Hola a tothom!

Sembla que estem arribant a l’etapa sènior de la temporada. Ja queda poquet per acabar aquesta segona entrega d’”Arròs Covat” i que jo m’agafi unes vacances!

La Laura i jo ja ens hem instal·lat a la nostre nova casa, i sembla que tot va molt bé. Encara no coneixem els veïns, però sembla que no n’hi ha cap de bipolar. Sé que era un personatge molt estimat per vosaltres, però, creieu-me… trobar-se’l a l’ascensor era un drama. El tio, tant et deia que anava al 4t molt content, com et deia que volia baixar al pàrquing perquè a sota terra s’hi estava millor lluny de tota misèria humana… Em sembla que el trobaré a faltar. Ell a mi no em troba a faltar. Ara sí. Ara no. Ara sí.

Fer el trasllat de casa el Serafí a on vivim ara va ser… “divertit”… Sí, és veritat. Fer un trasllat no és divertit. I per això no hem fet un capítol, perquè és impossible fer un gag d’un trasllat…

Però encara queda molta feina per fer i aquesta setmana a l’estudi hi arriba un encàrrec que em consagraria com a dissenyador… Hauré de disenyar el cartell del SÓNAR!

No us ho perdreu, no?

Que tingueu un bon dijous!

Petons i abraçades a totes!

Xavi.