Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts

"VEUS CENSURADES"


EMISSIÓ: dilluns 28 de gener, a les 22.50, al 33 i 7 dies a Internet


Un testimoni excepcional sobre un període vital – la “Guerra del Sis Dies” – en la història d’Israel i del Pròxim Orient.






La guerra dels Sis Dies del 1967 va acabar amb una decisiva victòria de les forces d’Israel. Les tropes hebrees van aconseguir el control total de Jerusalem, de Cisjordània, de la franja de Gaza i de la península egípcia del Sinaí.

És una guerra retratada, fins avui, com una empresa justa, un emblema radiant de l'orgull jueu. Una setmana després d’acabada la Guerra, un grup de joves membres de la comunitat kibbutz, dirigits per l’escriptor Amos Oz i per l’editor Avraham Shapira, van gravar les converses íntimes que van mantenir amb soldats que havien tornat de les línies del front.

Els enregistraments van revelar una mirada sincera sobre aquella breu fase històrica en què Israel-David es va transformar en Israel-Goliat. L'exèrcit israelià va censurar les gravacions permetent als kibbutzninks publicar només un fragment de les converses. "Veus censurades" revela els enregistraments originals per primera vegada. Un testimoni excepcional sobre un període crucial en la història d’Israel i del Pròxim Orient


Dirigit per Mor Loushy
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"FILIPINES: L'ESPIRAL DE LA VIOLÈNCIA"


EMISSIÓ: dilluns 21 de gener, a les 22.50, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.

L’arxipèlag de les Filipines ha esdevingut un autèntic infern per als traficants de droga. Però no només per a ells : moltes persones, tan sols «sospitoses» de tràfic d’estupefaents, cauen diàriament víctimes de les bales de la policia i dels soldats. Són «els danys col·laterals» de la política del president Rodrigo Duterte.






Duterte, immediatament després d’accedir a la presidència el 2016, va declarar la guerra a la màfia de la droga i als traficants, petits i grans. Va donar carta blanca a la policia i als militars per executar directament, si cal al carrer mateix, els delinqüents i fins i tot els «sospitosos», sense que intervingui cap procediment judicial. Aquesta política ha multiplicat la violència, ja omnipresent en un país amb un elevat índex de pobresa endèmica.

Des que va accedir al càrrec, les operacions policials contra petits traficants i drogoaddictes han deixat gairebé 4.000 morts. És la xifra oficial que dona la policia, tot i que ONGs pro-drets humans eleven les víctimes mortals fins a les 15.000.

"Val més que escapin els que estan relacionats amb el narcotràfic perquè els mataré. Amb els seus cossos donaré menjar als peixos a Manila", va prometre Duterte durant la seva campanya electoral. "Hitler va massacrar tres milions de jueus. Nosaltres tenim tres milions de drogoaddictes. Els mataré de gust", va afegir ja com a president.

El documental «Filipines: l’espiral de la violència» segueix les duríssimes operacions policíaques i les seves conseqüències, i explora els baixos fons de Manila, i també descobreix la feina d'aquells que, sense fatiga, ajuden els més desfavorits i, especialment, els nens del carrer.

Dirigit per François Cauwel
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"UNA HISTÒRIA INQUIETANT"


EMISSIÓ: 14 de gener, a les 22.40, al 33, Internet 7 dies GEO Blocat a Espanya.


Després d’anys de refugi a Kènia i, posteriorment, de poder estudiar a Anglaterra i de doctorar-se en Dret, el jove i ja ambiciós advocat Anuol Deng decideix tornar al seu país, Sudan del Sud, recentment declarat independent i trasbalsat encara per la guerra.


null

Conscient de la violència que l’ha assolat i del seu propi passat ple de dolor, Anuol torna disposat a lluitar contra la violació dels drets humans en un nou país, que ara és el seu. Creu fermament que el compliment i el respecte per la llei han de ser l’única guia certa per portar al Sudan del Sud una pau sostenible.


null null


Però la seva formació occidental xoca de seguida i frontalment contra el pensament local, encara agitat per l’enfrontament fratricida. Mentre Anuol sosté que la única manera de curar les ferides del país és fer justícia i, per tant, portar els culpables dels crims davant dels tribunals, els seus interlocutors i compatriotes pensen que la manera de superar el passat és l’oblit. “No hi haurà cap reconciliació a Sudan del Sud sense justícia” els assegura el jove advocat.

Mentre Anuol és al país, esclata un nou brot de guerra civil. I amb tanta virulència que l’advocat ha de fugir novament de les bales i de les granades que el van obligar a abandonar casa seva quan era un noi. El Sudan del Sud torna a precipitar-se en l’abisme i ell, mesos després d’abandonar la comoditat de Londres, torna a ser un refugiat en el seu propi país.

