Escrit per: Ànima
Tot just després d’entrenar una nova exposició sobre els gèneres literaris, Joan-Pere Viladecans, un dels artistes més representatius de la pintura catalana, s’asseurà aquesta nit al plató de l’Ànima. Abans de tractar la seva obra, però, ens ha parlat de si mateix.

JP Viladecans


Nom: Joan-Pere Viladecans

Edat: 63

Lloc de naixement: Barcelona

Un lloc per viure: Aracena - Canet de Mar

Quina altra vida t’agradaria viure? La meva, però millorada

Pintors (artistes plàstics) de referència? Taüll, Zurbarán, Magritte, Miró, Rauschenberg...

Un quadre que t’agradaria haver pintat? Qualsevol paret d’Altamira

Un museu on perdre’s? Els museus no són per perdre-s’hi, són per trobar-se

Una injustícia en el món de l’art? El mercat

Una cançó que t’agradaria haver compost? Jo vinc d’un silenci

Un llibre per llegir dues vegades? I tres i quatre, l’important no és la lectura, és la relectura

Una pel•lícula que t’hagi fet plorar? Bambi

Una pel•lícula que t’hagi fet riure? Qualsevol de Buster Keaton

Un espectacle en viu per recordar? El concert d’Amnistia al Camp Nou

A qui convidaries a sopar (encara que no el coneguis)? Thomas Mann

Un artista que no suportis? A mi mateix

Què t’anima? El sol

Què et desanima? L’espectacle de la humanitat actual
Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
Tenen nom de dona, però Antònia Font és un grup de cinc nois de Mallorca que cantant en mallorquí han aconseguit conquistar el públic nacional. Pocs dies abans del llançament del seu nou disc, Lamparetes, hem posat contra la paret el seu cantant, Pau Debon, i el seu lletrista i compositor, Joan Miquel Oliver.

null


Nom:
Joan Miquel Oliver Ripoll
Pau Debon Santandreu


Edat:
Joan Miquel: 37
Pau: 34


Lloc de naixement:
Joan Miquel: Sóller
Pau: Mallorca


Un lloc per viure?
Joan Miquel: Es Molinar
Pau: Mallorca


Quina altra vida t’agradaria viure?
Joan Miquel: Cosmonauta
Pau: Me consider una persona molt sortada amb la vida que m’ha tocat


Un músic de referència?
Joan Miquel: Kiko Veneno
Pau: Jaume Sisa


Una cançó que t’agradaria haver compost?
Joan Miquel: Psychokiller , Talking Heads
Pau: Portaavions


Una col•laboració musical pendent?
Joan Miquel: Mike Oldfield
Pau: Tomeu Penya


Un llibre per llegir dues vegades?
Joan Miquel: El misteri de l'amor, perquè no s'entén
Pau: La conjura de los necios, de John Kennedy Toole


Una pel•lícula que t’hagi fet plorar?
Joan Miquel: Dumbo
Pau: La historia interminable


Una pel•lícula que t’hagi fet riure?
Joan Miquel: Top Secret
Pau: Todo es mentira


Un espectacle en viu per recordar?
Joan Miquel: ns/nc
Pau: Ballet, dansa clàssica


A qui convidaries a sopar (encara que no el coneguis)?
Joan Miquel: Garfield
Pau: Pep Guardiola


Un artista que no suportis?
Joan Miquel: Cris Martin, tan sobreactuat! Fa vergonya aliena
Pau: Maná


Què t’anima?
Joan Miquel: El bon temps
Pau: Un bon tros de formatge


Què et desanima?
Joan Miquel: El mal temps
Pau: Tres dies seguits de pluja


Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
Sotmetem a interrogatori el reconegut fotògraf Joan Fontcuberta, que ens visita aquesta nit per fer un repàs de la seva carrera professional. Us avancem alguns dels seus secrets en el nostre ja habitual Contra la paret.

Joan Fontcuberta


Nom: Joan Fontcuberta Villà

Edat: 56 anys

Lloc de naixement: Barcelona

Un lloc per viure: Barcelona i el Quebec

Quina altra vida t’agradaria viure? La meva feina m’ha fet viure vides de cosmonauta, de paleontòleg, de terrorista, de monjo ortodox... Si tinc una segona oportunitat voldria repetir la meva vida

Un fotògraf de referència? Laszlo Moholy-Nagy i l’avantguarda que representa

Un fotògraf “amb nom” que no t’agradi? Sebastião Salgado

Un món que tinguis pendent de fotografiar? Com a projectes pendents, en vull fer dos des de fa temps. Un, parodiant el món de la política, l’altre, el món de la faràndula i del “famoseo”

