A Israel no només es parla l’hebreu. Les comunitats jueves en la diàspora tenien altres llengües, entre les quals el ladí. Aquesta és la llengua pròpia dels sefardites, els jueus expulsats el 1492 dels regnes de Castella i Aragó. Durant segles, mentre vivien al nord d’Àfrica i a l’imperi Otomà, aquests grups van servir-se de la llengua per relacionar-se. Avui en dia, però, el ladí està en una situació delicada, a Israel. Dos moments històrics la van debilitar i van fer més difícil la seva transmissió. Amb una població envellida i dispersa, sense una funció social a què aferrar-se, el ladí és una llengua moribunda. Contra el pessimisme, els actes dels “activistes del ladí”: xerrades, reunions i concerts per parlar, cantar i ballar la llengua.