Randi Zukerberg. Foto: Wikipedia.
Facebook i Google no volen anonimat a les seves xarxes socials. Google va tancar comptes d'usuaris que usaven sobrenoms al seu perfil del Google+ i Randi Zuckerberg, germana del fundador del Facebook, va dir que creu «que l'anonimat ha de desaparèixer». D'altra banda, a l'Electronic Frontier Foundation (EFF), que vetlla pels drets digitals des del 1990, diuen que «les comunicacions anònimes tenen un lloc important en el nostre discurs polític i social».

Zukerberg al·lega que «la gent es comporta molt millor quan revela el seu nom real» i que «deixa de fer coses a internet quan va lligada al seu nom» --coses lletges, se sobreentén. A Google+ sembla que pensen el mateix; és el que dóna a entendre la conversa entre Robert Scoble i Vic Gundotra de Google: «intenta aconseguir un to positiu [pel Google+]. De la mateixa manera que quan un restaurant no hi deixa entrar gent amb samarreta». Scoble conclou el seu apunt (abans linkat) amb aquesta frase: «m'ho estic passant molt bé aquí i això és el que compta».

Logo de la EFF. Imatge: Wikipedia
A l'EFF parlen d'anonimat per mor la lluita de treballadors contra governs repressius. Potser pensem que no és el nostre cas. Però vivim temps d'indignació, que duu crispació a totes les parts, i pot passar que algú s'ho repensi a l'hora d'expressar les seves idees a les xarxes socials. L'EFF també parla de pares que «cerquen una forma segura perquè els fills puguin explorar» i «víctimes de la violència domèstica intentant reconstruir les seves vides on els abusadors no els puguin seguir». Per tot plegat troben que l'anonimat és important en el nostre discurs polític i social. «L'anonimat és un escut de la tirania de la majoria».

Conec prou gent interessant que usa sobrenom a les xarxes socials. Hi fan coses possiblement que mai no farien amb el seu nom real. I no es tracta d'anar contra les formes que volen cuidar a Facebook i Google+. Es tracta de parlar clar i fer pensar mitjançant converses prou ben moblades. O això altre que algú m'explicava no fa gaire: es va donar d'alta amb el nom real per fer una xarxa inicial. Va canviar el seu nom en creure que ja tenia prou contactes i que no enyorava ningú. Ara es presenta, en privat, per afegir algun conegut que troba per aquests internets. Vol escollir els contactes sense cap compromís. Tampoc no vol que el departament de recursos humans de cap empresa sàpiga què fa ni com es relaciona, ni què diu a la seva vida privada. Té gelosa la seva privadesa i alhora no vol renunciar a fer-la petar amb gent de confiança a les xarxes socials. És ben lícit i raonable.

Robert Scoble. Imatge: Wikipedia.
És cert que hi ha gent que pot usar un sobrenom per molestar, insultar, mentir i encalçar. Però no podem argumentar la possibilitat de delicte com excusa per eliminar cap cosa important per la democràcia: «Les proteccions pel discurs anònim són vitals per al discurs democràtic».

A internet existeixen formes de defensar-nos dels que molesten o delinqueixen. Si ens molesten sovint basta ignorar-los --el celebèrrim «no doneu menjar als trolls». Potser podem avisar als administradors del lloc i, si ho troben prou greu, li cridaran l'atenció i el vigilaran. Si insisteix és possible que li tanquin el compte. Quan hi ha delicte ens protegeixen les lleis; no cal res més. Si algú publica quelcom punitiu sobre nosaltres el podem denunciar. Les autoritats analitzaran si comet cap delicte o si és just una discussió sobreescalfada. Quan s'hi escaigui ja identificaran, via judicial, qui ha darrere el sobrenom.

És freqüent que llocs privats tinguin normes més restrictives que les lleis democràtiques. Que ens ho deixem fer just per poder-hi entrar. Des de les xarxes socials fins als museus que no deixen fer fotografies per si de cas les usem per fer un calendari i vendre'l en comptes de limitar-nos-en a l'ús legal privat sense ànim de lucre.

Vivim temps de prevencions excessives per mor del copyright, de les formes, de la seguretat o la paranoia de torn. En aquest cas prohibir l'anonimat és per divertir-se, com diu Scoble. Diversió a canvi de perdre llibertat. Sí, la mar de divertit.

--
Imatges: Wikipedia.