L'any següent a la presentació de la primera tauleta, el 2011, les compres des de dispositius mòbils s'ha multiplicat per sis i l'iPad n'és el protagonista. De moment només hi ha 63 milions de tauletes en marxa, però a can Gartner diuen que en 4 anys poden ser 900 milions, una xifra semblant a la quantitat de PC que la mateixa consultora deia que hi havia al món l'any 2008. Tenint en compte la frenada en les vendes de PC --que a Gartner no preveia el 2008-- no sembla gaire lluny el moment que hi hagi tants PC com tauletes. És clar que cal que tinguem en compte les tauletes a l'hora de desenvolupar qualsevol projecte per internet.

En aquest moment sembla que tenir bona presència a les tauletes (i mòbils) és sinònim de presentar una aplicació, però la cosa no és ben bé així. Fet i fet, és començar la casa per la teulada. Basta que mirem per on sovint arriba el gros de les visites al nostre lloc web: posicionament als cercadors, aconseguir l'atenció de les persones que comparteixen coses interessants a les xarxes socials. Si són a una tauleta (o un mòbil) no fan res tant diferent al que els usuaris d'ordinadors de sobretaula: fan clic. I què passa amb la majoria de llocs quan s'hi arriba amb una tauleta? Mostra una plana feixuga pensada per sobretaules. L'abandonem abans que es carregui del tot, perquè es cruspirà un 5% de la bateria i massa bits del pla de dades limitat amb l'operadora 3G de torn. Potser ens mostra una plana pensada per mòbils, però no som a un mòbil. És massa simple per la tauleta. Solen semblar poca cosa fins i tot als mòbils, perquè tenen limitacions inexplicables com ara no poder ampliar el text o les imatges fent la pinça amb els dits. ¿Perquè no ens deixen usar una funció tant útil a un dispositiu tàctil? I això és si és que funcionen: moltes «planes d'aterratge» de versions mòbils ens envien cap a la portada, i des d'allà cal cercar l'article en qüestió. Cal que ens interessi molt per a fer-ho, cosa que sovint no passa... i deixem estar el lloc.

Les planes per tauletes no tenen perquè ser les mateixes que les pensades per mòbils ni sobretaules. No tots els mòbils tenen la mateixa mida ni les tauletes tampoc; hi ha la tendència de fer mòbils cada cop més grans i tauletes més petites. Perquè tot plegat serà un bon embolic, potser cal que els webmestres facin que el web miri la mida de la pantalla del visitant i pintar-lo amb més o menys coses depenent de l'espai disponible: treure o afegir columnes, evitar imatges pesants i Flash o no, etc. No cal fer un web nou, massa bàsic, per a mòbils, excepte pels casos que ens visiten des d'un aparell molt limitat --i tenen els dies comptats perquè són just una introducció per indecisos.

El web és el primer contacte que tenim amb el visitant i és el que cal cuidar, això és el que volia dir. Les aplicacions venen després, i és al que anava. La primera pregunta és si calen: ¿podrem fer, amb una aplicació, quelcom que no es pot fer al web? Si la resposta és sí, aleshores l'aplicació té sentit. Però cal explicar què s'hi pot fer de nou que no és possible al web, perquè els usuaris de tauletes i mòbils cada cop seran més exigents a l'hora d'instal·lar aplicacions. Ocupen espai a la memòria del mòbil, als menús o als escriptoris. De vegades les instal·lem perquè l'autor no ofereix al web serveis que sí té l'aplicació, però no ho acabem de comprendre. No havíem quedat que el que es porta és el núvol? És el món a l'inrevés: l'espai als ordinadors de sobretaula i portàtils és abundant i barat, però ens diuen que no instal·lem res i ho fem tot al núvol; als mòbils i tauletes l'espai és car i limitat, però no aturen de demanar-nos que instal·lem coses. És un absurd amb data de caducitat.

Paga la pena invertir-hi prou cura i diners, perquè ben aviat una bona part de les compres es faran des de tauletes. El motiu és simple: els tauletaires estan més relaxats que no pas els que són davant d'un PC. Els d'Amazon ho saben i les compres amb només un clic, des dels Kindle (que s'assemblen molt a una tauleta) han disparat la venda de llibres electrònics. No deixeu que l'experiència de visitar-vos i comprar qualque cosa sigui massa complicada, perquè no funcionaria ni al món real.

---
Imatges: Matt Buchanan, W3C.