Un rostre de la cultura carregat de fotogènia? Manolo Vázquez Montalban

Un llibre per llegir dues vegades? Pel plaer de llegir, hi ha llibres que m’agrada tenir a mà: Borges, Pessoa, Calvino... En poesia, Espriu i Salvat-Papasseit. Per coses de feina, Walter Benjamin i Roland Barthes

Una pel•lícula que t’hagi fet plorar? La que m’ha fet plorar més va ser Bambi quan tenia 6 o 7 anys

Una pel•lícula que t’hagi fet riure? Les de ciència-ficció de sèrie B

Una cançó que t’hauria agradat compondre? El poeta de Jordi Guardans i Famous blue raincoat de Leonard Cohen

Un espectacle en viu per recordar? L’espectacle mediàtic de l’11-S

A qui convidaries a sopar (encara que no el coneguis)? M’agrada menjar bé i si el sopar s’ho mereix, seria poc exigent amb la companyia. Ara bé, m’agradaria almenys prendre un cafè amb Umberto Eco

Un artista que no suportis? Des que sóc president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya he de ser molt políticament correcte i defensar tots els meus col•legues artistes

Què t’anima? Que surti el sol cada dia, les rialles de la meva néta i descobrir brots de creativitat que desconeixia

Què et desanima? Les retallades en els pressupostos de cultura
Categories: General , Entrevista

14/03/2011: Manel contra la paret

Escrit per: Ànima
Demà surt a la venda el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura, i avui ens visiten a l’Ànima per parlar-nos del seu nou projecte. Abans, però, hem volgut saber més coses del quartet musical i els hem sotmès al nostre particular interrogatori.

null


Nom:
Roger Padilla Gutiérrez
Martí Maymó Tomàs
Guillem Gisbert Puig
Arnau Vallvé Socies


Edat i lloc de naixement:
Roger: 28 anys, Barcelona
Martí: 25 anys, Barcelona
Guillem: 29 anys, Barcelona
Arnau: 27 anys, Barcelona


Una cançó que t’agradaria haver compost?
Roger: La banda sonora d’Indiana Jones
Martí: You Never Give Me Your Money, de The Beatles
Guillem: It’s All Over Now, Baby Blue, de Bob Dylan
Arnau: The book of love, de The Magnetic Fields


I, específicament, una cançó en català?
Roger: L'home que ens roba les nòvies
Martí: Sant Pere, de Mishima
Guillem: La tieta, de Joan Manuel Serrat
Arnau: El setè cel, de Jaume Sisa


En quin moment vas pensar...”això –Manel- és de debò!”?
Martí: És una sensació que es va anar creant a poc a poc, al veure que la gent venia als concerts i gaudia
Guillem: Abans que el primer disc sortís al mercat, el juliol del 2008, vam tocar als jardins de la Universitat de Barcelona. Va venir força gent, i va ser la primera vegada que des de l’escenari vaig veure individus que no eren familiars de cap dels quatre cantant alguna cançó nostra que, suposo, havien sentit al myspace. Allò va ser estrany
Arnau: Probablement, quan es van esgotar en pocs dies les entrades del primer concert a l’Heliogábal sense haver avisat els amics


Una pel•lícula que t’hagi fet plorar?
Roger: Toy Story 3
Martí: Cinema Paradiso
Guillem: La mejor juventud, de Marco Tullio Giordana
Arnau: Mystic River, de Clint Eastwood


Una pel•lícula que t’hagi fet riure?
Roger: El Gran Lebowski
Martí: Dos tontos muy tontos, de Peter Farrelly
Guillem: Dodgeball, amb Ben Stiller
Arnau: Take the money and run, de Woody Allen


Un espectacle en viu per recordar?
Roger: El dels Harlem Globetrotters al Palau d’Esports de Barcelona, quan tenia 6 anys
Martí: The Guarry Men Show, dirigit per Pau Roca i actualment al Teatre Poliorama
Guillem: El concert a Razzmatazz de la gira de comiat de Chucho
Arnau: Sigur Rós en directe, al Barcelona Teatre Musical (la gira del “Takk”)


Què t’anima?
Roger: Que faci bon temps
Martí: Que les coses em vagin més o menys bé
Guillem: La gent entusiasta


Què et desanima?
Roger: La presència de mosquits.
Martí: Que les coses em vagin més o menys malament
Guillem: Dormir menys de 8 hores
A l’Arnau no sabem què l’anima i què el desanima

Categories: General , Entrevista , Música
Escrit per: Ànima
Després de participar en els debats del CCCB sobre la crisi, l’investigador i professor Jorge Wagensberg s’ha assegut aquesta setmana al plató de l’Ànima per explicar-nos el projecte que ara té entre mans, el Museu d’Arquimedes de Siracusa a Sicília. Això sí, no ha marxat sense respondre el nostre qüestionari.

