En llegir el titular «Un estudi assegura que l'ús d'internet afecta l'ús de la memòria» vaig demanar-me si bé o malament. Diria que no gaire bé, després de llegir exemples que parlen de mort i malaltia a l'entrada «afectar» del DIEC2.

Possiblement en Sòcrates hauria posat un títol similar al relat del mite de Theuth per explicar que l'escriptura era contraproduent per al pensament. Theuth va ser el primer a descobrir els nombres, els càlculs, l'astronomia, la geometria i les lletres. Va visitar Thamus, el rei d'Egipte, per mostrar-li els seus coneixements i demanar-li si les podia lliurar als egipcis. El rei li va preguntar quins eren els avantatges de cada cosa, i ell n'hi anava fent cinc cèntims. Quan van arribar a les lletres, Theuth va dir que escriure faria més savis els egipcis i augmentaria la seva memòria, però Thamus hi va trobar pegues: «de les lletres has dit, per afecte al teu descobriment, el contrari del que produirà». El monarca trobava que la gent aprendria a oblidar i que descuidarien la memòria. També el seu interior perquè arribarien al record des de fora, amb l'escriptura, en comptes des de dins pel seu propi esforç. L'escriptura faria semblar intel·ligents persones que en realitat no ho serien; que just donarien la impressió de saber moltes coses tot i ser ignorants i que la seva presumptuositat els faria empipadors.

Sembla que finalment l'escriptura va arribar als egipcis. I de la pedra al papir, les pells, després al paper i finalment al bit. Però segles després la crítica és gairebé la mateixa –bé, avui en diuen "estudi" en comptes de "mite" i cal reconèixer que el text no és tant florit com el de Sòcrates.

La societat té una admiració important per la capacitat de memoritzar i la cosa ve de molt lluny. Fet i fet el sistema educatiu premia els alumnes que tenen més memòria; és el que ens han ensenyat i potser per això encara li donem tanta importància. A la pràctica ho era fins fa ben poc, ja que resultava materialment impossible arrossegar arreu tota la nostra biblioteca. Però avui podam portar a la butxaca tots els escrits del món si hi deixam caure un mòbil amb connexió a internet. Qui és més savi, qui que té molta memòria o qui sap trobar allò que necessita? I que té criteri per triar el gra de la palla. No ho sabria dir perquè els diversos tic-tacs humans poden donar lloc a moltíssimes combinacions; ni millors ni pitjors, diferents. Potser qualque deixeble de Darwin hauria de fer un estudi sobre quina estratègia ens ajudarà a sobreviure al segle XXI. Sense mites: supervivència pura i dura. Tampoc no sabria dir si la xarxa dóna lloc a una generació de gent encara més presumptuosa que la que temia el rei Thamus, però d'això l'estudi no en parla. Afortunadament alguna cosa ha canviat des de Sòcrates ençà.

---
Imatge: Vivere filosofando.