Amb la inspiració moral i espiritual que li ofereix la seva pròpia mare, que va desafiar la guerra i la mort contra vent i marea, Anuol vol treballar intensament, aportant els seus coneixements jurídics, per millorar el país que fa anys el va expulsar.

Però és possible que a curt o a mitjà termini pugui cristal·litzar al Sudan del Sud l’ideal de justícia que Anuol vol per al seu país?

Dirigit per Ilse van Velzen & Femke van Velzen

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"NI OBLIT NI PERDÓ"


EMISSIÓ: dilluns 7 de gener, a les 22.40, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


Esad Landzo, bosnià, condemant a 15 anys de presó pel Tribunal Internacional de La Haia per a l'antiga Iugoslàvia per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat, decideix demanar perdó a algunes de les seves víctimes supervivents.




El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. L'Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils.




Allà va ser un dels guardians del camp, en el qual va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia.

Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar.
El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què l'Esad es retroba expresoners del camp de Celebici, amb els quals parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva.

Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó.

Per això pren especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells, aquells anys.

Dirigit per Lars Feldballe-Petersen

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CONGO: UN METGE PER SALVAR LES DONES"


EMISSIÓ: dilluns 17 de desembre, a les 22.40, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


El ginecòleg congolès Denis Murkwege ha estat guardonat amb el premi Nobel de la Pau. Gràcies a aquest reconeixement, l’opinió pública mundial ha sabut de la increïble tasca reparadora integral que porta a terme aquest metge amb desenes de milers de dones víctimes d’agressions sexuals durant els conflictes armats que assolen la República Democràtica del Congo des de fa més de 20 anys.




A l’Àfrica, a l’est de la República Democràtica del Congo, la regió de Kivu sembla un paradís per la bellesa dels seus paisatges imponents i els seus recursos naturals. Malauradament és també una regió que ha estat en guerra permanent durant més de dues dècades.





La riquesa del seu sòl és cobejada no només pels països veïns sinó també per les grans potències. Les disputes, els conflictes armats pel control de la riquesa mineral de Kivu són constants. I les principals víctimes són les dones. Els seus cossos han esdevingut un camp de batalla, un arma de guerra per soldats, milicians i guerrillers.

Un metge ginecòleg i cirurgià ha pogut recuperar físicament i psicològicament més de 40.000 dones violades. El seu nom: Denis Mukwege, guardonat per la seva increïble tasca amb el Premi Nobel de la Pau 2018 juntament amb la iraquiana yazidita Nadia Murad. El ginecòleg congolès ja havia rebut el premi Sàkharov 2014 per la seva dedicació i pel seu gran coratge: ha estat víctima de diversos intents d’assassinat.

El Comitè del Premi Nobel, en l’argumentació de la concessió del guardó, diu: “Denis Mukwege és el símbol més important i unificador, tant a nivell nacional com internacional, de la lluita per acabar amb la violència sexual en conflictes bèl·lics i armats. El seu principi bàsic és que "la justícia és una qüestió que afecta tothom”.

Durant anys, Mukwege ha expressat la seva indignació i protesta per aquesta dramàtica situació davant de les Nacions Unides, de caps d’estat i de mitjans de comunicació de molts països. Ha recorregut mig món per fer la seva denúncia però sempre ha tornat al seu hospital de Pangi, a Bukavu, per continuar la seva tasca.

L’ara premi Nobel de la Pau va fundar l’hospital el 1999 com un centre d’atenció mèdica de caràcter general. Però davant de les conseqüències de l’escalada bèl·lica va decidir obrir-hi una secció reservada per a les dones víctimes de la violència sexual. Després de rebre atenció quirúrgica i psicològica, el centre del doctor Mukwege ajuda les víctimes a reincorporar-se a la vida quotidiana. Algunes dones poden abandonar el centre al cap d’unes setmanes; d’altres necessiten mesos per poder refer les seves vides.

Dirigit per Angèle Diabang


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"INUNDACIONS: UNA AMENAÇA PLANETÀRIA"


EMISSIÓ: dilluns 10 de desembre, a les 22.50, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


Catastròfiques inundacions recents com les de Nova York, Bangkok, Nova Orleans i altres ciutats han ajudat a entendre la vulnerabilitat extrema de més de 130 ciutats costaneres a tot el món davant de la violència del mar.




