El capítol sencer amb Albert Pla, El gran copilot.

.

Deixant-nos guiar per l'Albert Pla hauria estat un atreviment. En ell, tot és imprevisible. Té una força escènica que contrasta amb el seu caràcter tranquil. Sense estratègies de màrqueting s'ha posat el gran públic a la butxaca, i s'ha convetit en un dels artistes més sòlids i personals del nostre país. També és molt estimat a l'Amèrica Llatina, on durant les seves gires per Mèxic s'ha apassionat per les ranxeres. I, com si fos una broma del destí, el seu mànager té el mateix nom que el protagonista d'una famosa novel·la mexicana: Pedor Páramo.

Amb ja 25 anys de carrera no ha caigut mai en les convencions socials ni ha tingut por de ser políticament incorrecte. L'Albert Pla és una espècie gairebé en perill d'extinció, però les seves cançons tenen la supervivència assegurada. S'han fet tan populars que tothom el té gravat a la retina cantant aquell "papa, jo vull ser torero". Amb 10 treballs editats, ha evolucionat de cantautor a performer i ha convertit els concerts en espectacles multidisciplinars, barrejant-hi poesia, teatre, circ i cinema.

Els que el tenen per un home de poques paraules i monosíl·labs descobriran que l'Albert Pla té un cervell que va més ràpid del normal, capaç de les més enginyoses respostes.

El capítol sencer amb Albert Pla, El gran copilot.
.

Quan sonen pianos de joguina i trompetes de mentida es fàcil reconèixer-hi la música de Pascal Comelade. Instal·lat a la localitat nord-catalana de Ceret, Comelade ha viatjat arreu i sovint el veiem col·laborar amb altres artistes com el poeta Enric Casasses, músics com Albert Pla o fins i tot en projectes teatrals.

Les seves cançons són principalment instrumentals i actualment l'acompanyen a l'escenari els músics de la Bel Canto orquestra. Els seus concerts evidencien que Pascal Comelade és un home de poques paraules, però potser és que no fan falta mentre no s'estigui de composar més peces intimistes i extremament especials. .

Els poemes de la Núria Martínez-Vernis surten de les pàgines dels llibres per passejar-se en longboard, sentir-se en recitals o fer experiments amb gravacions sonores i video poesia. Els seus versos porten més d'una dècada fent equilibris en reculls premiats com L'acròbata tampoc no en sortirà il·lès (publicat al 2000 i guardonat amb el Premi Amadeu Oller i el Premi literari Memorial Anna Dodas), o Quantes mentides fan una sola veritat (2003, Premi Josep M. Lopez-Picó). Escriu en primera persona sense por de saltar al buit i fa malabars amb les vivències i els pronoms personals. La Núria és una poetessa capaç de fer especials les coses quotidianes, com al seu últim treball, titulat Deix on dir, on ens explica quatre maneres possibles de sobreviure. Si a més de llegir els seus versos els escolteu de viva veu comprovareu que també és una rapsode ressonant, d'ulls atents i molta predisposició.
.

Hauríem d'anar ni més ni menys que a Guissona per a conèixer la terra que ha vist créixer l'alma mater d'El Petit de Cal Eril: Joan Pons. Fet i fet, una mica ja coneixem Cal Eril, o si més no, com sona el seu menjador, perquè en Joan hi ha gravat temes sencers. A banda del petit d'aquella casa, que va emigrar cap a la ciutat de Barcelona ara ja fa uns anys i que posa veu a tots els temes, completen la formació Lluís Rueda (sirolls), David Paco (baix) i Càndid Coll (bateria).

El folk psicodèlic i proper d'El Petit de Cal Eril és encara més potent en els seus directes. Pura energia musical i un discurs de Pons que no fa més que guanyar adeptes. Van començar editant-se el seu primer treball, però avia Bankrobber va copsar el seu potencial i els va editar I les sargantanes al sol (2009) i Vol i dol (2010), l'últim i amb el que donen prova d'un segell propi.

Vol i dol, d'El Petit de Cal Eril.


.

Veure algú carretejant un llit per la Rambla de Manresa pot semblar una imatge onírica. Tractant-se del realitzador i escenògraf Lluís Danés potser cal pensar que ha sortit així d'un dels seus espectacles. Tot el que toca ho embolcalla sempre amb una pàtina de somni. És el cas de muntatges com Tranuites o Llits, on aquest moble dotat de rodes i matalassos hiperresistents prenia una nova dimensió. És així com va captivar l'Albert Pla en el món de les acròbacies i el va convertir en el gran Lectus.

Però Lluís Danés també posa en moviment andròmines i objectes trobats que acaben prenent vida en les seves creacions, com les animacions pel programa Ànima o la nova imatge del Canal33. Tot un treball estètic que combina amb els documentals compromesos.

És un tastaolletes que va estudiar escultura a Belles Arts, i no ha parat de flirtejar amb el món del circ, els escenaris i els platós. Després de fer-hi passar molts artistes, en aquest capítol és ell qui comparteix llit amb l'Albert Pla.
.

La poetessa Núria Martínez-Vernis puja es prepara per recitar en patinet. I l'Albert Pla conversa amb la Bibiana mentre esperen, al cotxe, que el rodatge avanci, per variar...

.

Moments amb Albert Pla, músic indescriptible. Ell i la Bibiana conversen mentre van en cotxe.

.

Parlem de drogues amb Albert Pla.

.

Uns mariachis s'apoderen del "camerino" de l'Albert Pla. Mentre ell arriba d'actuar, la Bibiana assaja una cançó sorpresa amb la tropa de músics.

.