Adam i Eva foren expulsats del paradís perquè menjaren una poma. Però ells sabien que el problema era la poma mentre que als e-paradisos els expulsats sovint no saben què han fet malament.

A internet podem desaparèixer de les xarxes socials de cop, sense motiu aparent, i perdre tot contacte amb persones que no podem trobar a cap altre lloc. El concepte e-amic és molt vaporós i el paral·lelisme amb el paradís potser és un poc vehement; d'acord. Però no és gens agradable sentir-se desterrat ni poder conversar amb les persones que eren a la nostra llista de contactes perquè deien o feien coses que trobàvem interessants. O quedar-nos sense la possibilitat de publicar als llocs on ara hi ha l'audiència.

El 16 de setembre bandejaren del Twitter a l'Albert Collazo. És un dels organitzadors de les trobades de twitterquins (tuiters mallorquins) el darrer dijous de cada mes, un esdeveniment que té prou èxit. Just aquells dies estava enllestint el Twiigo, una eina per a crear grups al Twitter. Per a ell la xarxa social de l'ocell blau és una eina prou important per la feina i les relacions personals.

L'Albert no sabia què havia fet malament: «Havia fet massa RT's? [re-twitts] Havia passat algun límit de peticions provant Twiigo que em fes semblar un robot? Havia twitejat una noticia que era spam? Efectivament era la darrera opció però jo no ho sabia». Va enviar un parell de correus a l'adreça de suport del Twitter però «només vaig rebre un correu automàtic amb un "bla bla bla", normes i motius de bloqueig de comptes».

Va cercar casos semblants al web. En efecte, el seu darrer enviament era el motiu de l'expulsió. «Dimecres vespre vaig rebre una resposta d'un usuari de Twitter que no coneixia (segurament un robot) amb una noticia força atraient ("Breaking News: Google Hiring Americans And Canadians To Work From Home") amb l'adreça ihatejobs.net. La curiositat em va picar i vaig obrir l'enllaç. La pàgina mostrava la noticia correctament i fins i tot hi havia comentaris donant la seva opció. La noticia em va fer gracia i vaig twittejar-la en castellà i amb el mateix enllaç. Cinc minuts després m'havien bloquejat».

Potser podia recuperar el compte explicant que no hi havia cap mala intenció. Però on? L'adreça de suport semblava una paret pels expulsats. Va trobar un lloc de suport del Twitter a getSatisfaction.com. Diuen que hi ha administradors del Twitter llegint però que mai no diuen res. Va exposar el seu cas i diumenge, quatre dies després, el compte @albertcm tornava a funcionar. No va rebre cap altre resposta per cap via. «Ha estat una situació frustrant, però a la fi puc dir que he tret el cap del fang».

L'experiència de l'Albert és útil per a tothom que tengui compte a les xarxes socials. «M'ha fet veure que a Twitter pots tenir molts de contactes i es una eina útil, però que si un dia desapareix els deixés enrere sense poder localitzar-los per un altra mitjà. Es important tenir els contactes diversificats o replicats (e-mail, telèfon, altres serveis) i no dependre tant d'una eina o servei».

No podem quedar-nos sense correu perquè és un servei descentralitzat. Els protocols lliures SMTP i POP fan possible que hi hagi molts programes que l'entenen i cadascú pot tenir el servidor on vulgui, fins i tot a casa darrere una modesta ADSL. El web també és lliure gràcies al HTTP. És urgent que sorgeixin protocols lliures per les xarxes socials. I que en tenir-los els fem servir.

---
Imatge: WebGuild.