Teresina!
Què us he de dir que no sapigueu. No res, que ara ja fa uns dies vem tenir uns dies intensos. Primer la festa al Llum de Gas, amb forta promoció, assistència força digna i uns motius d'allò més interessants. Després la festa modernista, que va rutllar la mar de bé.
I cap a Occitània. La veritat és que a hores d'ara costa de recordar tot el que hi vem viure. Els tallers d'intercanvi entre gent del Salento (el taló de la península itàlica), de Miranda l Duero (el racó no lusòfon de Portugal), gent dels Açores, la colla Occitana de les Valades i de Nissa (uns perles tots plegats). Bona gent, bon menjar, bon ritme de vida....vaja , com a casa! La família que ho organitzava es mereix una ovació: Visca! Gràcies Leonora, Louis i companyia.
Viam quan reconduim les obsessions malaltisses de cert independentisme vers una relació natural amb els nostre germans occitans. "Tu ja m'enteeeens".
La cirereta va ser la visita a Aison, on vem tocar al mateix hostal d'acollida d'una estació d'esquí de fons (el civilitzat). Brutal! El Dado, un excel·lent acordionista i persona, i l'Stephano, un cantant i persona de primera, ens van tractar a cos de rei.
I cap a casa, bé cadascú la seva. Fins a La Vila Catalana (aquella emblemàtica àrea de servei del Rosselló) plegats i després tothom a rumiar amb la derrota del Barça (ja tocava, no?).
I endavant que no ha estat res. Ara ens toca Caldes de Montbui (cap de comarca del Vallès Central) a empènyer una micona la consulta que hi faran diumenge ("Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí! Voteu sí!" i Alfès, aquell poble de Les Garrigues que està al Segrià i on tot sempre gira rodó.
Ah! I on els Badabadoc podrem gaudir del Pardal en concert i d'una festassa de pam i mig.
Colom era català, els colons no.