El tancament de Megaupload ha posat de manifest un grapat de coses que sospitàvem: massa internautes tenen mal entès què és ètic o no a l'hora de compartir arxius, què poc entén internet la vella indústria de la cultura i que no és pas veritat que la gent ho vulgui tot de franc a internet.

Molts internautes es lamenten del tancament de Megaupload i reclamen el seu dret a compartir. Amb el segon força gent hi està d'acord, però pocs se n'alegren del tancament de Megaupload. Cal tenir ben present que el lloc violava una norma bàsica: en copiar cal que no hi hagi ànim de lucre. No està gens bé guanyar diners amb unes obres i no pagar res a l'autor. Els propietaris de Megaupload hi van fer una milionada. Un bon nombre d'internautes d'arreu aconseguien un sobresou a canvi de pujar-hi obres protegides. És un tema de remuneració, no de còpies. Intentaré explicar que la remuneració és el rovell de l'ou de la qüestió dels drets d'autor.

Compartir és un dret natural. Així ho van tenir ben present els redactors de les primeres lleis del copyright, fa 202 anys. Fins aleshores copiava tothom qui podia i en sabia, però a mà. Les còpies eren ben escasses, clar. Va aparèixer un invent revolucionari, la impremta. Els empresaris del ram van demanar protecció i la societat va cedir el seu dret de còpia als impressors. Pensarem que no perdíem res pràctic, sinó més aviat tot el contrari: gràcies al copyright els empresaris s'hi posarien de valent i hi hauria moltes més obres que no pas copiant-les a mà –sovint per monjos de monestir difícils de tractar. L'accés als llibres faria que més gent aprengués a llegir i escriure; en definitiva, més cultura arreu. Per altre banda, tant donava no poder imprimir, tanmateix no fèiem pas comptes d'instal·lar cap impremta a casa. La llei tenia un detall que cal destacar: continuava vigent el dret de còpia sense ànim de lucre entre particulars. El lucre estava reservat pels impressors i autors perquè la remuneració era el centre de l'assumpte. També ho era difondre més la cultura, però no tant; seria una conseqüència de protegir la feina dels impressors i per tant dels autors, que fins aleshores sovint vivien del mecenatge.

Les lleis de copyright han tingut ben poques modificacions al llarg de gairebé dos segles. Les més importants són recents i per mor de l'arribada d'un canvi tecnològic tant important com el que les van fer sorgir: amb internet i els ordinadors, a gairebé totes les cases hi ha «impressors» en potència. Aquest altre bot tecnològic tant notable, ¿ha servit per a modificar el copyright en base a l'esperit amb el qual el vam redactar en aparèixer l'impremta? Això és, ¿hem legislat per tal d'aconseguir difusió de la cultura a base de fer el màxim nombre de còpies? Ben al contrari, les noves lleis pretenen prohibir el dret de còpia sense ànim de lucre entre particulars. Vam concedir el dret de còpia als editors perquè no era probable imprimir a casa, però ara que sí podem «imprimir» no ens el deixen recuperar.

Tothom està d'acord que els autors han de cobrar per la seva feina. Sempre ha estat el pinyol de l'assumpte –repeteixo. Però ningú no legisla clarament al voltant dels autors. Parlen de «lleis de drets d'autor» i el títol sembla molt correcte: lleis per a que els autors cobrin? Sí però no: a la pràctica totes les modificacions del copyright van contra les còpies sense ànim de lucre que fem a internet. Tot plegat és un bon embolic per a protegir els ingressos d'una indústria de còpia i distribució que ja no necessitem.

La qüestió és que seguim tenint les idees tant clares com fa 201 anys enrere. Les obres han de circular al màxim i seguirem compartint sense ànim de lucre. Però volem que els autors cobrin. Estem disposats a pagar, els milions de comptes premium de Megaupload en són un exemple. Han estat un error perquè ni un cèntim ha arribat als autors. Dels errors se n'aprèn. En primer lloc hauríem d'estar profundament en contra de les pràctiques d'aquesta empresa i celebrar que l'hagin tancat. En segon lloc hem de cercar com redirigir tota aquesta milionada cap a les butxaques dels autors.

No serà fàcil perquè la indústria ha demostrat que no comprèn aquest canvi –no hi aprofundirem; basta observar-los. El cert és que en revisar els meus darrers pagaments me n'adono que només els he pogut enviar cap autors que han renunciat a la vella indústria. Gent que ha col·locat els seus discos i llibres a llocs on els podia descarregar sense pagar --solen ser plataformes creades per una nova indústria de la distribució. A la mateixa plana sempre hi havia un botó on fer un pagament. No demanen pas que compris cap còpia sinó que paguis perquè han fet música o han escrit un llibre. Aquesta és la tendència: volem pagar però no volem comprar còpies. És el retorn del mecenatge de la cultura, només que aquest cop amb petits pagaments de milions de persones. Més lliure. Moltíssim més que no pas treballant per editors fabricants de còpies. Bones noticies per la majoria d'autors. Pels editors capaços d'oblidar el negoci de les còpies per a treballar en el que havien de fer però que sovint han deixat en segon pla: posar en contacte autors i persones que manifesten coincidències en les seves inquietuds.

Les lleis de copyright, adaptades a internet, haurien de penalitzar als que es quedessin amb els diners de les creacions, no de les còpies. Però em fa l'efecte que no podem esperar gaire del legisladors que només escolten la vella indústria; la llicència Creative Commons ho fa, ja en tenim, de legislació. Hi ha nova indústria disposada a reemplaçar l'anterior. I prou diners per a ells. Els ingredients hi són tots per què comenci l'efecte Megaupload.

Just una anècdota per acabar: el darrer llibre que he comprat en format electrònic ja l'havia llegit després de baixar-lo de Megaupload. En aquell moment no hi havia forma de pagar l'autor perquè el llibre no era a cap lloc legal. Però n'han fet una reedició, cosa que ha fet fos venal a un web on el podia comprar pel que crec que ha de costar un llibre electrònic: menys de 10 Eur i que l'autor cobri almenys el 70% cada venda. Ha estat l'oportunitat per pagar una obra que em va agradar. He pagat la feina, no la còpia, perquè ja l'havia fet. I va ser molt fàcil.

---
Imatges: 324.cat, Viquipèdia.