Han condemnat Samsung a pagar més de 1.000 milions de dòlars per haver infringit patents d'Apple. El cas és una mostra del difícil que és fer tecnologia per mor d'una cosa, les patents, que inicialment estaven pensades precisament perquè els inventors fessin més tecnologia.

Les patents són una concessió temporal per estimular l'aparició de noves tecnologies. Als inventors els diem que no tenguin por dels plagis si presenten productes nous, car en tindran el monopoli un temps. A canvi els demanem que exposin la patent perquè augmenti el coneixement col·lectiu; per estimular la inspiració, creativitat i innovació d'altres inventors. No es pot patentar qualsevol cosa, cal que hi hagi quelcom nou que fins aleshores no existís en el cos del coneixement del seu àmbit tècnic –el cos del coneixement s'anomena «l'estat de la tècnica».

Primera patent del món el 1889
Si repassem la llista de patents d'Apple violades, hi trobem coses com desplaçar un text a la pantalla, arrossegar documents, fer-ne zoom i donar-los-hi la volta usant dos dits, l'estructura general o «ornamental» del disseny d'un telèfon, les icones amb cantonades arrodonides. El 2012 és totalment impossible fer un telèfon tàctil sense moltes d'aquestes característiques. És bo per a la societat que Apple en tengui el monopoli? D'altra banda, Apple també viola patents amb els seus iPhone amb característiques de semblant importància avui, però el tribunal les ha desestimat. Els jutges ja administren bé el monopoli que la societat concedeix als inventors? Sembla que en aquest cas hi ha prou dubtes.

Per començar a fabricar un producte no és obligatori demanar permís al propietari de les patents. Només ens demandarà si troba que li fem perdre vendes, ens agafa mania, té ganes de fer soroll o quelcom per l'estil. Quan presenti la denúncia, cal que tingui bons advocats perquè possiblement les patents no tindran sentit, tot i que li foren concedides. Qui pot entrar en aquest joc? Només les empreses amb prou diners per pagar els millors advocats i per enregistrar una quantitat gran de patents, que serviran per augmentar les possibilitats de negociació i guanyar més plets.

La natura de les invencions que aconsegueixen patents --i les sentències que en fan els jutges-- ens fan dubtar que es compleixi l'esperit de les patents: protegir els inventors, que augmenti el coneixement col·lectiu, estimular la inspiració, creativitat i innovació d'altres inventors. La protecció a l'inventor no és en funció de la qualitat dels patents, sinó dels advocats i els jutges. No serveixen per inspirar res; cap emprenedor voldrà ficar-se en aital camp de mines. Només estimula qui tingui prou recursos per demandar megacorporacions i sortir-se'n.

Cada cop són menys, i més poderosos, els que poden patentar invents i treure'n profit de fabricar-los --o demandar els plagis. Ni Apple ni Samsung deixaran de tenir als seus aparells les característiques objecte de les demandes, però les coses serien molt diferents pels nostres inventors locals. Cal repensar les patents.

---
Imatges: 324.cat, Wikimedia Commons.