null

Nom: Jorge

Cognoms: Wagensberg Lubinski

Edat: 62

Lloc de naixement: Barcelona

Un bon lloc per viure: Barcelona

Què no s’imagina la gent de tu?: Els atacs d’ira

En el teu àmbit, qui és el teu model? En aquests moments, Arquimedes

I fora del teu àmbit, un artista que admiris? Yascha Heifetz

Quina altra vida t’agradaria viure? La d’un explorador amazònic

Una àrea científica en què voldries profunditzar? La matemàtica

Una descoberta essencial? El mètode científic

Un llibre per llegir dues vegades? L’expedició de la Kon-Tiki, de Thor Heyerdahl

L’últim llibre que has deixat a mitges? El Código Da Vinci

Una cançó que t’agradaria haver compost? He got the whole world in his hands, de Nina Simone

L’última pel•lícula amb la qual has plorat? Siempre a tu lado. Hachiko

L’última pel•lícula amb la qual has rigut? Amélie

Un espectacle en viu per recordar? A Buenos Aires, un espectacle de tangos

A qui convidaries a sopar (que no coneguessis)? La Marilyn Monroe

Una injustícia cultural? No valorar les persones pel seu talent o esforç

Què t’anima? La bellesa

Què et desanima? La tonteria

Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
Posem contra la paret la viola de gamba i la veu. Dilluns passat vam gaudir de la presència de Jordi Savall i Montserrat Figueras, que van baixar dels escenaris per respondre el nostre qüestionari.

null

Nom:
Jordi Savall
Montserrat Figueras


Edat:
Jordi: Uns 2.500 anys (aproximadament)
Montserrat: L'ànima està per sobre del temps


Lloc de naixement:
Jordi: Igualada, Catalunya, Europa
Montserrat: Barcelona


Un lloc per viure:
Jordi: Al món i a Bellaterra
Montserrat: Qualsevol lloc o país on la terra i l'aire siguin encara vius i sans


Quina altra vida us agradaria viure?
Jordi: Eventualment, la d'un veritable Orfeu, capaç d'aportar la pau i l'harmonia amb la seva música
Montserrat: Agraeixo la vida que se m'ha donat


Un instrument (que no sigui la viola de gamba):
Jordi: La veu humana
Montserrat: Un instrument per acompanyar la veu, com la cítara


Quina obra/cançó us hauria agradat compondre?
Jordi: Les músiques que tocava Orfeu
Montserrat: El Cant de la Sibil•la


Un escenari?
Jordi: Allà on hi ha un públic sensible i apassionat
Montserrat: Un teatre grec amb la presència nocturna de l'univers


Una llibre per rellegir?
Jordi: Kandinsky. Allò Espiritual en l'art
Montserrat: Impossible, només un: François Cheng, Cinc meditacions sobre la bellesa; Raimon Panikkar, Pau i interculturalitat...


Una pel•lícula que us hagi emocionat?
Jordi: Les Chevaux de feu, de Sergei Paradjanov (1965)
Montserrat: Moltes...


A qui convidaríeu a sopar?
Jordi: Georges Steiner (Llenguatge i silenci) i François Cheng (Cinc meditacions sobre la bellesa)
Montserrat: L'Amin Maalouf, els meus fills i els nostres meravellosos amics


Una injustícia cultural?
Jordi: L'abandó per les institucions de l'Estat del patrimoni musical hispànic dels Segles d'Or i de l'Edat Mitjana
Montserrat: El masclisme que durant tants segles ha fet perdre a la dona el seu espai essencial


Què us desanima?
Jordi: Constatar la incapacitat de l'home d’assumir i resoldre globalment els reptes del nostre temps: la mortalitat infantil al Tercer Món, els desequilibris socials i econòmics cada vegada més exagerats entre els països i les classes socials que controlen l'economia, la riquesa i la resta del món
Montserrat: La barbàrie humana que no som capaços de parar i la manca de consciència ecològica al món i especialment en aquest país


Què us anima?
Jordi: Veure el coratge i la valentia dels pobles que es revolten contra els dictadors arriscant les seves vides, per un futur millor i més just
Montserrat: La facultat inesgotable que pot tenir l'ésser humà d'empatia i amor, de compassió i tendresa
Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
null

Nom: Ángel

Cognoms: Corella López

Edat: 35

Lloc de naixement: Madrid

Un lloc per viure-hi: Barcelona, ¡lo digo de verdad!

