Escrit per: Ànima
Posem contra la paret la Montserrat Carulla o, com molts l’anomenen, simplement la Carulla. L’actriu ha vingut al nostre programa per presentar-nos la seva última obra on dóna veu al Quadern Gris de Josep Pla.

Montserrat Carulla

Nom: Montserrat Carulla i Ventura

Edat: 80

Un lloc per viure: Estic bé a Barcelona

Quina altra vida t’agradaria viure? Repetiria la que he viscut

Un actor/actriu model? N’hi ha molts que admiro, no puc dir noms

Un director amb qui t’hagués agradat treballar: Charles Chaplin

Una pel•lícula que t’emocioni: Luces de la ciudad, del mateix Chaplin

Un paper pendent: La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt

Un llibre que tornaries a llegir: La pietat perillosa, de Stefan Zweig

Una cançó que t'agradaria haver compost: El cant de la llibertat, de l’òpera Nabucco

Què et desanima? La gent mesquina

Què t’anima? La vida
Escrit per: Ànima
Reserveu-vos el 4 de desembre. Perquè aquest serà l’únic dia escollit per a la 16a edició del Miniput. Un dia sencer dedicat a la televisió de qualitat, on es podran veure les noves tendències del mitjà. La mostra inclou un resum del més significatiu de l’INPUT (International Public Television Conference) i propostes innovadores i experimentals provinents de diferents països.

Entre els atractius del Miniput podem destacar la preestrena de L’endemà, una sèrie documental creada per TV3. El que pretén aquest documental és respondre a preguntes com aquestes: “Com és la vida d’una adolescent després de ser mare?” o “Què passa quan algú rep un diagnòstic fatal?”. Són punts d’inflexió en la vida de les persones i L’endemà vol mostrar com les encaixem a través del seguiment al llarg d’un any sencer d’una persona.

La inscripció al Miniput és gratuïta.

l'endemà
Categories: General , Televisió
Escrit per: Jofre Font
Primer de tot, perquè ens agraden molt, i, segon, perquè no volem que ens passi el que els va passar a un programa de Rai Due aquest cap de setmana.
Els Muse, que ja sabeu que aquests dies estan promocionant el seu últim disc acabat de sortir, “The Resistance”, van riure's d'un “playback” que van fer a la televisió pública italiana.
El carismàtic cantant Matt Bellamy va sortir tocant la bateria amb no gaire traça; el baixista, Chris Wolstenholme, va sortir tocant la guitarra i els teclats d’en Bellamy; i finalment el bateria Dominic Howard va fer una actuació com a cantant i baixista prou convincent. De fet, tan convincent que ell mateix va fer l’entrevista de després de l’actuació en qualitat de cantant, i parlant d’en Matt "com el nostre bateria”, prenent el pèl de mala manera a la presentadora rossa model “Berlusconi” del programa. Tot un gran despropòsit.



Amb tot això, heu de saber que el disc precisament s’ha gravat al llac italià de Como, i a més, els Muse no són del tot desconeguts a Itàlia, per això el disc ha sigut número 1 de vendes a Itàlia la setmana de la seva publicació, com al Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Irlanda i Austràlia.
Aquí, de moment, ja han exhaurit totes les entrades per al concert que havien de fer al Palau Olímpic de Badalona, i per això s’ha traslladat el seu concert, previst per al dia 27 de novembre, al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Escrit per: Raül Tidor
Avui el programa emet un reportatge sobre una sèrie mítica, Bola de drac. L’excusa, per dir-ho d’alguna manera, és l’estrena de l’adaptació que han fet des de Hollywood i de la qual en parlaré més endavant. El reportatge que ha preparat la Júlia Bertran parla de la sèrie, de la primeríssima Bola de drac, però sobretot de la generació que ha crescut amb Goku i companyia, la generació que té la creació d’Akira Toriyama com a referent, punt de trobada, part de les seves memòries i bagatge cultural comú.

I sí, bona part de l’equip d’Ànima és generació Bola de draccent per cent.


Es fa difícil explicar el que va ser Bola de drac en la seva primeríssima emissió, pels volts del 1990. La generació Bola de drac ja havia al•lucinat amb la mítica El Dr. Slump, però ningú s’esperava una sèrie tan potent, amb una barreja única d’aventures, humor, lluites èpiques i emoció a flor de pell.

Recordeu-ho bé: llavors no hi havia Internet, per tant ningú sabia què passaria als propers capítols i veure Bola de drac cada tarda a la Catalunya pre-Club Super 3 era una experiència religiosa per milers de nens que, us ho puc ben dir, no ens crèiem el que vèiem. Bola de drac va ser un fenomen espontani que ens va obrir les portes al món de l'anime, el manga i la cultura japonesa en general.

Depsrés van arribar Bola de drac Z, la febre de les fotocòpies, el succedani Bola de drac GT, els videojocs i sèries actuals com Naruto o Bleach que difícilment existirien sense Bola de drac…però això ja és una altra història.

Com a propina per als membres de la generació Bola de drac, us animen a veure l’especial que es va fer per celebrar el 40è aniversari de la revista on va néixer, el Shonen Jump. El capítol és un exercici de nostàlgia, I la gràcia és veure els personatges de sempre en acció.


També és novetat l’estrena al Japó Dragon Ball Kai, una remsterització amb estètica I tècniques d’animació actual de Bola de drac Z. El que han fet els amics japonesos és treure els capítols i moments de farciment per anar al gra, i fer 100 capítols amb la història resumida. Aquesta és la careta d’entrada, espectacular.


I què passa amb la pel•lícula, Dragon Ball Evolution??Me la prenc com una mena d’adaptació lliure de la sèrie, que no pot afegir ni treure res al llegat de la Bola de drac original. Només cal veure aquest Follet Tortuga que podria ser un cambrer de xiringuito de la costa i aquest Goku sortir del càsting de Sensación de Vivir i Gossip Girl per veure clar que els amics americans han fet el que han volgut amb els personatges originals,

Però no ho dubteu: Bola de drac, la primera i autèntica, té màgia, és una de les millors sèries que hem vist a la televisó i forma part de l’ànima de tota una generació.

So say we all.
Categories: Televisió