Sílvia Pérez Cruz

La cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz està associada als fenòmens extraordinaris des del mateix dia que va néixer. Perquè el 15 de febrer de 1983, el dia que va arribar a aquest món, nevava a Palafrugell. Potser això explica l’enorme talent musical i l’admiració sense fisures que genera entre crítica i públic. Poques coses es poden dir de la Sílvia que no s’hagin dit ja. La seva ascensió meteòrica dins el panorama musical del país li augura un futur més que brillant. Un futur que ja és present, i que està forjat en un passat que sembla tret d’un conte: d’orígens molt humils, la Sílvia va descobrir que tenia un do per emocionar la gent amb la seva extraordinària veu cantant per una reunió social de rics. A la seva infància hi ha històries de tavernes on cantava havaneres acompanyant al seu pare i els contes i les cançons de la seva mare. A la joventut, el record de l'ESMUC i de moltes i moltes coneixences.

Una veu i un talent que ha posat al servei d’infinitud de projectes musicals que l’han portat del flamenc heterodox de Las Migas -de qui ja vam parlar aquí-, al jazz, la música ètnica o a musicar poemes. Entre molts d'aquests projectes hi ha el duet Llama, on ella posa la veu mentre l'acompanya el hang de Ravid Goldshmidt; en banda amb Immigrasons al costat de Refree; i fins i tot l'hem vista en teatre sota la direcció de Joan Ollé, amb El jardí dels cinc arbres, un text de Salvador Espriu en què la música també hi va tenir cabuda. Podríem continuar amb una llarga llista de col·laboracions i projectes diversos, però està bé subratllar que una de les seves últimes propostes va ser guardonada: el 2009 va guanyar el premi Miquel Martí i Pol amb la versió del poema Covava l'ou de la mort blanca de Maria Mercè Marçal. La Sílvia té una veu que emociona, una veu que és al Bestiari per explicar-nos la seva història.

Sílvia Pérez Cruz, "De sol a sol"