Paula Bonet

És molt difícil passar davant d’un dibuix de la Paula Bonet sense girar el cap, aturar-se i preguntar-se de qui són les mans que fan uns retrats tan bonics. I això encara és més rellevant si tenim en compte que es dedica a la il·lustració tot just des de fa un any. No és que descobrís la seva vocació artística de sobte. Nascuda a Vila-real, a la Plana Baixa, fa tot just trenta anys, la Paula es va llicenciar en Belles Arts a València, amb estudis a Nova York, Xile i Itàlia. El seu estil era l’oli, però el seu caràcter impulsiu la va fer canviar els pinzells i els llenços per la tinta xinesa, l’aquarel·la i el bolígraf. S’acaba abans i, segons ella, és més ràpid i directe.

Els seus primers dibuixos van il·lustrar aforismes i poesies d’autors com Carlos Marzal o Carolina Otero. Cosa gens gratuïta. La Paula es guanya la vida com a mestra de llengua i literatura. Les seves il·lustracions s’han escampat com la pólvora per internet, i s’han multiplicat els encàrrecs, de París a Mèxic. I això que només fa un any que s’hi dedica. Li vam demanar que il·lustrés les lletres d’algunes cançons de Mazoni per veure si en Jaume Pla n’encertava alguna. Com a mínim al seu retrat s'hi va veure molt identificat, i és que el pinzell de la Paula va molt i molt fi.