Amazon Singles
A partir de cinc mil paraules els escrits tenen preu a internet. Aquesta és la xifra mínima que Byliner ha escollit pels llibres electrònics que venen per menys de 3 Eur. El màxim són trenta mil paraules, això és, entre set i quaranta fulls DIN-A4 escrits amb Times New Roman 12. Diuen que llegim unes dues-centes cinquanta paraules per minut, així que una obra ens ocuparà dues hores i escaig, que és la durada d'una pel·lícula més aviat llarga. Sembla que funciona [1, 2] i llocs com l'espanyol eCícero segueixen el model de Byliner i Amazon Singles. La idea central consisteix en oferir relats més llargs que els articles de les revistes però més curts que els llibres.

La primera novetat és que les tauletes i els lectors de tinta electrònica en són l'objectiu. El monitor de l'ordinador de sobretaula no compta. Del motiu ja a n'hem parlat a d'altres apunts: una postura per poder llegir durant hores, que ha d'incloure estar estirat al llit amb la pantalla sostinguda davant la cara talment un llibre o una revista --per això el portàtil tampoc no compta. Gràcies a les tauletes i els kindles, la publicació a internet mai més no serà el que era als incòmodes ordinadors de sobretaula i portàtils aparatosos. La comoditat farà que estem disposats a pagar per continguts extensos i de qualitat. Per això, el preu dels textos d'entre cinc i trenta mil paraules és sensiblement més barat que el d'un llibre de paper i s'aproxima al d'una revista --tot i que a les revistes no és freqüent trobar-hi articles d'una mitjana de quinze mil paraules. L'objectiu de tots els llocs de relats-ni-curts-ni-llargs és oferir qualitat, una cosa indispensable a un lloc, la xarxa, on hi trobem abundància d'informació. És veritat que molts llibres electrònics d'extensió clàssic tenen un cost inferior a 10 Eur i que en podem trobar molts per devall dels 3, però cal tenir en compte la segona novetat: a internet, un món de bits que no d'àtoms, no comprem una peça que ha de seguir uns cànons físics per tal que li puguem dir llibre, sinó que comprem una experiència. Aquesta oferta no ha triomfat al món del paper, on els llibres han de tenir un gruix --sovint construït a base de palla literària-- per a justificar un preu al voltant dels 20 Eur. És possible que dins d'uns anys qüestionem la raó de ser dels escrits llargs, herència d'una època en el que la venda de formats físics va sobrepassar la venda d'experiències literàries. I de les revistes, que ens feien comprar una dotzena d'articles dels quals només ens n'interessaven dos, i que sempre podien haver estat més extensos cas de no haver de pagar els deu que no volíem. Podrem comprar més experiències si cadascuna només ocupa una tarda o un parell de dies de trajectes en transport públic; deu experiències per 20 Eur en comptes de només una i lenta.

Byliner
Els articles periodístics són ideals pel gènere breu-però-no-gaire. En trobem prou a Byliner, la secció Singles d'Amazon, Now & Then, Longform, Longreads o The Atavist. Però tot i vendre-hi periodisme, no hi veiem destacada cap línia editorial ni tendència ideològica. Just hi veiem autors i títols. Alguns llocs tenen eines per a seguir-los: podem veure quants seguidors tenen, si els llegeixen abastament, o repassar-ne opinions de la clientela. Al món dels relats-ni-curts-ni-llargs l'autor és el mitjà. El lloc, això que fins ara era el mitjà, just és una forma d'arribar a estar encantats d'haver-nos conegut amb l'autor (o no).

Periodistes que malauradament sou a l'atur: ¿encara cerqueu feina als mitjans de sempre o esteu treballant per a convertir-vos en un? Voleu seguir escrivint copiant i enganxant les notes de premsa de sempre, refregint els comunicats de les agències de tota la vida, i farcint amb una mica de literatura les noticies de les quals ja ens n'hem assabentat al Twitter, o preferiu cuinar plats propis d'entre cinc i trenta mil paraules, quant més fresques millor? Milers de lectors amb tauletes i lectors de tinta electrònica --i els que cauran-- han estalviat prou diners, els darrers anys, a base de no comprar diaris i revistes que ja no els interessen. Poden servir per a comprar els vostres treballs, però primer us han de conèixer i després els heu de seduir. Els editors us podrien ajudar, però no us amoïneu si no es mouen gaire; potser la següent revolució és la que en aquest moment està programant un xinès de 15 anys mentre menja he fen davant el monitor.

eCícero
En parlar d'aquest format i nova manera de distribució, prou periodistes i escriptors m'han dit que hi troben una pega: serà complicat competir amb tanta oferta perquè tothom podrà publicar. És cert que desapareix el filtre de l'editor que diu qui publica o no, a qui dedicar el pressupost per les promocions. Però hi ha un nou filtre: l'acció de compra dels lectors. En un entorn d'abundància només pagarem per allò que té qualitat. No pagarem la part de la revista que no ens interessa ni el gruix mínim que «ha de tenir» un llibre. La selecció natural promet qualitat, cap autor no hauria de trobar-hi pegues.

I què faran els editors? En aquest moment haurien d'estar treballant en plataformes per a distribuir obres pensades parells que permetin llegir estirat. El que facin ha de servir per a captar i entrenar els millors autors. Tot seguit els han de posar en contacte amb lectors disposats a pagar per treballs de qualitat, d'entre cinc i trenta mil paraules, que no han de passar els tres Euros. Ni més ni menys.