Steve Jobs (1955-2011) passarà a la història com un dels grans homes de la nostra era, la dels bits. El seu gran mèrit ha estat posar a les botigues el que altres genis van imaginar i ell va saber interpretar d'una manera brillant.

No n'hi ha prou amb ser brillant. Cal tenir alguna cosa més. Carisma, ser comercial i tenir sentit estètic, com Steve Jobs. Saber ser al lloc adequat en en el moment oportú, com Bill Gates. Trobar bons preus i serveis, com Jeff Bezos. Una ètica forjada en ferro, com Richard Stallman. Tots ells, grans tècnics també, faran història i els recordarem com els protagonistes dels mons dels bits que avui són omnipresents a les nostres vides, que diuen el que podem llegir, escoltar, mirar i publicar. Però aquests protagonistes van tenir pares sense gaire renom ni èxit, com Alan Kay i Douglas Engelbart. Ningú no és res sense els seus mestres, perquè el coneixement és una propietat col·lectiva, mentre que la sapiència frega l'art. Steve Jobs era savi. I un artista.

Alan Kay va dir que "la millor manera de predir el futur és inventar-lo". És l'autor del paradigma de la programació orientada a objectes que domina tot el programari que usem avui. Als anys 70 va treballar al PARC de Xerox desenvolupant interfícies gràfiques que més endavant serien la base dels sistemes MacOS i Windows. També va ser el primer a parlar d'ordinadors de tauleta amb el Dynabook, un format del 1968 que es va avançar als portàtils (que encara havien d'aparèixer) i que ha tingut èxit des de la presentació de l'iPad.

Douglas Engelbart des del 1950 donava voltes a com fer que el món fos millor recollint l'intel·lecte de les persones. Va ser l'inventor del ratolí -pel qual només va cobrar 40.000 dòlars d'Apple perquè la patent estava a punt de caducar. A ell li devem la idea de les interfícies gràfiques, l'hipertext i la construcció d'internet: al seu despatx hi va haver uns dels primers nodes de la xarxa.

Els deixebles d'Engelbart i Kay van anar a parar al Xerox PARC, un lloc on van desenvolupar una bona part de la informàtica que coneixem avui però sense cap èxit comercial. Va ser Steve Jobs qui, en una visita el 1979, va captar tot el xup-xup que allà hi havia per a crear el Macintosh, el primer ordinador domèstic fàcil d'usar. Més endavant aprendria quina era la potència dels sistemes basats en UNIX i GNU/Linux, per donar lloc al MacOS X, que va salvar una Apple al llindar de la ruïna.

Steve Jobs va ser un gran observador i psicòleg capaç de captar el millor de cada casa; també de la dels clients. La va encertar en l'elegància dels seus dissenys de maquinari, però també en la robustesa d'un programari sense riscos que brollava dels grans mestres com Engelbart i Kay; des de la versatilitat del programari lliure fins a la robustesa de l'UNIX i el programari GNU de Richard Stallman. Ho va combinar en un producte irresistible per a la majoria de gurmets del bit. Steve Jobs podria dir el que mai no direm del Bill Gates: els usuaris d'Apple han triat què volen comprar, mentre que els de Windows usen resignadament allò que troben en comprar un PC.

Jobs haurà estat el gran nas informàtic de la nostra era, la de l'inici de tot plegat, cosa que històricament és prou important. Trobarem a faltar algú tan viu a l'hora de captar què volem, però de mestres encara en queden un grapat. Cada cop menys i prou granats.

---
Imatge: Portada d'Apple.com el 06-10-2011.