanosomiasi humana africana, si abans aquestes poblacions tenien el risc de contagiar-se de la malaltia quan els adults anaven a caçar, ara tothom està en situació de risc, començant pels infants, per les picades de la mosca tse-tse a la mateixa escola del poble, ja que el vector d’aquesta malaltia, la mosca tse-tse, com que segueix els animals, ja no només es troba a les zones de bosc, sinó també als voltants de les cases.

Just, doncs, una reflexió sobre la protecció de la natura a l’Àfrica per al goig dels turistes, però sense oblidar les poblacions que viuen a les mateixes zones des de fa segles i que havien establert una coexistència amb la natura fins que altres factors la van trencar.

Pere

***************************
Foto 1: Sitatungues menjant en els camps
Foto 2: Elefants en el riu on les persones van a buscar aigua
Foto 3: Nens de l'escola escolten al mestre i a l'infermer.
Foto 4: Un poble caracteristic de la zona

28/10/2008: Carta des de Kampala

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Acabo de tornar de Kampala, la capital d'Uganda.

He visitat els llocs on es transmet la malaltia de la son (la tripanosomiasi humana africana) de la qual s'encarrega molt bé la mosca tse-tse.
Aquesta ha estat la meva tasca en els últims 28 anys i Uganda és un dels 29 països africans que visito amb regularitat.

Però Uganda és l'únic país que declara casos de les dues formes de la malaltia: la forma crònica gambiana al nord-est i la forma aguda rhodesense al sud-est.

Després d'acabar la visita del nord i viatjant cap al sud a través del parc de Murchison vaig trobar aquesta persona que seia en un tamboret. És la meva dèria: quan viatjo per l'Àfrica, m'agrada recol·lectar peces populars. Trobo que tenen molta energia concentrada després de ser testimonis de llargues xerrades en aquests poblets on no hi ha cap altra cosa a fer, al capvespre, que escoltar les històries i discussions d'uns i altres.

Pere
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tinc 56 anys i sóc de Badalona.

La feina de metge especialista en malaties tropicals en general, i en la trypanosomiasi humana africana, en particular, em va portar fins a Ginebra.

Treballo dirigint el programa de l'Organització Mundial de la Salut contra aquesta malatia.


       
Publicitat