Lurdes R. Basolí

Lurdes Basolí amb una càmera a les mans és la discreció en persona. Que no es noti que hi ets és una norma clau del fotògraf de conflictes, però que ningú s’espanti: aquí, de conflicte, cap. La Lurdes, al Bestiari, només retrata un pare i una filla cantant una havanera en un local prou conegut de la zona, però si feu un cop d’ull a l’àlbum d’aquesta jove fotògrafa us trobareu un bon gec de bufetades als ulls.

Va néixer a Granollers el 1981, així que abans de fer els 30, la Lurdes i els seus projectes s’han guanyat el reconeixement de l’opinió pública i dels companys de professió, que l’assenyalen, no ja com un valor a l’alça, sinó com un talent extraordinari. Agafeu per exemple La Sucursal del Cielo, un viatge a la Caracas que no trobareu en pamflets turístics ni en la propaganda política del règim chavista. La capital més violenta de l’Amèrica Llatina vista pels ulls de la Lurdes és tot un poema, i un de versos molt dolorosos, a vegades. Enguany ha estat guardonada amb el premi Inge Morath que otorga Magnum Foundation, un premi internacional que cada any es dóna a una dona fotoperiodista de menys de 30 anys. La Lurdes és la primera catalana que guanya aquest premi i també és la primera que ha sabut copsar amb tanta sensibilitat a Sílvia Pérez Cruz cantant. Entre totes dues aconsegueixen posar la pell de gallina. Aquí en tenim una prova:

Sílvia Pérez Cruz fotografiada per Lurdes R. Basolí

*Per veure'n totes les fotos, cliqueu aquí.