Quina altra vida t'agradaria viure? Ninguna, me gusta la que tengo

Un ballarí/coreògraf de referència? Ballarí: Mihail Barishnikov. Coreògraf: Geroge Balanchine

Una música que t'agradaria ballar/coreografiar... Cualquier cosa de Philip Glass

L'espectacle de dansa que més t'ha emocionat (els teus no compten)...Dos niños que bailaban en una gala en Tibilisi, Georgia. Era danza foclórico pero IMPRESIONANTE!!!

Una cançó que t'agradaria haver compost: La Muerte y la Doncella de Franz Schubert

Una imatge de Barcelona/Catalunya... Monte Tibidabo, vista de toda Barcelona

Un llibre per llegir dues vegades: Ángeles y Demonios, de Dan Brown

L'última pel•lícula que t'ha fet plorar: Color Púrpura

L'última pel•lícula que t'ha fet riure: Que se Mueran los Feos

Amb qui sortiries de festa? Mis Amigos

La pitjor crítica que has rebut ¿Personal....o Profesional?

Què t'anima? Mi compañía, Corella Ballet

Què et desanima? ¡La falta de apoyo del gobierno central para la danza clásica!
Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
Aquesta setmana hem acompanyat Marc Rosich a l’estació de Sants, un indret molt familiar per a aquest autor i director teatral que té un peu aquí i un altre a Madrid. Ara marxa a la capital de l’Estat, on al març s’estrenarà Falstaff, una adaptació d’Enric IV de W. Shakespeare que Rosich ha fet juntament amb Andrés Lima. Simpàtic i sempre rialler, aquest dramaturg és un cul inquiet. Abans d’anar-se’n, l’acompanyem a l’assaig d’una altra obra que té en marxa: Rive Gauche. Dirigida per en Rafel Duran, l’obra és una comèdia protagonitzada per dues llibreteres del París dels anys 30 i s’estrenarà el 23 de febrer a la Sala Muntaner de Barcelona. Però això no és tot: a finals d’aquest gener, el TNC estrenarà la seva adaptació de Pedra de tartera, de Maria Barbal.

null
Categories: Entrevista , Teatre i dansa
Escrit per: Ànima
Joel Joan "Pluja constant"

Joel Joan respon al qüestionari d’Ànima. És president de l'Acadèmia del Cine Català i triomfa al teatre amb "Pluja constant".

Nom: Joel

Cognoms: Joan Juvé

Edat: 40

Lloc de naixement: Barcelona

Un lloc per viure-hi: Barcelona

Quan eres petit, què volies ser de gran? Pallasso

Com a actor quin és el teu model? Andreu Benito

Un actor/actriu amb qui t’agradaria treballar... Anna Lizaran

Un director que t’agradaria que et truqués... Agustí Villaronga

L’última pel•lícula amb què has plorat... Els nens del cor (Ploro poc).

L’última pel•lícula amb què has rigut... Zohan d’Adam Sandler.

Un espectacle en viu per recordar... Oncle Vània de Daniel Veronese.

Un programa de televisió... APM

Una sèrie de TV... Dexter / Mad Men.

Un llibre per llegir dues vegades: La possibilitat d’una illa de Michel Houellebecq.

Una cançó que t’agradaria haver compost: I’m yours de Jason Mraz.

Amb qui sortiries de festa? Ha de ser de festa obligatòriament?

Què t’anima? El Barça.

Què et desanima? El conflicte palestí, sahrauí i tots els conflictes que no s’acaben mai.
Categories: General , Entrevista
Escrit per: Ànima
Lluís Miñarro

Lluís Miñarro, un dels productors de la pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or de Canes Lung Boonmee raluek Chat, contra la paret d'Ànima

Nom Lluís

Cognoms Miñarro Albero

Edat 61

Lloc de naixement: Barcelona

Un lloc per viure-hi: Austràlia

Quan eres petit, què volies ser de gran? Periodista

Com a productor de cine, quin és el teu model? Pere Portabella

Un director de referència... Godard, perquè és l´antiguionista sublim.

Un guionista de referència... Roberto Rossellini

L’última pel•lícula amb què has plorat (millor si no és cap de les teves): Des Hommes et des Dieux, de Xavier Beauvois (vista a França el 2010).

L’última pel•lícula amb què has rigut (millor si no és cap de les teves): Playtime de Jacques Tati (revisitada en DVD).

Un llibre per llegir dues vegades: Diari de viatge d'un naturalista al voltant del món, de Charles Darwin.

Una cançó que t’agradaria haver compost: The thrill is gone (Brown Henderson interpretada per Chet Baker)

Un espectacle en viu per recordar: Mahabharata de Peter Brook.

Amb qui sortiries de festa? Geraldine Chaplin.

Què t’anima? La Regeneració.

Què et desanima? La incapacitat per viure amb harmonia.
Categories: General , Entrevista
  Següent