Conspiranoia al Twitter

El 28 de gener fou un dia de vaga de piulades contra la censura a Twitter. Molts usuaris van anunciar que abandonarien la xarxa social durant 24 h i l'etiqueta #TwitterBlackOut va treure fum. Censura, una paraula que provoca reaccions ràpides sense aprofundir gaire, i és que el mot «censura» sona molt malament en una internet que hauria de ser lliure. És veritat que Twitter serà més restrictiu?

Dos dies abans de la jornada de vaga, al blog del Twitter anunciaven un canvi tècnic. Fins ara, quan rebien una denuncia esborraven les piulades que anaven contra les lleis del país de torn. El canvi consistia a ocultar-les només per als internautes d'aquell país. Això significa que la resta de món sí que podrà veure allò censurat per les lleis d'algunes contrades. En principi tot indica que a Twitter hi ha menys censura que abans; ja no esborraran res per a tothom.

Per què una mesura per rebaixar el nivell de censura que abans ja existia provoca aital protesta contra la censura a Twitter? Possiblement perquè cal llegir i reflexionar les coses abans de fer acusacions –cosa no gaire freqüent, malauradament--, perquè a internet 2.000.000 de persones poden aixecar la cama just perquè han vist 200 que ho feien, i perquè la paraula censura és tabú a la xarxa. Qualsevol escàndol a internet sol generar una allau de suposades conspiracions, també conegudes com a conspiranoies. El mal pot ser gran per qualsevol servei i en una setmana veure com es desfà una comunitat que ha costat 5 anys fer-la. Per això, en veure les reaccions, a Twitter van donar més detalls, el dia 27, al mateix apunt de blog. Fins i tot la EFF, una organització que vetlla per les llibertats a internet, va publicar un article per explicar que tot plegat era una confusió.

Les qüestions legals són un bon maldecap per als responsables d'un projecte a la xarxa. Ben al contrari que «censura», el tractament que ara Twitter dóna als continguts amb problemes legals és una bona idea que poden seguir la resta de llocs. Internet no té fronteres i els nostres llocs es poden visitar arreu del món. Els països cada cop tenen lleis més restrictives; sense anar més enfora a l'estat espanyol per mor de la llei SindeWert, que pot fer que un lloc australià tingui problemes a Espanya perquè algú de l'Argentina hi ha publicat un enllaç cap a continguts amb drets d'autor. Fins ara no quedava més remei que esborrar-ho, cosa que podia semblar incomprensible per la resta de món –i pitjor encara, una «censura» que portés cap a conspiranoies. Sobretot calia anar alerta si el lloc web tenia una oficina al país demandant: podien tancar-la i que els empleats tinguessin problemes legals --a més de quedar-se sense feina. Twitter té oficina al Regne Unit, Irlanda, el Japó i aviat Alemanya.

Ocultar el contingut només pel país estiracordetes fa que la cosa queda resolta: cap perill per l'oficina local ni pel lloc. Sí, també el lloc, perquè seguint amb l'exemple d'Espanya, una demanda basada en la llei SindeWert pot suposar que bloquin el lloc sencer a l'estat. Amb la nova tàctica de Twitter no passaria i, mentre, a la resta de món poden seguir visitant el contingut. Fins i tot els visitants de l'estat si fan circular la seva connexió per servidors de proximitat estrangers –el que prou xinesos fan per esquivar la censura del seu país.

Per descomptat hi ha pràctiques penades per les lleis de molts països, com ara la publicació de dades personals o l'assetjament; qualsevol publicació contra els drets humans fonamentals. Però ningú mai no es queixarà si ho esborren perquè òbviament no és censura i eliminar-ho és un bon servei que ha de donar qualsevol parada a internet.

En definitiva, tot plegat una bona idea per a fer el menys penós enfront lleis que són una mala idea. I de l'escàndol al voltant de Twitter podem aprendre que cal anar molt alerta en fer anuncis de qüestions tant sensibles com la censura. Fet i fet, a Twitter ja feia temps que esborraven globalment continguts perquè en realitat també són víctimes de la censura dels règims més restrictius. I mentre això passava, sovint se'ls usava com exemple d'eina que havia ajudat en algunes revolucions a països totalitaris. Ara serà més fàcil garantir que això continuï passant, perquè la censura serà més laxa. Però la noticia és que Twitter s'ha passat al costat fosc i que a partir del dia 26 practica la censura.

Als cursos de gestió de gestió de comunitats a internet caldria que hi hagués un capítol per aprendre què fer i què dir, en ser gestors d'un lloc, per tal de no provocar mai les temudes conspiranoies internàutiques que poden fer que les víctimes semblin botxins.

---
Imatges: 324.cat, Turinboy al Flickr.