Són megaciutats que ja pateixen les conseqüències d’una sèrie de fenòmens cada cop més freqüents: un sorprenent enfonsament del sòl, l’augment del nivell del mar o la repetició d’esdeveniments climàtics extrems a causa, segons la comunitat científica, de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle i del consegüent escalfament del planeta.




Considerant que la ciència és capaç d’anticipar-se als perills i de suggerir mesures de protecció, pot respondre als interrogants sobre les causes exactes de la proliferació d’aquests desastres i promoure polítiques preventives eficaces?

Els autors del documental “Inundacions. Una amenaça planetària” es traslladen a Nova York, a Tòquio, a Bangkok, a Xangai, als Països Baixos i a Alemanya per tal de poder compondre una visió global del problema. Ens revelen els últims estudis científics sobre la matèria, els darrers descobriments geològics i oceanogràfics i ens confirmen els riscos per a les poblacions d’aquestes megaciutats costaneres. I ens dibuixen les possibles mesures sostenibles que haurien d’adoptar aquestes urbs si volen afrontar amb garanties el segle XXI.

Ja a diversos indrets del món, economistes, enginyers, oceanògrafs, geòlegs, arquitectes i empreses d’assegurances cooperen per entendre, anticipar i crear una estratègia de protecció sostenible. Una urgència multidisciplinària i tot un repte per al planeta sencer.

Dirigit per Marie Mandy
.

27/11/2018: "La Cúpula"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA CÚPULA"


EMISSIÓ: dilluns 3 de desembre, a les 22.50, al 33, Internet 30 dies,GEO Blocat a Espanya.


Una bomba de rellotgeria al Pacífic. Les conseqüències del canvi climàtic sobre la cúpula de les illes Marshall, que amaga les restes de plutoni de les proves atòmiques dels Estats Units als anys 40 i 50.




Runit és una barrera de corall, envoltada de brillants llacunes blaves, un petit punt avançat de les illes Marshall.
Però també se la coneix com la “zona zero” del Pacífic Sud. Un indret dominat pel “The Dome” (“La Cúpula”).




Sembla obra d’extraterrestres, però es tracta d’un cercle voluminós, en forma de cúpula, fet per l’home, que concentra tones de residus nuclears, inclosos 400 blocs de plutoni, un dels materials més mortals coneguts per la ciència.

Ara, aquesta cúpula s’esquerda. Les altes marees provocades per les tempestes l’inunden: l’aigua del mar s’ha colat a dins del formigó. El gran temor és que un tifó acabi trencant la construcció i alliberi a l’oceà el contingut radioactiu. De fet, les illes Marshall són una de les grans primeres víctimes del canvi climàtic: l’augment del nivell del mar pel desgel inunda i fa inhabitables molts dels atols.

“Aquesta cúpula és la connexió entre l’edat nuclear i l’edat del canvi climàtic. Serà un esdeveniment devastador, si realment es filtra. No estem parlant només de les illes Marshall, estem parlant de tot l’oceà Pacífic”, diu Alson Kelen, líder de la comunitat de les Marshall.

El documental exposa el context històric de les proves atòmiques nord-americanes als anys 40 i 50 i l’expulsió dels habitants de les illes afectades. No hi van poder tornar mai més. Però també som testimonis de com aquests assajos van afectar directament la població local. Quan una de les bombes fallava, quedaven restes de plutoni dispersos per les illes.
Molts soldats nord-americans van ser els encarregats de netejar-ho durant els anys 70, sense protecció. La seva salut es va anar deteriorant amb els anys, a causa del contacte directe amb el material radioactiu. Molts veterans estan afectats per diversos tipus de càncer.

“Em van dir que anava a un paradís tropical. No sabia que era radioactiu”, diu Jim Androl.

El govern nord-americà no els dona cap ajuda econòmica per tal de rebre els tractaments adequats, perquè no els reconeix com a veterans afectats per les proves atòmiques.

Dirigit per Mark Willacy
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"BITCOIN: EL DINER MÀGIC"


EMISSIÓ: dilluns 26 de novembre, a les 22.41, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


Com el bitcoin està canviant el món tal com el coneixem.




Ens endinsem en el bitcoin, la revolucionària moneda digital. No necessita els bancs ni ser impresa en paper. Es pot transferir a qualsevol lloc de món en un segon. Bits informàtics que van d’un ordinador a un altre, d’un telèfon mòbil a un altre.




Després de la crisi financera mundial, moltes persones al món han deixat de confiar en els bancs i s’han refugiat en el bitcoin i en altres monedes digitals.
Té un futur estable? El documental “Bitcoin: el diner màgic” (“Magic Money”) dibuixa un futur en què el control dels nostres diners surt de les institucions globals. La màxima és “som nosaltres mateixos els que els controlem”.

