Ja fa hores que plou a Barcelona (i a molts altres indrets de Catalunya). En dies com aquests hi ha dues opcions. O és festiu i ens podem prendre la llibertat d’abandonar-nos a la melancolia mentre mirem a través de la finestra; o s’ha d’anar a treballar i, per tant, o ens animem o poc productius estarem.

Aquí, dues maneres d’animar-nos en dies, per si mateixos, depriments. Un llibre i un disc.

El llibre: “Cosas que los nietos deberían saber” (Blackie Books, 2009), de Mark Oliver Everett, més conegut com a Mr. E (o simplement E.), músic excepcional que firma els seus discos sota el nom d’Eels. No és una novetat, però l’he acabat de llegir avui mateix. I llegir-lo m’ha proporcionat una dosi de vitalitat molt important. Com diu Rodrigo Fresán, que n’escriu el pròleg, aquest és “el millor llibre d’autoajuda que no intenta ajudar ningú però que ho aconsegueix gairebé sense proposar-s’ho”. I això que la vida de l’amic Everett (sí, ja gairebé el nostre amic després de llegir-lo) no ha estat del tot alegre: es va trobar mort el seu pare, la seva mare va tenir un càncer que la va destrossar, la seva cosina viatjava en l’avió que l’11-S es va estavellar contra el Pentàgon... en fi.

null

Una autobiografia per riure, emocionar-se, descobrir el perquè de moltes de les cançons d’Eels i adonar-se que, si no li trobem sentit a la vida, és perquè no volem.

El disc: “Tudo Azul” (Red Circle Music, 2008), de la Velha Guarda da Portela. Un disc de samba, pura samba, perquè recupera la tradició d’aquests músics veterans de la mítica escola de samba carioca Portela. Per entendre’ns, i salvant totes les distàncies, és aproximadament el que va passar amb el projecte de Ry Cooder “Buenavista Social Club”, recuperant el millor esperit cubà, o el disc “Cosa Nostra” de Patriarcas de la Rumba. A ”Tudo Azul” ens presenten els clàssics d’un estil que val la pena conèixer, sobretot per entendre els perquès de molta de la música que es fa avui en dia. Produït per Marisa Monte (filla de qui va ser director de l’escola, Carlos Monte), el disc compta amb col•laboracions destacadíssimes, però el que val és l’emoció de sentir unes veus autèntiques i una mestria digna d’aplaudiment.



I així és com un servidor ha encarat un dilluns d’allò més depriment.