Hola, arrossaires!

Recordeu quan us vaig dir que només em centraria en la feina i passaria de ties? Sí, era mentida. Com tothom en algun moment de la vida, he promès passar de les relacions i no ho he fet.

Com vau poder veure, en l’últim capítol, vaig conèixer… la Laura. I, sincerament, no puc parar de pensar en ella. Aquesta noia és especial. Laura, Laura, Laura, Laura…

No us passa això, a vosaltres? Et presenten algú, et quedes perdudament enamorat d’aquella persona, et passes el dia buscant-la al Facebook, al Twitter, tornes a anar als llocs on vau coincidir (per forçar una trobada “casual”) i no pots parar de preguntar-te si tu també li deus haver agradat. Crec que en l’estat d’estupidesa en què estic em faig unes 100 preguntes al minut.

I l’última que m’he fet és si a la Laura també se li està covant l’arròs. La veritat és que no sé res d’ella…

No us explico res més. El capítol d’avui ho explica tot.

Que disfruteu de l’“Arròs”!