Som testimonis d’un examen a fons d’un producte extraordinàriament fàcil d’usar i encara més revolucionari que el correu electrònic. Un producte financer qualificat per un dels principals apòstols de la nova moneda com “la tecnologia més revolucionària que veuràs en la teva vida”.

Des del seu naixement de la mà del seu creador no identificat clarament –s’atribueix al japonès Satoshi Nakamoto– fins al seu potencial actual, sense precedents, passant per la seva capacitat de superar qualsevol restricció, assistim a una història fascinant.

Els vicepresidents d'algunes de les indústries financeres més grans del món, empresaris i científics monetaris desqualifiquen la naturalesa d’aquesta moneda de bits informàtics. Llavors, fins a quin punt el gruix dels consumidors canviaran els seus costums financers i abraçaran aquest sistema menys bancari i aparentment lucratiu com sembla ser el bitcoin?
De moment, aquest documental tracta d’oferir respostes per desmuntar una asseveració prou general: “Encara no entenc el bitcoin.”

Dirigit per Tim Delmastro
.

» Text complet

13/11/2018: "Viva Cuba libre"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"VIVA CUBA LIBRE"


EMISSIÓ: dilluns 19 de novembre, a les 22.50, al 33.


El rap és la guerra


Una producció de Journeyman dirigida per Jesse Acevedo.



Un duo de rap cubà viu una situació complicada des del moment en què va utilitzar la seva música per protestar amb contundència contra l’estat. Apareixen del no-res i desapareixen amb la mateixa rapidesa. Les seves lletres de protesta s’han posat de moda a una velocitat de vertigen, connectant amb els cubans descontents amb el seu govern. Ho han aconseguit sense mitjans de difusió i els seus joves fans s’enfronten a la persecució de la policia. “Viva Cuba Libre” és un documental arriscat amb una potent banda sonora, una mirada decidida sobre la realitat cubana actual.

“La nostra música es distribueix sola”, diu orgullós Aldo (àlies El Aldeano), la meitat de Los Aldeanos. Ell i Bian (àlies El B) enregistren manualment els seus CD a casa i els distribueixen de forma gratuïta. Un cop entren en circulació, se’n fan centenars de còpies que es venen al carrer. Aldo és conscient dels beneficis que no té: “Algú fa els diners, però no jo”. Però ell aprofita el mercat negre conscient que la seva música està arribant al seu públic objectiu.



“Fent autoestop, agafant autobusos d’aquí cap allà, el que calgui... Beure un parell de copes de rom barat i tothom hi acudeix, no importa la distància”. Generalment són les petites ciutats allunyades de l’Havana els únics llocs on Los Aldeanos obtenen permís per actuar, però així i tot els seus concerts concentren multituds i generen situacions de gran agitació. De vegades són cancel·lats a mitja actuació, amb els carrers plens de gent de gom a gom i amb la policia intervenint amb mà dura amb els seus seguidors.
“En totes les cançons expressen la nostra realitat i la nostra veritat. És per això que els meus fills els escolten”, diu Adis Nidia Cruz. Una nit, els seus dos fills estaven asseguts al porxo de casa amb uns amics, escoltant Los Aldeanos, cantant, ballant i agitant una bandera cubana i a les 23.00 es van presentar cinc cotxes de policia, els van atacar amb gas pebre, els van colpejar i els van detenir. Van ser empresonats.

“La nostra música és directa i dura, perquè aquesta és la nostra realitat i així és el govern, també: directe i dur. Quan imposen la llei, directa i dura, no demanen permís”. Enregistrat amb gran risc per a l’equip de rodatge, “Viva Cuba Lliure” és una declaració política, un acte de rebel·lió, que ens mostra la vida a la Cuba d’avui tal i com la descriuen les cançons contundents de Los Aldeanos.

PREMIS I FESTIVALS

• Guanyador del One World Prague 2013.
• Guanyador de l’IDFA Amsterdam 2013.
• Guanyador del Krakow Film Festival 2013.
• Guanyador del Human Rights Guadalupe 2013.
• Menció Especial a Des Libertes Brixelles 2013.
• Selecció Oficial al Miami Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Vancouver Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Istanbul Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Stockholm Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al One World EU Parliament (Brussel·les) 2013.
• Selecció Oficial al Newport Beach Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Films That Matter 2013 .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA REVENJA DE PUTIN"


EMISSIÓ: dilluns 12 de novembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA.




Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del passat 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.




I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental auspiciada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'est aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional", com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus -Clinton, Bush i Obama-, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk
.

» Text complet

Anterior Següent