Escrit per: Ànima
Quins són els secrets més profunds de les persones? Al blog de PostSecret podeu trobar-ne uns quants. Són experiències, desitjos, pensaments i confessions. Alguns de tristos, altres d’alegres o de còmics. Fins i tot n’hi ha alguns de xifrats!



Va ser al 2004 quan aquest blog va iniciar la seva activitat a partir d'una idea que se li va ocórrer al Frank Warren (un petit empresari dels Estats Units) per a un projecte artístic comunitari. Va començar a demanar a la gent que li enviés anònimament una postal amb un secret que no haguessin explicat mai a ningú.



Sis anys més tard, PostSecret ja s’ha convertit en un fenomen global i encara cada diumenge el Frank publica al blog una selecció de les dotzenes de postals que rep diàriament amb segells d’arreu del món.



Les actualitzacions del blog han anat seguides de la publicació de cinc llibres amb un recull de les postals més especials. Té tant d'èxit el projecte que el seu creador recorre el país fent exposicions i xerrades a universitats d’arreu dels Estats Units en què mostra postals inèdites, explica les històries que hi ha darrere els secrets i anima els espectadors a compartir les seves experiències en públic.

Algú s’anima a enviar el seu secret?
Escrit per: Ànima
El català Carles Congost ha exposat la seva obra al Palais Tokyo de París, al PS1 Contemporary Art Center de Nova York o a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín, però ja feia gairebé cinc anys que no exposava a Barcelona. Amb 'Adult Contemporary', aquest geni del videoart nacional i internacional ens proposa una àcida reflexió sobre les relacions humanes dels nostres temps. Per presentar-nos aquest experiment, ha escollit el format fotonovel·la, combinant fotografia, dibuix , música i humor. Aviat farem un forat al programa per mostrar-vos aquesta interessant proposta però, si us ve de gust, podeu treure el nas per la Galeria Joan Prats. Teniu fins al 29 de gener del 2010 per conèixer de més aprop el singular univers de Carles Congost.

Categories: Cultura popular
Escrit per: Jofre Font
Primer de tot, perquè ens agraden molt, i, segon, perquè no volem que ens passi el que els va passar a un programa de Rai Due aquest cap de setmana.
Els Muse, que ja sabeu que aquests dies estan promocionant el seu últim disc acabat de sortir, “The Resistance”, van riure's d'un “playback” que van fer a la televisió pública italiana.
El carismàtic cantant Matt Bellamy va sortir tocant la bateria amb no gaire traça; el baixista, Chris Wolstenholme, va sortir tocant la guitarra i els teclats d’en Bellamy; i finalment el bateria Dominic Howard va fer una actuació com a cantant i baixista prou convincent. De fet, tan convincent que ell mateix va fer l’entrevista de després de l’actuació en qualitat de cantant, i parlant d’en Matt "com el nostre bateria”, prenent el pèl de mala manera a la presentadora rossa model “Berlusconi” del programa. Tot un gran despropòsit.



Amb tot això, heu de saber que el disc precisament s’ha gravat al llac italià de Como, i a més, els Muse no són del tot desconeguts a Itàlia, per això el disc ha sigut número 1 de vendes a Itàlia la setmana de la seva publicació, com al Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Irlanda i Austràlia.
Aquí, de moment, ja han exhaurit totes les entrades per al concert que havien de fer al Palau Olímpic de Badalona, i per això s’ha traslladat el seu concert, previst per al dia 27 de novembre, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

02/04/2009: L'Ànima del G20

Escrit per: Raül Tidor
Arriben notícies tristes des de la cimera del G20 a Londres. Els auroproclamats líders mundials es reuneixen, i la resta de la humanitat observa expectant gestos, paraules i mirades. No adonar-se que al món hi ha problemes i grossos és com tenir un elefant al menjador de casa i fer veure que no hi és. I el món actual té més d'un elefant al menjador, amb noms propis: crisi, racisme, desigualtat, i un llarg i trist etcètera.

Potser és una mica massa tard perquè ens creiem les promeses d'un futur millor per part de la classe política, o potser no. En tot cas, sempre ens ho podem prendre amb una mica de filosofia.....i humor.

Senyors del G20, aquesta podria ser la seva ànima:
Categories: Cultura popular