Emblema Hacker
La paraula hacker sovint té mala connotació quan en parlen als informatius dels mitjans que no són d'internet: els que hi publiquen perquè toca, però que ja els estava bé el paper i les ones hertzianes. En contrast, els hackers solen ser bons (molt bons, de fet) a les cròniques dels mitjans digitals que no tenen previst el paper com a suport i que només recorden el Heinrich Hertz quan la Wi-Fi dóna problemes. En què quedem, ¿són bons, dolents o ni una cosa ni l'altra?

Són sempre bons si parlem de competència: en saben molt, destaquen. Passa que gaudir d'habilitats excepcionals no sempre implica tenir principis ètics i morals ben esmolats. Així, per exemple, es pot ser un gran cuiner i usar les targes de crèdit dels clients per a perpetrar estafes. Un cuiner de prestigi, un xef, també pot delinquir. Per fortuna és el cas de ben pocs individus del ram de la restauració, però passa. En definitiva: els cuiners, de qualsevol nivell, poden ser delinqüents però és molt baixa la possibilitat que n'hi hagi cap als restaurants on hem anat.

Fins ara aquest apunt de blog és un festival d'obvietats però calia exposar-les per comprendre fins a on arriba la maledicció mediàtica dels hackers. Els cuiners mai no han tingut tanta mala sort. Mai no va passar que, en un moment indeterminat, un periodista (sense identificar, de moment) redactés una crònica sobre les estafes sonades d'un cuiner molt bo del qual els col·legues deien: «és un xef». El periodista mai no havia sentit la paraula xef i la va associar amb la condició de cuiner delinqüent. Fet i fet, gairebé cap lector no sabia que era un xef i tot plegat va semblar bé a l'audiència. Però no va passar. Si hagués passat, avui el món pensaria que els xefs són una colla de lladregots. Els iniciats en les arts culinàries tindrien molta cura a l'hora de dir que tal o qual mestre és un xef. Si se'ls escapés, en un descuit, després caldria donar llargues explicacions sobre el malentès del periodista sense identificar. Una llàstima, perquè la paraula xef era ben contundent, útil, i a més sonava prou bé.

John Draper
A l'entrada cuiner de la Viquipèdia expliquen els xefs amb les mateixes paraules que podríem usar per a descriure els hackers:

«Hacker és tot aquell que a banda d'aprendre l'ofici, té estudis informàtics, aquest no solament programa, també pren programes de la informàtica tradicional (mundial) i al seu torn crea programes convertint tots en Art».

Si preguntem per hacker al Termcat ens contesta amb «furoner» o «pirata». La segona paraula està clarament influenciada pel periodista sense identificar i per això l'hem de descartar. I f"uroner"? El DIEC2 l'apunta cap a tafaner, un qualificatiu que tampoc no és gaire bon regal:

«tafanejar

1 v. intr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat en coses que no li importen, en afers d’altri. Passa l’estona tafanejant.
2 tr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat (en coses que no li importen, en afers d’altri). Què tafanegeu, aquí?»


En qualsevol cas ningú no diria d'un xef que és un cuiner que usa ingredients que d'altri i que fa plats que no li toquen. Tampoc no quadra amb la descripció de furoner que en fan al Termcat:

«Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les característiques i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit».

En vista de tot plegat, potser el més prudent i econòmic és seguir dient-ne hacker mentre esperem que a poc a poc es vagi desfent la confusió que va provocar el periodista sense identificar. Eric S. Raymond suggerí dir-ne cracker, dels dolents, però no hi ha consens car s'usava per diferenciar els hackers experts en criptoanàlisi que trencaven els xifratges, ço és, que els hi feien fer crac.

Hack Story
Potser algun dia aconseguirem que la premsa (sobretot la que ve del paper i les ones hertzianes) parli de hackers a l'hora de referir-se als millors informàtics. Tal com ja ho fa de xefs i doctors, que són els títols pels millors cuiners i metges. Per compensar el periodista sense identificar, a Barcelona hi tenim la Mercè Molist, també periodista, que ha encetat el projecte Hack Story. Servirà per recordar i descobrir grans professionals de la informàtica i les seves històries carregades d'anècdotes, virtuosisme, paciència i fins i tot art --com el dels xefs. Hackers que han fet que avui els ordinadors facin més coses que no pas les que pensaren les corporacions que en tenien les patents. Sí, va caldre saltar-se'n alguna. I podia ser delicte. Possiblement ho va ser, d'acord. Però, i que hauria estat dels xefs si la societat hagués permès la patent del sofregit de ceba amb o sense all? Potser hem de plantar cara a prou coses mal fetes en comptes de culpar i perseguir qui ens les fa veure.

---
Imatges: Hacker Emblem, a la Wikipedia, John Draper a la Wikipedia, un hacker històric, Hack Story.