Blog Europa

Aquest dissabte 23 de febrer a les 21:40h no et perdis al Canal 33 el capítol número 130 de Blog Europa on podràs veure les següents ciutats:


- Lovaina- L'Albert Olaya i els estudiants xinesos.

- Istanbul- L'Albert Elias i el basar més antic.

- Praga- La Carlota Sola i Lennon's Wall.

- París - La Laura Rius i un dia més d'escola.

A Lovaina hi ha una comunitat xinesa molt destacada. Tots els membres són estudiants, hi ha pocs treballadors. Conviuen junts i no intenten conèixer noves cultures. L'objectiu és clar: ampliar l'expedient acadèmic i tornar a la Xina.

Cada setmana, pels carrers d'Istanbul es poden trobar més de 200 bazars on s'hi pot comprar de tot. El de Fatih és el més important ja que es celebra cada dimecres des del segle XV, però l'obertura de grans centres comercials als barris està perjudicant aquesta tradició. Com afronten aquesta situació? Estan apareixent solucions al respecte?

La República Txeca, un país que no fa tant estava lluitant contra el règim comunista, però hi ha coses que, tot i que van passar no fa tants anys, ens semblen molt llunyanes. Però a Praga hi ha el Lennon's wall, un mur que, a causa del seu passat i de la vigència que té en el present, és un monument a la llibertat d'expressió i a la lluita per aconseguir-la.

Cada dimecres, les escoles de París tanques les portes; a part del cap de setmana, és un dia de repòs per als nens parisencs. Ara bé, des de l'Ajuntament de París es vol aplicar una reforma per al curs que ve en la qual, entre d'altres, els nens hagin d'anar a classe aquest dia. Què en pensen, els ciutadans?

Aquest dissabte 16 de febrer a les 21:40h no et perdis al Canal 33 el capítol número 129 de Blog Europa on podràs veure les següents ciutats:


- Växjö- La Laia Foguet i els suecs amb l'alcohol.

- Cardiff- La Cristina Lanza i les Charity shop.

- Nimega- La Marina casas i el carnaval de Maastricht.

- Düsseldorf - La Maria Casarramona i la cafeteria solidària.

Els tòpics més extesos sobre els suecs és que són freds i distants, i que beuen molt. És ben cert. Relacionar-se amb nadius no és fàcil quan a més, no es parla la llengua, però si entrem a bars i cafès, la fredor és substituïda per certa simpatia i amabilitat. Farem un tomb per Växjö per descobrir com és la cultura al voltant del beure a Suècia.

Des dels carrers més allunyats fins als més cèntrics de Cardiff, veiem quantitat de botigues similars per tot arreu. Són popularment conegudes com les Charity Shops.
Tot i que cada botiga compleix objectius diferents, totes tenen un factor comú: proporcionar un comerç alternatiu i sostenible amb l'objectiu de destinar els diners a diferents organitzacions locals o internacionals, fent del reciclatge de productes de segona mà una àmplia i diversa inversió social.

Mentre que a Catalunya el Carnaval al carrer és una festa d'allò més típica, a Holanda, només se celebra a les ciutats catòliques, com ara Maastricht. A la resta, solen quedar-se als bars o celebrar-ho a petita escala. Maastricht té el seu propi Carnaval, que comença amb l'enlairament de la patrona de la ciutat i els onze tirs de canó, seguits d'una gran cercavila. És per això que molts holandesos s'aventuren cap al sud del país on, durant quatre dies, els carrers són un riu de gent i colors que dansen al ritme de les bandes locals.

Düsseldorf té dues cares que, encara que no agradi gaire a l'Ajuntament, són ben públiques: la part bonica i rica de la ciutat, plena de botigues cares i restaurants de luxe, i la gent pobra i sense sostre que hi dorm a les nits. Però encara en té una altra que queda més amagada: l'he pogut veure de prop al Cafè Grenzenlos.

Aquest dissabte 9 de febrer a les 21:40h no et perdis al Canal 33 el capítol número 128 de Blog Europa on podràs veure les següents ciutats:



- Groningen- El Jordi brescó i Sense cortines.

- París- La Maria Arderiu i l'Arqueter.

- Weimar- El Cristóbal Adam i i l'hotel Elephant.

- Florència - El Marc Navarro i la Crisi.

A Groningen, com a la resta d'Holanda, gairebé ningú utilitza cortines. Un fenomen molt curiós que permet veure a tothom (curiosos o no) què hi passa dins de cada casa. De la mà d'un sociòleg investiguem els origens i el significat d'aquest comportament.

A París hi ha molta música i d'estils molt diferents; per això la ciutat és plena de músics i d'instruments. Però què passa quan a un músic se li trenca una corda o l'arquet? A la capital francesa hi ha un carrer ple de tallers de luthiers, els artesans d'instruments.

Diuen que els elefants tenen molt bona memòria. L'Hotel Elephant de Weimar ha presenciat més de tres segles d'història, a través dels quals ha acollit molt diverses personalitats: intel·lectuals, artistes, comerciants i polítics d'arreu d'Europa. En aquest prestigiós hotel, la història institucional de l'espai públic es barreja amb ficcions literàries tant com amb els rumors i les xafarderies sobre la vida privada dels personatges famosos. Quins records han persistit i com ho han fet?

Al pulmó verd de Florència, el Parc delle Cascine, cada dimarts s'hi munta un mercat amb productes a molt bon preu. Una alternativa per fer front a la crisi econòmica, però que també en pateix les conseqüències. Els venedors repeteixen la mateixa queixa: "els clients miren molt, però compren poc". Mentrestant, florentins i florentines s'ajusten el cinturó, cada dia una mica més.

Aquest dissabte 2 de febrer a les 21:40h no et perdis al Canal 33 el capítol número 127 de Blog Europa on podràs veure les següents ciutats:



- Estocolm- El Martí Pavia i el viatge al fred.

- París- La Maria Arderiu i l'Escola de teatre.

- Praga- La Carlota Sola i Kafka.

- Nimega - La Marina Casas i el Frisó.



Aquesta setmana us oferim un extra. Un recull de preses falses de la Cordelia, una de les nostres reporteres a París.
Ho podeu veure a l'enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?v=jdDtoM_crDQ&feature=youtu.be

L’École de l’arquitecte, dramaturg, actor i pedagog, Jacques Lecoq;
un gran apassionat de la vida i del moviment; s’ha convertit en tot
un referent en el món de les arts escèniques. Cada any són més
els alumnes que arriben a París, per estudiar en aquesta escola de
teatre.

Franz Kafka, escriptor nascut i enterrat a Praga, dins el cercle jueu, va ser educat en alemany i escrivia en aquesta llengua. La relació entre Kafka i Praga va ser intensa, el va marcar, va definir la seva vida i obra, però la relació entre l'escriptor i l'idioma del país on va néixer és pràcticament inexistent. Què diuen els txecs sobre aquest fet?

El frisó és, juntament amb l'holandès, la llengua oficial de Frísia, una regió del nord d'Holanda. Actualment el parlen unes 400.000 persones i s'utilitza en àmbits com ara l'administració, l'ensenyament i la televisió. Històricament es parlava en tota la regió costanera d'Holanda, incluïda Àmsterdam, però amb el temps ha anat perdent territorio fins a ocupar només la provincia de Frísia. Tot i així, encara conserva alguns trets de l'anglès, l'idioma d'on prové. Només aquell que sigui un autèntic frisó sabrà pronunciar la següent frase: "Bûter, brea en griene tsiis, wa't dat net sizze kin, is gjin oprjochte Fries". T'hi atreveixes?