Al primer “Afers” que hem dedicat a la història europea del segle XX ens ha semblat que era oportú aturar-nos un moment per conèixer un dels millors periodistes que ha tingut el nostre país: Eugeni Xammar.
Els qui van coincidir amb ell diuen que era una persona molt intel·ligent i un periodista que cal tenir molt en compte.
Per això a Berlín vam voler parlar amb una alemanya que en coneix sobretot l’obra:
Kirsten Brandt, la seva traductora.



Xammar i Pla
En Xammar va ser molt amic de l’escriptor Josep Pla, amb qui va coincidir fent de corresponsal. En Pla va escriure d’ell:
“En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l’home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d’ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d’home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m’ha dit i, sobretot, en el que m’ha insinuat. Després d’això, excuso dir que la meva més gran esperança és poder treballar un dia a Barcelona en alguna cosa amb en Xammar costat per costat.”

Eugeni Xammar

Xammar segons Xammar
Eugeni Xammar mateix va escriure un autoretrat revelador:
“Sóc amic de parlar clar, i àdhuc ocasionalment propens a un certa violència de llenguatge; no he estat, però, un periodista d’escàndol i no sóc culpable d’haver violat mai el secret professional ni d’haver fet públiques les fonts d’informació obtingudes confidencialment. Tampoc no he cultivat mai el periodisme profètic. He estat un informador i, ocasionalment, un analista de fets i situacions de la política del país on jo exercia la meva professió.”

Xammar, traductor
Eugeni Xammar tenia una gran facilitat per aprendre idiomes. En parlava set i n’escrivia cinc. Aquest fet li va permetre treballar en molts diaris europeus i nord-americans, en agències de notícies i emissores de ràdio. Durant la República i la Guerra Civil espanyola va treballar en les ambaixades de Berlín, París, Leipzig, Oslo i Estocolm. Després de la Segona Guerra Mundial, destaca una etapa com a traductor als principals organismes internacionals com l’ONU, la UNESCO, l’Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial. Tenia una gran capacitat lingüística i des del mateix Banc Mundial de Washington el consideraven com un dels traductors més acurats que tenien.

Xammar a l’Ametlla del Vallès
Eugeni Xammar va néixer a Barcelona però és a l’Ametlla del Vallès on va viure els últims anys. Des de l’octubre del 2013 que celebrem l’any Xammar, que inclou un seguit d’actes entre els quals destaca l’estrena d’un documental sobre la seva trajectòria.



Són fotografies i testimonis entre els quals destaquen des de la seva secretària Lourdes Tanyà fins a testimonis que han conegut la seva obra i el van conèixer, com Joan Triadú, Heribert Barrera, Ramon Parellada, Isabel-Clara Simó o Jaume Vallcorba.

Xammar invisible
Eugeni Xammar es va comprometre amb la República i amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i aquest compromís li va comportar la represàlia franquista i l’extradició, així com la desaparició del seu nom i la seva obra com a referents del periodisme avançat que va practicar. Això el va fer invisible per a tota una generació d’estudiants, fins que no es van publicar les seves memòries pòstumes a mitjan anys setanta.

Més Xammar
Quim Torra, director de El Born Centre Cultural, és el comissari de l’Any Xammar. Ell mateix va impulsar la biografia del periodista per mitjà del llibre “Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008)”.
En el seu blog en parla .

L’any Xammar no s’ha acabat. El pròxim setembre s’inaugurarà una exposició sobre la figura de Xammar al Palau Robert. Joan Safont n’és el comissari.
L’Institut públic de l’Ametlla del Vallès i el Pla de Comunicació Internacional de la Generalitat porten el seu nom.

Has llegit “L’ou de la serp”?
Coneixies la figura d’Eugeni Xammar?
Deixa aquí les teves reflexions o comentaris.

Si no els vas veure, encara port recuperar tot el programa sobre la història d’Europa del segle XX, on hem recorregut els principals escenaris bèl·lics de la Primera Guerra Mundial i també de la Segona Guerra Mundial.