"UNA ALTRA JUSTÍCIA"


EMISSIÓ: el dilluns 16 de març de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La justícia restaurativa s’obre pas en diversos sistemes jurídics i penitenciaris. És el cas, en fase embrionària, de molts estats dels EUA. Familiars de víctimes dialoguen amb els victimaris. Un documental que arrenca amb el cas del Leonard i l’Agnes.


null


El Leonard compleix en una presó de Florida una cadena perpètua per dos assassinats. L'Agnes, mare i àvia de les víctimes, decideix posar-se en contacte amb el Leonard amb l'esperança que l'ajudi a superar la tragèdia. Com que la llei no li ho permet, inicia una correspondència amb ell. Això els motiva a iniciar una lluita per promoure la justícia restaurativa, un mètode alternatiu que es basa en el diàleg entre la víctima i el delinqüent. La seva lluita i la d'altres famílies ens permet analitzar què és la justícia restaurativa i els efectes que pot tenir, tant als Estats Units com arreu del món.


null null

Agnes Furey mai va sospitar que atrauria l’atenció pública, sobretot no pel motiu pel qual va arribar a atraure-la: l'assassinat, el 1998, de la seva filla i el seu nét. Però després de la divulgació del present documental “Una altra justícia”, va haver d’assumir-ho.
No era la primera vegada que fa pública la seva història. El 2012, després d’anys d’intercanviar cartes amb Leonard Scovens, l’home responsable de la mort de la seva filla i el seu nét, els dos van ser coautors del llibre “Flors silvestres a la Mediana”, que detalla en part la seva lluita continuada amb el dolor i el perdó. Furey no només ha perdonat Scovens, sinó que ha fet seu des de llavors el concepte de justícia restaurativa, que es centra en la rehabilitació mitjançant la reconciliació.

I això va fer que la seva història fos tan interessant per a les cineastes franceses Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron. Les dues treballaven en un projecte anomenat 'Humà'. Van entrevistar a 2.000 persones de tot el món. La pregunta era “què significa ser humà?” D'una manera o d’una altra, es van topar amb el llibre de l’Agnes i del Leonard i ja es van interessar definitivament per la seva història.
Entre altres, el documental també narra la història de Kate i Andy Grosmaire: la filla de la Kate, Ann, va ser assassinada pel seu xicot el 2010. I la de Renee Napier, la filla de la qual, Meagan, va ser assassinada per un conductor borratxo el 2002.

Furey espera que aquest documental pugui ajudar a altres persones que han patit tanta pèrdua i "aportar un nivell de consciència tal que la tragèdia pugui afavorir la curació. No hem de tornar-nos bojos, fins i tot amb la venjança, com ho acostumem a fer en aquest país”.

Però Furey no es considera víctima. Ella prefereix anomenar-se supervivent.

També espera que cridi més l’atenció sobre la seva causa: tot i que ella i Scovens fa temps que s’escriuen per correu electrònic, la llei de Florida li impedeix visitar-lo o fins i tot trucar-lo per telèfon. Segons Furey, "hi ha més de 30 estats en aquest país que tenen programes de diàleg estructurats entre víctimes i delinqüents. Molts altres estats tenen programes informals. Pel que sé, Florida és l'únic que ho prohibeix".

Dirigit per Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron.


"NI OBLIT NI PERDÓ"


EMISSIÓ: dilluns 16 de març de 2020, a les 23.55, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


Esad Landzo, bosnià, condemant a 15 anys de presó pel Tribunal Internacional de La Haia per a l'antiga Iugoslàvia per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat, decideix demanar perdó a algunes de les seves víctimes supervivents.




El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. L'Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils.




Allà va ser un dels guardians del camp, en el qual va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia.

Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar.
El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què l'Esad es retroba expresoners del camp de Celebici, amb els quals parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva.

Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó.

Per això pren especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells, aquells anys.

Dirigit per Lars Feldballe-Petersen